Les víctimes del 17-A, decebudes per la sentència, anuncien un recurs

BarcelonaEl recorregut judicial de la sentència del 17-A no ha acabat: les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils recorreran la decisió. Així ho ha anunciat l'advocat dels familiars d'algunes de les víctimes, Jaume Alonso Cuevillas, que ha afirmat que la decisió del jutge Guevara és "la constatació de la decepció" que ja es temien. En declaracions a l'ACN, el lletrat ha dit que no es descarta que el cas arribi a Estrasburg i que s'estudia que "justícies d'altres països" investiguin els punts foscos que queden oberts en els atemptats, en referència, ha dit, a la mort de l'imam de Ripoll. La sentència dona per fet que és mort, malgrat que Cuevillas va posar-ho en dubte durant el judici.

Cuevillas ha dit que discrepa de la sentència per tres motius. El primer és els delictes que s'atribueixen als condemnats. Cuevillas ha lamentat que no s'hagi imputat els acusats pels 16 delictes d'assassinat i els 150 de temptativa, malgrat que hi ha jurisprudència que sosté que haurien pogut respondre per les morts de Barcelona i Cambrils. El segon argument és que la sentència no hi veu cap responsabilitat de l'Estat, mentre que el lletrat considera que sí que n'hi ha per un doble motiu: d'una banda, perquè Espanya no havia adaptat la directriu europea que obliga a regular la compra de precursors d'explosius; i, de l'altra, perquè són "evidents" els vincles de l'imam Es-Satty i els serveis espanyols d'intel·ligència, un tema en el qual la decisió de l'Audiència Nacional tampoc entra.

De fet, el tercer motiu de discrepància amb la sentència és la mort de l'imam: Cuevillas lamenta que no s'hagin tingut en compte els elements que ell va aportar al judici que qüestionen la mort d'Es-Satty en l'explosió d'Alcanar. "Per coherència processal estem obligats a acabar la causa iniciada", ha explicat Cuevillas per justificar els recursos. "Hem d'esgotar totes les instàncies espanyoles. Si ens continuen dient que no, com ens temem, arribarem a Estrasburg", ha avisat.

L'altra acusació particular que representava víctimes del 17-A al judici, la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), ha demanat una mica de temps per valorar els 1.018 folis de la sentència i decidir si interposen o no un recurs. Segons l'impulsor de la UAVAT, Robert Manrique, la majoria de les víctimes del 17-A ja han confirmat la seva assistència en una reunió aquest diumenge al migdia per decidir com actuen, però d'entrada Manrique ja ha avançat que no estan contents amb la sentència perquè el jutge "dona la raó a la Fiscalia", ja que el text "no s'aproxima" a la presó permanent revisable que demanava l'Associació 11-M, i tampoc condemnen per assassinat Mohamed Houli, l'únic supervivent de l'explosió a Alcanar. "Això no quadra, no ens agrada", ha dit. "Hem de mirar l'argument jurídic, què hi ha al fons de tot, de què se'ls acusa i de què no, si haurem de fer recursos, i això qui ho haurà de decidir, a part de l'equip jurídic, són les víctimes", ha afirmat a l'ACN.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha valorat que les condemnes imposades als tres encausats pels atemptats terroristes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils "s'aproximen" al que demanava el consistori, que en el judici celebrat a l'Audiència Nacional exercia d'acusació particular. Mendoza ha reconegut que encara no s'han pogut llegir la sentència a fons, però ha valorat positivament que les condemnes dictades pel tribunal siguin superiors a les que reclamava la Fiscalia, si bé no arriben al màxim que sol·licitaven l'Ajuntament i associacions de víctimes del terrorisme. Amb tot, Mendoza ha afirmat que seguiran reivindicant "que es continuï estudiant per saber tota la veritat de com va passar i per què va passar".

Ferides obertes a Ripoll

Així, el camí judicial dels atemptats encara no s'ha acabat, com tampoc s'han tancat les ferides socials i emocionals. "Aquell fatídic 17-A ens ha marcat per sempre", ha afirmat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de conèixer les penes de 46 a 53 anys de presó per als dos principals acusats dels atacs. El president ha enviat un record per a totes les víctimes i les seves famílies i ha agraït la tasca dels cossos de seguretat i emergències. Els Mossos d'Esquadra també han tingut un record per a les víctimes i, en una piulada, han reconegut la feina dels equips d'emergències "en aquells dies foscos".

A Ripoll, les ferides estan ben obertes. L'alcalde del municipi on vivien els condemnats, Jordi Munell, diu que "ni el procediment ni la sentència no han servit per posar en evidència tota la trama que hi havia al darrere dels atemptats". "Les ferides es tanquen quan es coneix tota la veritat i la sentència no va més enllà a buscar-la", ha lamentat Munell a l'ACN. Creu que l'Estat ha "donat carpetada" al cas "declarant la culpabilitat i les penes per a les persones que estaven processades" però que "no s'ha volgut anar més enllà i saber què més podia haver-hi al darrere", en referència a la possible relació de l'imam de Ripoll amb el CNI i el ministeri de l'Interior. Munell no ha volgut valorar si els anys de condemna són molts o pocs, però deixa clar que, "en qualsevol cas, la ferida es tanca quan es coneix la veritat". "Ens temem que s'intenta passar un vel i que no se'n parli més", ha afirmat.

El mateix opina Joan Maria Roig, el director de l'Institut Abat Oliva, el centre on van estudiar els acusats: diu que la sentència pot suposar un "cert tancament" de les ferides, però que no serà complet perquè van quedar "molts interrogants oberts" durant el judici. "L'atemptat va impactar l'equip docent de ple, molts els havíem tingut a classe i hi havíem tingut un tractament quotidià. Va ser un trasbalsament molt important per a tot l'equip", ha admès. Des del centre, no han detectat que els atemptats hagin afectat la convivència a les aules, però Roig afirma que han estat "amatents" per si sorgien "inquietuds o malestars" entre els alumnes i poder donar-hi resposta.

Per a Núria Riera, coordinadora de l'àrea de ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès, la sentència "no ajudarà" a passar pàgina, sinó al contrari, perquè cada cop que els fets apareixen als mitjans és un "impacte" per a la població, com ho van ser les imatges dels joves manipulant el material explosiu o el mateix judici. Segons Riera, la ferida "continua oberta" i una sentència "no ajuda a canviar els pensaments de la gent", sinó que mantindrà el que ja venien pensant fins ara. És per això que és important treballar perquè la societat aprengui a abordar els fets des dels matisos i no des "del blanc o el negre". "Cal fer aflorar el diàleg i les diferents veus que hi ha al municipi", afegeix Riera.

El sector empresarial també veu amb recança la sentència, sobretot perquè els que realment haurien d'estar sentenciats, en referència als autors materials dels atemptats, "ja no hi són", diu Anna Prieto, tècnica de la Unió Intersindical d'Empreses del municipi. Alguns dels joves de la cèl·lula terrorista estaven treballant en empreses de la comarca, però arran dels fets l'empresariat admetia que s'havien "trencat confiances" perquè se'ls considerava integrats. "No era racisme, sinó l'impacte que els atemptats van tenir, i això vol temps", explica a l'ACN. Gairebé quatre anys després dels fets, encara no hi ha indicadors ni dades que indiquin que la situació s'hagi revertit. Al contrari, asseguren que des dels atemptats han notat que hi ha menys persones descendents de famílies marroquines que acudeixen a la Unió a buscar feina o inscriure's en programes.