La Manada, condemnada per abusos però no per violació
El tribunal imposa nou anys de presó als acusats, tot i el vot d’un magistrat partidari de l’absolució
BarcelonaNo va ser una violació en grup sinó un abús sexual. Després de cinc mesos de deliberació, l’Audiència de Navarra ha condemnat a nou anys de presó i cinc més de llibertat vigilada els membres de la Manada acusats d’agredir una jove de 18 anys a l’interior d’un portal on l’haurien penetrat repetidament i a la vegada. La sentència queda molt lluny dels gairebé 23 anys de presó que demanava la fiscalia i dels 25 que sol·licitaven l’acusació particular i la popular, exercida pel govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona, que consideren que els vídeos que van gravar dos dels processats i que després van distribuir via WhatsApp entre els amics evidencien que els acusats van violar la noia.
El tribunal, però, no veu en les imatges la violència que argumenten les acusacions i descarta l’agressió sexual. La sentència no és unànime: un dels tres magistrats va emetre un vot particular perquè ni tan sols és partidari de condemnar els cinc acusats per abusos. Considera que els havien d’absoldre del tot, excepte de robar-li el mòbil a la noia.
Segons la sentència, víctima i botxins es van conèixer en una plaça la nit del 7 de juliol del 2016. Quan la noia va dir que volia marxar al cotxe a dormir, els condemnats es van oferir a acompanyar-la. En un moment del trajecte, van aprofitar que una veïna entrava en un portal per “estirar” la noia “del braç” i fer-l’hi entrar. “Vinga, vinga”, hauria dit el suposat líder del grup, conegut amb el sobrenom d’El Prenda.
S’obvia la violència psicològica
A l’hora de descartar el delicte d’agressió sexual, els magistrats s’aferren a la definició de violència física i descarten el component psicològic. La sentència descriu un escenari que es pot entendre com a intimidant i humiliant per a la víctima, a la qual van conduir a un replà “sense sortida”, on la “van rodejar” mentre la despullaven i l’agafaven entre uns i altres per realitzar diverses pràctiques sexuals mentre la gravaven, fins al punt que la víctima es va sentir “impressionada” per la superioritat en nombre dels acusats: “Estava intensament angoixada i això li va fer adoptar una actitud de sotmetiment i passivitat”.
Tot i la descripció, el tribunal s’esforça a deixar clar que no hi va haver cap violència física i descarta la violació. L’advocat de la jove, Miguel Ángel Morán, qualificava ahir la sentència de “decepcionant” i va anunciar que la recorrerà, igual que el govern de Navarra. “Rebaixa significativament el delicte comès”, admetia la consellera de Relacions Ciutadanes, Ana Ollo.
Els hauria pogut dir que no
El magistrat partidari d’absoldre la Manada considera que les relacions sexuals van ser “consentides”, a partir de l’expressió de la noia en els vídeos gravats pels acusats: “Es tracta d’una innegable expressió relaxada, sense cap tipus de rigidesa ni de tensió a la cara, cosa que impedeix sostenir qualsevol sentiment de temor, fàstic, repugnància, rebuig, negativa, neguit o incomoditat”, diu el vot particular, que fins i tot assegura que el fet que la noia “no els expressés ni de paraula, ni amb gestos, ni de cap manera la seva disconformitat” va fer que els condemnats creguessin que “hi estava d’acord”.
El jutge no es creu el relat de la víctima i assegura que va “rectificar” la seva denúncia inicial i va caure en “greus i cridaneres contradiccions”, com ara passar a dir que no li havien arrencat la ronyonera, una absència de violència que per al magistrat implica que els condemnats no van actuar de manera “hostil”. També posa en dubte que la intenció de la noia no fos “continuar de festa” amb els processats i explica que hi ha elements per pensar que des del principi tots sis havien acordat mantenir sexe en grup: “La seva afirmació és que no la van forçar, que no va intentar desfer-se’n, ni fugir, que no va cridar, que no li van tapar la boca ni la van tirar a terra”, conclou el vot particular.
La posició reforça els arguments de la defensa. Ahir l’advocat Agustín Martínez Becerra assegurava que el tribunal s’havia “tret de la màniga un delicte d’abús sexual” que ni tan sols les acusacions havien plantejat i anunciava que també recorreria al Tribunal Suprem.
La diferència entre un abús i una agressió sexual
Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.
L’advocada Carla Vall, membre de Dones Juristes i especialitzada en violència masclista, alerta dels “efectes molt greus” que pot tenir la decisió judicial. “Si el que va passar no és intimidant ni violent, se’m fa difícil entendre què pot ser-ho”, afegeix.
Els condemnats “eren nois més grans que ella, d’edat i físicament”, recorda Vall. Aquesta advocada explica que el tribunal ha hagut d’entendre que la víctima va consentir els abusos sexuals obligada per la superioritat dels agressors. L’article 181.3 diu que es considera que la víctima no ha donat consentiment als actes sexuals quan els abusadors l’obtinguin gràcies a “una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”.