Nou anys d'inhabilitació per deixar la vigilància dels blocs de la Mina en mans dels clans del barri

BarcelonaEl Consorci de la Mina va posar la vigilància dels blocs de pisos públics Venus, Mart i Llevant en mans de diversos clans "de poder" del barri que es van adjudicar els contractes sota l'emblema d'empreses de seguretat privada, tot i que en realitat exercien sense cap tipus d'"autorització" legal, tal com va avançar l'ARA l'abril del 2016. Ara, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a nou anys d'inhabilitació el regidor de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos, i a set anys més el responsable d'una de les empreses adjudicatàries dels serveis de vigilància, Visegurity, per un delicte de prevaricació.

El sistema quedava al descobert tan sols passejant pel barri de la Mina. En el millor dels casos, un sol vigilant feia la ronda pels immensos blocs amb prop de 400 pisos de protecció oficial buits inicialment, tot i que després es van anar adjudicant. Quan se li preguntava contestava en veu baixa que ell allí no hi pintava res i que reportava al Tío Cristina qualsevol tipus d'incident. En la majoria de casos, però, la vigilància es limitava a un rètol penjat a la porta, que no feia referència a l'empresa adjudicatària del servei de seguretat, sinó a la persona que hi havia al darrere en realitat: "Control Los Manolos Tío Cristina", prou per advertir el possible intrús sobre les conseqüències que podia tenir que entrés al bloc.

Precisament el cap del clan de Los Manolos, conegut com el Tío Cristina o el Tío Ángel, i José Fernández Franco, el Trompeta, administrador de l'empresa de seguretat Belaan, van desvelar tot l'entramat durant el judici, després d'arribar a un pacte amb la Fiscalia que els ha permès rebaixar la condemna als dos anys i tres mesos d'inhabilitació per confessar els fets.

Una forma de poder alternatiu

El particular sistema de vigilància va convertir-se en una forma de perpetuar al barri la lluita de "poder", en paraules de la sentència, entre els clans familiars establerts a la zona, amb la complicitat d'un dels organismes de l'administració local, i va arribar a eclipsar la situació real que s'hi vivia. Hi imperava la llei dels clans i els patriarques solucionaven els problemes al marge de la legalitat i de les administracions, deixant els Mossos i la policia local a cegues sobre el que realment hi passava. "Aquests grups s'han disputat el control del barri i han assumit un poder de fet al marge de l'ordenament jurídic que ha coexistit amb els poders legítims de les diferents administracions", subratlla el tribunal.

Segons la sentència, el monopoli de la seguretat privada en mans dels clans es va organitzar en dues fases. Entre juliol del 2012 i el febrer del 2016 el Consorci va adjudicar la vigilància dels gairebé 400 pisos socials dels tres blocs a empreses que "pertanyien o depenien" dels clans i que no estaven "inscrites ni autoritzades com a empreses de seguretat", una situació que el regidor condemnat coneixia, assegura el tribunal. El Sindicat Independent Professional de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar la situació, però l'expedient administratiu obert pel Consorci es va tancar sense cap sanció.

El febrer del 2016 la direcció general d'Administració de Seguretat de la Generalitat va advertir el Consorci de les irregularitats i l'organisme va desistir dels primers contractes. Aquí començaria la segona fase del monopoli que es va perpetuar una any més (fins al juny del 2017) en mans dels mateixos clans però amb una altra fórmula: aquest cop els contractes es van adjudicar a una empresa que disposava dels permisos en regla per operar. A la pràctica, però, disposava d'un sol vigilant que informava de tot el que passava al Tío Cristina. Segons la sentència, el sistema es va pactar amb una comissió econòmica pel mig i es va allargar fins al juny del 2017, quan una batuda policial al barri va posar al descobert les irregularitats.

L'any 2016 el pressupost de vigilància del Consorci per als 139 pisos públics que l'organisme gestionava al barri era de 110.000 euros, però en anys anteriors la suma havia sigut molt superior perquè hi havia fins a 475 pisos per vigilar. Entre el 2012 i aquell any es van arribar a pagar 920.000 euros, un autèntic negoci que es van repartir les empreses liderades en realitat pels clans locals. Quan es va descobrir el sistema Ramos va dimitir del Consorci i després de la batuda policial, els pisos buits que van quedar sense el particular sistema de vigilància van ser ocupats, precisament per persones pròximes als clans. El Consorci va acabar interposant una denúncia.