“Sempre hi ha motivats, però molts docents el 30 de juny ja no hi són”

BarcelonaEl curs 2020-21 serà per sempre el curs de la pandèmia. Per analitzar la crisi educativa i abordar els reptes del nou departament, l’ARA reuneix les presidentes de dues associacions de docents: la de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, i la de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Pilar Gargallo.

Com valoreu el curs?

— Francina Martí : Ens hem de felicitar perquè l’escola ha estat a l’altura. Contra els pronòstics de caos i calamitat, hem tirat endavant gràcies a la cooperació de docents, equips directius i ajuntaments. Nosaltres vam tenir molt de debat sobre si havíem de preservar el gremi de mestres o abocar-nos al dret dels infants a anar a l’escola, que no s’havia tingut en compte.

— Pilar Gargallo: Vam ser uns ferms defensors de la presencialitat de l’escola. Havíem de ser-hi: igual que els sanitaris van tirar endavant amb una sabata i una espardenya, nosaltres també ho havíem de fer. Ens hem de felicitar per com ha anat el curs, però hem de tenir clar que ho vam fer molt malament: al juny de l’any passat podíem haver tornat i no vam fer-ho, perquè teníem por, perquè no sabíem com fer-ho, perquè vam escoltar només el sector que deia que tots moriríem. Si el que vam fer els docents al juny ho haguessin fet els sanitaris ens hauríem posat les mans al cap.

— F.M.: No podem estar tant a l’expectativa i esperar que ens diguin què hem de fer. Hem de ser proactius.

— P.G.: Vam trucar a TV3 per dir que demanàvem anar a l’escola presencialment, però vam sortir només una vegada de les 50 que van sortir els sindicats. Els sindicats han de defensar els drets laborals, però no han de passar per sobre de la pedagogia. Hi ha d’haver un equilibri entre el dret laboral i el dret a l’educació. No he vist cap sindicat retractant-se del que van dir.

S’ha revaloritzat el mestre?

— F.M.: Crec que tenim més autoestima i que, socialment, s’ha reconegut el paper de l’escola. És un paper divers: s’hi va a aprendre llengua i matemàtiques, a socialitzar-se i a viure, i també fa una funció de conciliació familiar. Als mestres ens costa reconèixer-ho perquè posem per davant la pedagogia.

— P.G.: Hi ha més respecte i confiança. Abans es jutjava més l’escola.

— F.M.: Quan perdem una cosa ens adonem de com n’era d’important. Ens pensàvem que l’escola era un dret adquirit, però quan ens vam quedar sense ella li vam donar valor.

Coses bones del covid?

— F.M.: Tallar els carrers perquè els nens entrin o fer classes a l’exterior.

— P.G.: Tot i que les classes en exteriors s’han fet menys del que ens esperàvem, perquè on estan segurs els mestres és a dins l’escola. Les entrades esglaonades i els grups petits i barrejats per edats han sigut un èxit. Són mesures transformadores que poden haver arribat per quedar-se.

— F.M.: El grup bombolla té mancances, però també ha fomentat la cohesió de grup.

— P.G.: Els grups estables han servit per potenciar l’acció tutorial, però els infants ens diuen que volen jugar amb més gent. Els patis sectoritzats han anat bé i els nens s’hi han adaptat, com amb la mascareta. El que està clar és que no podem pensar en com era l’escola abans, perquè ja no existirà i tampoc ens serviria.

Com ha de ser l’escola ara?

— P.G.: Ha d’estar més centrada en els infants. Diem que ens hi centrem i que som competencials, però hi ha molt camí per fer, com amb la inclusió. No existeix de veritat.

— F.M.: L’indicador més clar que una escola funciona és que els nens hi van contents. A la primària es pot donar per bo, però a l’ESO hi ha molts alumnes que no s’hi senten acollits ni interessats, i això és molt greu. No vull dir que no s’hagin d’esforçar, però han de trobar un interès en el que estan fent.

Quin nivell docent hi ha?

— P.G.: La meitat dels aspirants a mestres no han aprovat les PAP. Hi ha un xoc: demanem continguts altament competencials a gent que ha après de manera bàsicament memorística. Ens demostra que hem de treballar de manera més transversal. La vida al final és així.

— F.M.: No és només el nivell dels mestres. Aquests alumnes venen de l’ESO i de batxillerat i si les PAP es fessin als estudiants de dret segurament passaria el mateix. ¿Només els mestres no llegeixen? No crec, és un tema social. El problema és que aquests filtres no asseguren ser un bon mestre. La clau és fer una bona preparació prèvia, amb una ESO i unes postobligatòries ben fetes.

Què hi pot fer Educació?

— P.G.: Cal formació docent.

— F.M.: Exacte. Està demostrat que les lleis no canvien les pràctiques reals. El currículum de competències bàsiques no s’ha aplicat. Una prova és l’avaluació: de la llei a la pràctica hi ha un decalatge bestial. Això s’arregla amb formació a foc lent.

— P.G.: L’administració demana uns papers que no tenen a veure amb els decrets que hi ha. Cal planificar les formacions en base als objectius que es vulguin assolir.

— F.M.: Hem de donar pes a la formació continuada, però qui n’és el responsable? És una responsabilitat individual? L’administració ha de posar-hi ordre.

— P.G.: Ara recollim el fruit de la formació a cost zero. El primer que es va retallar va ser la formació docent per fer el que en van dir formació entre iguals. Per això tenim el nivell que tenim.

— F.M.: Ens fixem molt en la formació individual, quan tots els estudis diuen que el més efectiu és la formació d’equip, de centre. Són les escoles les que saben quines necessitats de formació tenen. No hem de ser tant dirigistes ni fer tantes formacions en cascada. Volem fer un ensenyament que no sigui transmissor i la formació de mestres la fem de manera transmissora.

S’ha d’obligar a formar-se?

— F.M.: No hi ha cap professional que digui que no cal actualitzar-se.

— P.G.: No hi ha cap mecànic que arregli els cotxes com ho feia fa 20 anys.

— F.M.: Com a mestres no podem eludir aquesta responsabilitat. No és mentida que els professors tenen dos mesos de vacances a l’estiu. Sempre hi ha els professors motivats que aprofiten el juliol per formar-se, però molts a partir del 30 de juny ja no hi són. Com a mínim la primera quinzena de juliol hauria de ser de formació, encara que sigui impopular dir-ho. Les direccions treballen, però per qüestions logístiques, no pedagògiques. Quin sentit té que la feina més important dels equips directius a l’estiu sigui fer els horaris? Fora del món educatiu em pregunten: “De debò feu els horaris a mida?” Doncs sí, i no pot ser que el més important sigui l’horari dels docents i no dels alumnes.

— P.G.: Les escoles d’estiu d’aquest any han tingut menys participació que mai, perquè la gent necessitava desconnectar del tot.

Què demaneu al conseller?

— F.M.: Reduir la burocràcia, escoltar més la base i donar més autogestió i autonomia als centres.

— P.G.: I desplegar el decret d’admissions per revertir la segregació escolar i no deixar passar l’etapa de 0-3 i de 0-6 anys. Ara hi haurà diners d’Europa per invertir-hi.

— F.M.: Hi ha el tema de la inclusió. El decret del 2017 no està desplegat.

— P.G.: I una formació planificada en el temps, perquè donarà fruits. En educació no tot és ràpid.