Sents el mateix que jo?

"Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones". Aquesta és la definició de soroll de la llei de protecció contra la contaminació acústica de Catalunya aprovada l'any 2002. És molt possible, però, que a qui escriu aquestes ratlles i a qui les llegeix no els molestin les mateixes sensacions auditives. "En la definició de soroll hi entra un component subjectiu", assegura Jordi Romeu, doctor enginyer industrial, professor de la UPC i expert en contaminació acústica. Josep de Haro, cap clínic d'otorinolaringologia de Badalona Serveis Assistencials, hi està d'acord: "Entre una definició i el que interpreta cada ésser humà hi ha una certa distància".

Què vol dir molèstia?

Els científics han definit alguns dels factors que més contribueixen a la sensació de molèstia. Entre ells hi ha el nivell de so, la seva presència constant, la intensitat o el fet que és inesperat . "Aquests paràmetres serveixen per objectivar -diu Romeu- i la normativa els té en compte per establir límits". Per obtenir els límits es pot seguir un procediment regulat, fent un test a un grup de persones exposades a una sèrie de sons. Segons Romeu, "aquestes proves es fan en un entorn de laboratori i hi ha el dubte de si les condicions d'audició són homologables a la realitat, on hi ha molts sons barrejats i molts estats possibles dels individus". I afegeix que "els valors que es recomanen no sempre se segueixen en la normativa".

El doctor De Haro considera que no es pot aïllar la percepció del so de la percepció humana en general. Creu que explicar els fenòmens sonors només amb una sèrie de paràmetres és un reduccionisme superat pel coneixement científic actual. "Percebem amb l'oïda però també amb els altres sentits perquè avui sabem que la percepció és un fet global i cap sentit funciona en solitari". Això vol dir que el flux d'informació que rebem és processat com un tot al cervell.

El paisatge sensorial en què ens hem anat movent al llarg de les nostres vides va configurant un paisatge emocional en què la voluntat no hi intervé. I és aquest paisatge emocional el que acabarà incidint molt més del que ens pensem en la nostra percepció i sobretot en la interpretació que en fem. El doctor De Haro ho il·lustra amb un exemple: "Si jo de petit vaig viure al costat d'una carretera, però vaig tenir una vivència familiar extraordinàriament bona, serà difícil que quan senti el trànsit tingui una mala sensació".

No només el nostre bagatge sinó també el nostre estat d'ànim en un moment determinat condicionen la percepció. "La majoria de la gent que està en un discoteca no et dirà mai que sent soroll i el volum és elevadíssim", recorda Jordi Romeu. En canvi, el tic-tac d'un rellotge, que presenta un nivell baix i que no és impulsiu, pot alterar els nervis de moltes persones. En el cas de la discoteca, el gaudi de la música i altres elements plaents fa passar a segon terme el que en un altre context seria una molèstia. Però, i en el cas del rellotge? Segons De Haro, el cervell filtra el 99% dels estímuls i el que deixa passar és només l'1%. "Ara bé, si aquesta finestra d'entrada s'obre i arriba a un 2% és quan entren estímuls que normalment passarien desapercebuts i que esdevenen irritants, que és justament el que passa quan tenim estrès; els filtres deixen de funcionar correctament". Aleshores qualsevol estímul sonor que entri de més serà rebut negativament i, literalment, no el tolerarem. En aquest sentit, explica De Haro, "la hipersensibilitat a sons que no són ni desorganitzats ni estridents, ni tan sols elevats, és un senyal d'alerta que alguna cosa no va bé en el nostre organisme".

Factor subjectiu

El pes dels factors subjectius es pot observar en la realitat quotidiana. A escala col·lectiva tendim a ser més indulgents amb sorolls de trànsit. Segons Jordi Romeu, "aquí hi intervé un factor cultural perquè en el fons la majoria de nosaltres té assumit que és inevitable i a més és anònim, en canvi si ens arriben veus i música del bar de sota, aquí hi ha un culpable". També cal tenir en compte la contextualització que es pot fer del soroll en relació a un benefici tangible. No rebem igual el so produït per una obra pública llargament esperada i que suposa una clara millora de les condicions de vida, que el que prové d'obrir un carrer tres vegades consecutives, per culpa de la descoordinació entre empreses de serveis.

La qüestió és si aquesta innegable subjectivitat pot servir d'excusa per renunciar a tenir bones lleis que ens protegeixin dels abusos. Els experts asseguren que no. "És cert que la llei ho simplifica tot, però això no vol dir que no hagi d'existir; hi ha d'haver unes mesures que ens permetin, en el terreny fisiològic del dia a dia, adequar la normativa en funció d'altres factors de l'entorn. Així per exemple no es pot regular el nombre de decibels en un barri i ignorar la càrrega sonora ja existent en aquest indret i que ve d'altres fonts", assegura del doctor De Haro.

Les molèsties originades pel soroll continuen tenint un gran pes en les queixes de la ciutadania tant als ajuntaments com al Síndic de Greuges. Moltes persones escriuen al Síndic perquè entenen que els seus municipis no fan tot el que podrien en aquest tema. Sobre la qualitat de les normes vigents, Jordi Romeu pensa que és millorable però subratlla: "Ja em conformaria si s'apliquessin". La raó és que l'avaluació tècnica d'un so no és trivial. Cal personal amb una formació adequada i actualment hi ha pocs professionals capacitats per fer aquesta funció al nostre país.

D'altra banda, el soroll fa esclatar conflictes latents: "Si la convivència per alguna raó ja és dolenta un problema de soroll la destrossa completament, gairebé sempre es converteix en un casus belli ", indica Jordi Romeu. El doctor De Haro ha observat conflictes de veïnatge en què un estat acumulatiu d'estrès personal desplaça el llindar del que és acceptable. Així, un so harmoniós, com una música a un nivell moderat, s'interpreta com a molest, i un so una mica molest però relativament tolerable provoca un enuig desaforat. "Són casos en què els límits entre la mala educació, els prejudicis i l'estat emocional no es distingeixen", diu.

Conflictivitat i ignorància van juntes. "El desconeixement de la nostra relació amb el so com a individus fa que algunes persones es comportin com emissors incívics i que d'altres es converteixin en receptors excessivament estrictes", afirma De Haro. L'educació sempre acaba sent un estalvi.