Presó per als jihadistes que volien degollar una víctima i gravar-ho

BarcelonaL’Audiència Nacional ha condemnat a penes d’entre vuit i dotze anys de presó els deu integrants de la cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d’Esquadra al Vallès l’abril del 2015. Segons la sentència, el grup havia fotografiat potencials objectius per atemptar i planificava segrestar una persona i degollar-la mentre ho gravaven en vídeo. Es tracta del cas Caront, el primer grup jihadista en plena activitat desmantellat pels Mossos d’Esquadra. La investigació va comportar tensions amb la Policia Nacional, perquè la policia catalana va detectar interferències del cos estatal i va denunciar que, a través d’uns confidents, dos agents havien revelat a la cèl·lula que estava vigilada. Els tres dirigents del grup són els condemnats a dotze anys. La pena per als altres set membres és de vuit anys. A tots els responsabilitzen d’integració en organització terrorista.

Seguien el Daeix

La sentència assegura que els acusats van constituir un grup terrorista “amb l’única finalitat de complir els postulats del Daeix” i que estaven preparats per “portar a terme en qualsevol moment un atac contra institucions com ara la policia, entitats bancàries, interessos jueus o bé per integrar-se a les files del Daeix.Segons la sentència, un dels líders del grup es va erigir com a cap operatiu de la cèl·lula, mentre que els altres dos van encarregar-se de les tasques d’adoctrinament. Els responsables d’aquesta feina de “captació” eren dos germans, “experts en l’islam”, segons el tribunal, que assegura que aquest coneixement els donava “autoritat moral i religiosa”, especialment amb els més joves del grup. Explicaven als nous membres que, més enllà del que s’ensenyava a la mesquita, hi havia una altra línia “que exigia a tots els musulmans defensar l’islam utilitzant la força o, dit en altres paraules, que aquesta altra jihad era la guerra santa contra els infidels”.

A poc a poc, els dos líders espirituals del grup van “aconseguir implantar la filosofia de la jihad violenta a les persones que anaven habitualment a les seves xerrades”, que es feien en mesquites de Terrassa i Reus i altres locals, com ara una perruqueria de Terrassa regentada pel tercer líder del grup. L’existència d’un líder espiritual és un punt en comú entre aquesta cèl·lula i la de Ripoll que el 17 d’agost va atemptar a Barcelona i Cambrils.

Un dels membres de la cèl·lula va acabar marxant a Síria a combatre amb el Daeix l’abril del 2014 i va morir a l’Iraq el 2015. Tres integrants més van intentar seguir els seus passos, però els van arrestar a Bulgària. Aquestes detencions són el que va fer, segons l’Audiència Nacional, que els líders del grup decidissin prioritzar fer la jihad a Catalunya. A partir d’aquest moment la figura del cap d’operacions del grup, que regentava una perruqueria a Terrassa, va guanyar pes. Segons la sentència, aquest home es va formar “en la fabricació d’explosius” i va començar “a buscar objectius per atemptar”. A casa seva van trobar-hi “una llibreta amb anotacions sobre la fabricació d’explosius” a partir de “bombones de butà”. Tres membres de la cèl·lula -un d’ells menor d’edat- van fotografiar la plaça Espanya “pensant que seria un lloc idoni per fer-hi un atemptat perquè hi ha una comissaria dels Mossos, el centre comercial Arenas i l’Hotel Plaza”. També van fotografiar el Port Olímpic i la comissaria de Sabadell.

A mitjans del 2015 la cèl·lula va idear un nou pla que consistia a “executar un infidel”. La idea era vestir-lo “amb un vestit de color taronja, col·locar-lo en una habitació fosca i executar-lo com ja havia fet el Daeix, gravant les imatges per després penjar-les a YouTube”. El líder operatiu del grup va comunicar a tres dels membres que ja “havia seleccionat” la víctima. El que no sabia era que un dels interlocutors amb qui parlava era un infiltrat dels Mossos que va comunicar al cos els seus plans. Aquest fet va precipitar les detencions.

Durant el judici els condemnats van negar els fets, però el tribunal es basa en el material intervingut durant els escorcolls per condemnar-los. A més de les fotografies sobre els objectius i la llibreta amb anotacions sobre la fabricació d’explosius, els agents van intervenir desenes d’arxius amb vídeos de la jihad, de combatents del Daeix, execucions i propaganda jihadista.