Les 338 víctimes del 17-A, “les grans oblidades”

BarcelonaLes víctimes del 17-A –de les dues explosions d’Alcanar, l’atropellament a la Rambla de Barcelona i l’atac a Cambrils– “han estat les grans oblidades durant la instrucció”, afirma la sentència redactada pel magistrat de l’Audiència Nacional Félix Alfonso Guevara. Ho han intentat pal·liar “reconeixent-los la legitimació per personar-se en el procés”, diu, donant-los “com a mínim el seu dret a la veritat” i a ser reconegudes com a víctimes del terrorisme. I sobretot les té en compte al text, de 1.018 pàgines, que condemna Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza a 53, 46 i 8 anys de presó respectivament. L’extensa sentència cita, un per un, tots els afectats física i psicològicament que s’han identificat i permet treure’n per primera vegada una xifra clara: el 17-A va causar 338 víctimes.

Els paràgrafs on Guevara admet que les víctimes han estat “les grans oblidades” són un dels pocs on la sentència de 1.018 pàgines se surt del to general telegràfic, testimonial i extremadament exhaustiu. El text recorda que el jutge que va dur la investigació va considerar que a cap dels tres terroristes supervivents del 17-A se’ls podia jutjar pels “fets ocorreguts a Barcelona i Cambrils” perquè no hi van estar implicats i que, per tant, només se’ls podia acusar per l’explosió d’Alcanar. Però insisteix que les víctimes “mereixen el reconeixement que aquesta condició comporta, a més de la compensació econòmica per via administrativa i l’encara més essencial dret a la memòria històrica”.

Guevara, amb el suport dels altres dos magistrats de la sala, carrega contra la feina del jutge instructor, a qui culpa d’una tramitació que “ha mancat de sistemàtica, impedint saber veritable número de persones lesionades als diferents escenaris”. Però ell mateix agafa el bou per les banyes i en fa una llista completa, amb noms i cognoms, lesions i conseqüències.

Recompte d’afectats

A part dels 14 assassinats que va cometre Younes Abouyaaqoub amb l’atropellament múltiple de la Rambla, Guevara hi compta 176 lesionats més, ja sigui directament per l’envestida de la furgoneta o per l’allau humana que va provocar. I enumera 82 perjudicats més amb estrès posttraumàtic. Només a la Rambla, 272 víctimes. Cal afegir-hi les de la fugida d’Abouyaaqoub: el jove de Vilafranca del Penedès que va matar per robar-li el cotxe, els dos agents i la sergent dels Mossos que va envestir per saltar-se un control, i els dos fills de la sergent, que van patir conseqüències psicològiques.

L’atac de Cambrils va deixar 25 víctimes, incloent-n’hi una de mortal, atropellada pels terroristes; 12 ferits -comptant-hi una policia- directament pels atacants o en la fugida, i 12 persones més amb seqüeles psicològiques, quatre de les quals mossos. Entre les víctimes no es compten els atacants: Houssaine Abouyaaqoub, els germans Mohamed i Omar Hichamy, Said Aalla ni Moussa Oukabir, morts a trets pels policies.

L’explosió d’Alcanar del dia 16 va lesionar 13 persones que eren a la vora del xalet i la segona explosió, durant la retirada de la runa, en va ferir 21 més –2 dels quals bombers i 13, mossos–. El magistrat també compta com a afectat psicològicament un dels policies ferits. Són 35 víctimes, tot i que el tribunal només en reconeix 29, en la condemna. Són els ferits que van haver de rebre tractament amb medicaments: 11 de la primera explosió i 18 de la segona. Per això la sentència és per 29 delictes de lesions per imprudència, perquè l’explosió va ser “per la manca absoluta de perícia” dels terroristes. Entre les víctimes no s’hi compta cap dels terroristes afectats: Abdelbaki es-Satty i Youssef Aalla, que hi van morir, i Mohamed Houli Chemlal, que va quedar ferit.

Més dura que la Fiscalia

La sentència compra gairebé tota la tesi de la Fiscalia, tot i que discrepa en un punt perquè responsabilitza Houli i Oukabir dels 29 ferits reconeguts a Alcanar. Això fa que afegeixi 14 anys i mig de presó a cadascun i la condemna final superi la petició de la Fiscalia: 53 anys per Houli i 46 per Oukabir. També els obliga a indemnitzar els afectats d’Alcanar per lesions o seqüeles, però les víctimes no estan contentes amb la sentència i algunes volen recórrer.

La pena no és igual per a Houli i Oukabir perquè encara que a tots dos els fan responsables dels mateixos delictes –pertànyer a una organització terrorista, tinença d’explosius, voluntat de causar estralls terroristes i 29 lesions per imprudència–, el tribunal en veu “evident” la diferència. Diu que tant un com l’altre formaven part de la cèl·lula de Ripoll i els imposa 12 anys de presó a cadascun per aquest delicte, però en canvi la pena pels explosius i els estralls és superior per Chemlal per haver tingut més implicació en la compra dels precursors per fabricar TATP i de les bombones de butà.

Igualment, la sentència apunta que el compliment efectiu de la condemna dels dos no superarà els 20 anys de presó –i ja en duen gairebé quatre de preventiva–. Però Guevara no es creu les versions exculpatòries de Houli i Oukabir ni tampoc aplica els atenuants que demanava el supervivent de l’explosió d’Alcanar, que al·legava que havia aportat informació en les seves declaracions. D’Oukabir, de qui s’havien generat més dubtes, l’Audiència Nacional recorda que va llogar la furgoneta de l’atemptat de la Rambla i dona credibilitat als tres testimonis protegits que l’implicaven al grup.

El tribunal considera que “s’evidencia” el radicalisme d’Oukabir amb les converses que mantenia amb la seva parella i el seu germà Moussa –un dels abatuts a Cambrils–, per les cerques que havia fet a internet i per una trucada amb els mòbils “conspiratius” de la cèl·lula. En el cas de Houli, Guevara assegura que són “múltiples i abundants” les activitats i proves que l’impliquen. Pel que fa al tercer i últim condemnat, Iazza, la pena és per col·laborar amb l’organització terrorista, per haver-los deixat la seva documentació i una furgoneta. Segons la sentència, sabia que “formaven un grup radical”.

La condemna més alta del 17-A és per a Houli, el supervivent de l’explosió d’Alcanar. La sentència no té cap dubte que formava part de la cèl·lula terrorista de Ripoll, que va tenir una participació “directa” i que estava radicalitzat.

Oukabir va llogar la furgoneta de l’atemptat de la Rambla i el tribunal diu que “es demostra” la seva pertinença al grup, que queda acreditat el seu “radicalisme” i també recull la “disconformitat” que va mostrar en els últims moments.

A diferència dels altres dos condemnats, a Iazza, que va prestar la documentació i una furgoneta per comprar material explosiu, se li aplica col·laboració amb organització terrorista. Els jutges pensen que era “conscient” del pla.