Reconeixen la incapacitat a un treballador afectat per electrohipersensibilitat
L'Estat havia negat a l'enginyer la possibilitat de cobrar una prestació per una malaltia que encara no està plenament reconeguda
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha reconegut la incapacitat permanent a un enginyer de telecomunicacions afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS), al contrari del criteri de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que li havia negat el dret a cobrar una pensió.
Segons el despatx d'advocats del Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas, es tracta d'una resolució pionera en aquest àmbit. La sentència reconeix que l'EHS continua sense ser una patologia plenament reconeguda a l'Estat, però recorda que el ministeri de Sanitat espanyol sí que la va incloure dins de l'apartat d'al·lèrgies no específiques de la Classificació Internacional de Malalties.
Després que l'Estat li negués la incapacitat permanent, el treballador va recórrer a un jutjat social de Madrid, que també va desestimar el seu cas. Ara, l'alt tribunal de Madrid li ha donat la raó. Considera que l'enginyer no és apte per la seva professió perquè la malaltia que té l'obliga a evitar les ones electromagnètiques d'antenes de telefonia mòbil o wi-fi, entre d'altres.
La sentència recull l'informe de l'Hospital de Guadalajara, que va atendre el treballadors. Segons aquest informe, l'"exposició reiterada" a aquest tipus d'ones pot provocar-li afectacions, "sobretot sobre al sistema nerviós, com ara cefalees, insomni, trastorns, fatiga, canvis d'ànim, nerviosisme, irritabilitat, agressivitat, alteració de la concentració o de la memòria".
Per l'advocat del Col·lectiu Ronda, Jaume Cortés, la sentencia suposa "un pas endavant important i significatiu en la lluita contra la invisibilitat mèdica i administrativa d'una patologia greu". Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'EHS afecta entre un 5 i un 10% de la població mundial. Cortés assenyala que no "s'estan prenent les mesures efectives per contenir-ne la seva incidència i es continuen qüestionant injustificadament les alteracions funcionals i anatòmiques que pot provocar en persones amb afectacions greus de la patologia".
El lletrat considera que resolucions com la del TSJM representen una "sòlida advertència sobre el perill que suposa una exposició cada vegada més intensa i descontrolada a tot tipus de caps electromagnètics”.
