Caixa Penedès, condemnada a anul·lar tres productes per enganyar els seus clients
Un jutjat de Rubí condemna l'entitat bancària a retornar els diners dels clients que varen adquirir 'swaps', "assegurances" que havien de protegir-los contra futures pujades de l'Euríbor o l'IPC, per no haver-los informat adequadament
BarcelonaLa sentència afirma que Caixa Penedès ha actuat de forma arbitrària a l'hora de fixar l'import dels swaps, segons informa el Col·lectiu Ronda. L'entitat bancària ha incomplert, segons detallen les mateixes fonts, la seva obligació d'informar sobre el veritable cost de cancel·lació del producte que comercialitzava, i ha vulnerat la normativa internacional que obliga a informar acuradament quan es comercialitzen productes financers pensats per a professionals del sector a clients particulars.
El jutge remarca l'ànim d'enganyar el client i dóna per fet que bancs i caixes coneixien perfectament les previsions del Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya, que assenyalaven l'inici imminent d'un període de descensos de l'Euríbor.
La comercialització massiva d'aquests productes es va fer durant el segon trimestre de l'any 2008, quan les entitats financeres tenien ple coneixement de la tendència a la baixa dels tipus d'interès. Hi ha milers de persones afectades, 200.000 arreu d'Espanya, de les quals 30.000 són a Catalunya, segons el Col·lectiu Ronda.
Els swaps, collars o clips han sigut venuts per les entitats bancàries com una mena d'assegurança, tot i que no ho són. Aquests productes van ser creats per vendre'ls a professionals, però han sigut venuts a petits empresaris i autònoms.
Sovint, segons informa el Col·lectiu Ronda, es van presentar com a assegurances que havien de protegir-los contra futures pujades de l'Euríbor o l'IPC, i establien un tipus d'interès màxim per als seus préstecs. Aquesta falsa protecció es va oferir, segons indica el col·lectiu d'advocats, als hipotecats entre els anys 2006 i 2008, en un moment en què l'Euríbor protagonitzava pujades constants.
El Col·lectiu Ronda explica que les entitats bancàries no van informar adequadament els seus clients que si en algun moment l'índex de referència quedava establert per sota del tipus d'interès fixat pel swap, seria el client qui hauria d'abonar la diferència al banc, i hauria d'afegir aquest import al de les seves quotes mensuals.