Tomàs Pumarola: "El 8% dels casos de covid que es detecten a Barcelona són de la variant britànica"

BarcelonaLes noves variants del coronavirus han posat en alerta les autoritats sanitàries en un moment crític com és el de la vacunació. Són molts els interrogants que plantegen les noves variants, i poques les certeses. A Catalunya s'està fent un esforç de seqüenciació per identificar els casos de la variant britànica del coronavirus, i és qüestió de dies que també es trobi la sud-africana. En parlem amb el cap del servei de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, on ja detecten entre un 6% i un 8% de casos de la nova variant.

Fa un mes deia en una entrevista a l’ARA que encara no teníem prou informació per dir que la variant britànica i la sud-africana eren més patògenes. I ara?

De moment, encara no. El que sí que sabem és que es transmeten més. No són més virulentes, però com més transmissió, més casos hi ha, així com més hospitalitzacions i més mortalitat.

¿A les noves variants els hem de tenir por?

— No els hem de tenir por, però sí que hem d’estar tensionats i tenir-los respecte. El que hem de fer és un seguiment acurat de totes les variants que van sortint per veure com estan evolucionant i què representen biològicament. La por t’atura i el respecte et fa treballar de manera molt activa, i això és el que estem fent.

¿La vigilància de noves mutacions del virus està funcionant a Catalunya i Espanya?

Sí, s’ha creat un consorci de quatre hospitals –Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Clínic– per fer seqüenciació de mostres. Hem estat seqüenciant des de la primera setmana de la pandèmia, però ara hem incrementat esforços perquè és una tècnica complexa, que triga dies i requereix personal experimentat. El que fem és veure el genoma complet del virus per saber com varia respecte a altres variants que circulen, si es pot escapar a determinats antivírics, a vacunes, si poden ser més patògens o si es transmeten millor, i això s’ha de fer sempre de la mà dels casos clínics. La variant britànica la detecta Gran Bretanya un 18 de setembre, però no donen l'alerta fins al 20 de desembre. Per què? Perquè una cosa és que es detecti i una altra que sàpigues el seu comportament biològic. La detecten però no saben què fa i al desembre s’adonen que és predominant i que causa brots importants i donen l’alerta. I ho saben perquè abans han fet una feina de seqüenciació per conèixer millor el virus i com evoluciona. I això permet prendre mesures de salut pública i de formulació de la vacuna.

Pfizer i Moderna han dit que les seves vacunes protegeixen de la variant britànica i la farmacèutica nord-americana ja està adaptant la seva vacuna a la variant sud-africana. ¿Les vacunes ens protegiran de totes les variants?

— No tenen per què, no ho sabem. Això ho sabrem a mesura que ho anem veient. Hem d’ajuntar la vigilància dels casos clínics amb la vigilància del virus. Ara una diana important és caracteritzar tots aquests casos de covid-19 en gent perfectament vacunada. Si una persona a la qual he administrat les dues dosis vacunals i té una protecció completa fa un covid, he de saber si aquest virus és diferent del que tenim ara.

Llavors, si ja ens hem vacunat, ens podem tornar a infectar amb una nova variant?

No ho sabem, haurem de veure com evoluciona i, com deia, la vigilància és molt important, perquè permet prendre decisions ràpides. Si prenem la grip com a model, cada any ens hem de vacunar de la grip i ningú s’esvera per això. La vacuna de la grip té una efectivitat del 60% i potser em vacuno i agafo igualment una grip, però el que veiem molt esporàdicament és que una persona vacunada de la grip ingressi a l’hospital per complicacions derivades de la malaltia. Així que fent especulacions amb la grip com a model potser tenim una vacuna que no protegeix al 100% d’una variant i la persona pot contraure el virus però difícilment ingressarà a l’hospital. Una hipòtesi possible és que la protecció de la vacuna sigui molt més alta per evitar la gravetat de la malaltia que no pas per evitar la malaltia en si. Però encara no se sap. Com dic, és una hipòtesi agafant el model de la grip. Les vacunes en aquests moments són relativament senzilles de modificar i amb la grip ho fem cada any. I si hem de modificar la vacuna a mida que evoluciona el coronavirus, no passa res.

I si ja ens hem infectat de coronavirus també ens podem reinfectar de les noves variants.

