La sentència del 17-A obvia la relació d’Es-Satty amb el CNI

Barcelona“No hi ha cap base per atribuir a l’Estat responsabilitat”, diu el jutge Félix Alfonso Guevara quan respon la petició d’algunes de les víctimes que reclamaven una compensació al govern espanyol pel 17-A. El magistrat recorda que la sentència es limita “als fets ocorreguts a Alcanar, únic objecte d’aquest enjudiciament”. Però en aquest punt només parla de “la possible falta de transposició” del reglament europeu que obligava a vigilar la venda del material per fer explosius, que l’Estat no controlava, com va explicar l’ARA. A més, la sentència en cap moment menciona la relació de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty amb la intel·ligència espanyola, tot i que al sumari del 17-A es recull que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar-lo a la presó de Castelló, on complia condemna per tràfic de drogues, i que no se’l va expulsar de l’Estat tot i que aquella pena, d’entrada, ho implicava.

Quan Guevara parla de la petició de responsabilitat a l’Estat, se centra en el reglament europeu, però igualment considera que “la possible falta” d’aplicació de la normativa europea “no genera la pretesa responsabilitat” que demanaven algunes de les acusacions. Conclou que els atacs terroristes “han de portar a extremar les mesures” per evitar que es repeteixin, “però no s’entreveu una actuació negligent dels cossos i forces de seguretat que, tot i de manera subsidiària, comporti la responsabilitat de l’Estat”.

L’altra idea que el magistrat desmunta a la sentència són els dubtes sobre si les restes trobades a Alcanar són d’Es-Satty. “Aquí no es jutja la mort d’Es-Satty, la defunció del qual és el 16 d’agost del 2017 [la primera explosió del xalet d’Alcanar]”, deixa clar Guevara, que discrepa de la teoria que ho qüestionava. A part de recollir les diverses declaracions de Mohamed Houli Chemlal, el supervivent d’Alcanar, que va situar l’imam a la casa, diu que un dels dos perfils genètics extrets del xalet –una orella– “correspon” a Es-Satty, perquè coincideix amb el d’una túnica que hi havia al seu pis i el d’una llauna de la seva furgoneta.

El magistrat afegeix que els Mossos, “amb l’objectiu de fer la identificació amb la màxima certesa”, van fer una comissió rogatòria al Marroc per demanar extreure ADN de familiars d’Es-Satty: la mare, un germà i una filla. Destaca que les restes d’Alcanar comparteixen “la meitat de les cèl·lules” (sic) amb la mare i la filla, cosa que “denota l’existència d’un vincle biològic”. Pel que fa al telèfon que l’imam va fer servir per a la trama l’agost del 2017, que va tenir activitat després de la seva mort, Guevara apunta que podria haver sigut “utilitzat per una altra persona”. El 18 d’agost del 2017 algú també va accedir a la “bústia morta”, un compte de correu amb el qual el grup es comunicava, però el tribunal pensa que va ser cosa de Younes Abouyaaqoub –el conductor de la furgoneta de l’atemptat de la Rambla– perquè “seguia viu i fugit, independentment que hi hagués altres persones amb accés”.

L’Audiència Nacional també manifesta que les anàlisis d’ADN dels Mossos són “fiables”, en contra del que havia insinuat la defensa de Driss Oukabir, que havia alertat que els reactius de la policia científica podien estar caducats. A més, els jutges rebutgen que s’hagi trencat la cadena de custòdia de les proves.

“Una autèntica xarxa de base”

Pel que fa al paper de l’imam en la cèl·lula de Ripoll, els magistrats defineixen el grup com “una autèntica xarxa de base de l’organització terrorista Daeix”, que girava “al voltant de l’imam Es-Satty”, amb una ideologia “radicalitzada salafista-jihadista” i que volia cometre “un acte violent que causés una alteració de la pau pública i generés temor en la població”. No valoren les possibles connexions internacionals i subratllen que s’han fet un “gran nombre de comissions rogatòries” per tenir informació dels viatges a Bèlgica d’Es-Satty i Houli, al Marroc també de l’imam i Oukabir, i a França d’Abouyaaqoub i Omar Hichamy.