— Sí, sí. Veiem diversos casos de reinfecció per diferents variants de coronavirus, però totes les reinfeccions que veiem per noves variants són en la gran majoria amb símptomes lleus o asimptomàtics. I es podria pensar, però ja entrem en el terreny de l’especulació, que si ja tenim un cert nivell d’anticossos podem fer la malaltia però és més difícil que sigui greu.

¿La variant britànica canviarà l’evolució de la pandèmia?

— En aquests moments ningú té una bola de vidre per predir el futur. Tenim un sistema que genera dades de qualitat cada dia i això permet saber amb precocitat què pot passar demà i prendre decisions, però això és com el servei meteorològic, que dona prediccions a tres o quatre dies però no a un mes vista.

La sensació és que sempre anem per darrere del virus.

— Anem per darrere, és impossible anar per davant, perquè és difícil saber fins on podem arribar. Què farem? ¿Tancar tothom a casa un mes i destrossar definitivament l’economia? Són decisions molt difícils i és evident que sempre anirem per darrere del virus, perquè és impossible anar per davant, ja que no sabem com evolucionarà. Al final és com una cursa ciclista. Pots anar amb l'escamot o endarrerit. I nosaltres anem amb l'escamot, molt a prop del virus, i que no se separi gaire per poder prendre decisions en el moment que passen les coses i no tres mesos després.

Però si la nova variant és més transmissible i provoca més casos i, per tant, més hospitalitzacions, ¿el sistema sanitari ho podrà suportar?

— Això ho estàs assumint en un escenari en què no prenguéssim mesures. Si poses mesures de prevenció al virus també li costarà més transmetre’s, no serà el mateix que si no les poses. ¿I quins són els indicadors que modulen les mesures a prendre? Fonamentalment l’ocupació hospitalària i els llits d’UCI. El problema és quan tens la necessitat d'aturar altres activitats mèdiques a conseqüència del covid. És llavors quan s’han d'incrementar les mesures. Però les mesures no es prenen tenint en compte la nova variant, sinó els indicadors d'ocupació hospitalària.

¿És partidari de prendre mesures més dràstiques?

Dependrà dels indicadors i no tant del virus. Si tenim un virus que es transmet més però amb les mesures que tenim es controla bé, no caldrà mesures més dràstiques, però si anem a pitjor i no es conté, sí. Estem en un procés extraordinàriament dinàmic i l’únic que hem de fer és generar dades fidedignes perquè les autoritats sanitàries puguin prendre decisions.

Ja s'ha detectat una setantena de casos de la variant britànica a Catalunya. Recordo que en els inicis de la pandèmia es comptabilitzaven casos de covid amb comptagotes quan la transmissió ja era comunitària. ¿Pot ser que els casos de la nova variant ja siguin molts més?

— Aquests 75 casos els hem detectat a la Vall d'Hebron, i al Germans Trias n'hem detectat un més. Allà on la busquem, la trobem. De tots els casos de covid que ens arriben, que venen de l'atenció primària de Barcelona ciutat i de l’Hospital de la Vall Hebron, la proporció encara és baixa: el 8% dels casos de covid són de la nova variant. Ara és minoritari, però el més lògic és pensar que anirà en augment, segons l’experiència d’altres països, i acabarà sent la predominant en les pròximes setmanes. I només hem detectat la variant anglesa, però no seria estrany que detectéssim en els pròxims dies la variant sud-africana, perquè ja s’ha detectat a Europa, tot i que en baixa proporció.

I què sabem de com es comporten les variables sud-africana i brasilera?

Probablement també són més transmissibles, perquè comparteixen un seguit de mutacions associades amb la transmissibilitat. Pel que fa a si són més virulentes o no, no ho tenim clar. Probablement no. I no sabem si tenen la capacitat d’evadir la vacuna.

¿Hem de restringir l’entrada de persones de la Gran Bretanya i Sud-àfrica al nostre territori per frenar l’entrada de les variants?

— El moment de vacunació en què estem ara és bastant crític i hauríem d’evitar al màxim les infeccions per noves variants. Ara ens trobarem gent amb una sola dosi vacunal i entre la primera i la segona dosi hem d’evitar al màxim la infecció, perquè hi ha perill que aquestes variants es facin resistents a la vacunació en gent vacunada de manera incompleta. Restringir l’entrada de persones de països on circulen més aquestes variants és una mesura que, en aquests moments, veuria adient.