“Sembla que els discapacitats intel·lectuals no tinguem relacions sexuals, ni identitat, ni gènere”

Barcelona“Ser discapacitat intel·lectual i a sobre homosexual és un cop massa dur per a moltes famílies, ja ho entenc”. Qui parla és la Lali Ribas, membre de la Fundació MAP, que sovint ha patit en primera persona una doble discriminació: per la seva condició de persona discapacitada intel·lectual i pel fet de ser lesbiana. “Però els discapacitats intel·lectuals no som asexuats –reivindica Ribas–, tenim relacions sexuals i identitat i gènere, com tothom! I som els grans invisibles del col·lectiu LGTBI”, sentencia. El seu testimoni s’ha pogut sentir aquest dijous al matí durant la presentació de l’informe LGTBI-fòbia estructural, elaborat conjuntament per l’Observatori Contra l’Homofòbia i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. L’estudi, presentat avui a l'Ateneu Barcelonès amb la col·laboració de l'ARA, repassa la situació d’aquest col·lectiu –també entre els més vulnerables– i la discriminació que sovint encara pateixen en l’accés als drets socials més bàsics. Al debat, moderat pel director adjunt del diari, Ignasi Aragay, també hi han participat Belén Camarasa, de la Fundació Surt, i Manuel Peinado, president de la Plataforma LGTBIcat.

L’informe subratlla la falta de dades sobre el col·lectiu LGTBI, però tot i això els seus impulsors han fet un esforç de recopilació de registres fins i tot europeus. Així, remarca que el 30% de les persones LGTBI a l’estat espanyol no van a alguns llocs per por i la meitat de les que tenen parella eviten donar-se la mà en públic. A més, el 42% asseguren haver viscut un episodi de discriminació en l’últim any. Pel que fa al col·lectiu trans, una de cada cinc persones trans enquestades ha estat atacada físicament o sexualment en els últims cinc anys. El que sí que s'observa, en comparació amb l’anterior enquesta del 2012, és que "la visibilitat del col·lectiu ha augmentat en els diferents àmbits de la vida social, però, en paral·lel, també han crescut els nivells de discriminació que pateix", destaquen les entitats. 

Com li passa a Ribas, la vida quotidiana de les persones LGTBI encara topa moltes traves en àmbits com la salut, l’educació, el món laboral o en la seva relació amb els cossos de seguretat o la justícia. Els autors de l’informe destaquen algunes discriminacions clau, com ara l’accés a les tècniques de reproducció assistida, l’assetjament escolar per raó d’identitat o gènere, l’accés a l’habitatge o al lloguer –que és molt més complicat sobretot per a les persones trans– o també les discriminacions en l’accés al mercat laboral i dins de l’entorn de feina. Pel que fa a les administracions públiques ressalten la poca flexibilitat de la burocràcia al Registre Civil o les males experiències de víctimes de delictes d’odi en relació a la justícia o els cossos de seguretat. “Sovint es qüestionen els relats, es minimitza la gravetat dels fets o es fan preguntes d’índole sexual que no pertoquen”, ha assegurat Sergi Suárez, un dels autors de l’informe. Entre els col·lectius més vulnerables hi ha el de les persones amb discapacitat intel·lectual, les persones grans i les dones “visiblement trans”. 

Més educació, lleis i recursos

Amb aquestes dades a la mà la Taula del Tercer Sector, que aglutina més de 3.000 entitats socials, ha instat les forces parlamentàries a fer, en paraules de la presidenta de la Taula, Francina Alsina, a fer un “un cordó sanitari” per aïllar els discursos d’odi i ha exigit que l’administració pública vetlli per la promoció i defensa de les polítiques inclusives. “S’han fet molts passos endavant, molts protocols i polítiques, però ara cal desplegar-los arreu del territori i també tirar endavant el règim sancionador previst a la llei”, ha puntualitzat Suárez.

Entre les propostes més immediates, l’educació és la que més s’ha repetit: “Cal formar i educar en aquests valors el personal de l’administració pública, la justícia i els cossos de seguretat”, assenyala Suárez. Tant l’Observatori Contra l’Homofòbia com la Taula consideren que la llei espanyola de 2014 per l’erradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia és un bon text però demanen més recursos econòmics per poder-la fer complir a cada comunitat autònoma. Així, en el cas de Catalunya els autors de l’informe veuen en l’actual debat dels pressupostos una oportunitat per incloure les partides necessàries que permetin millorar la situació tant a l’administració pública com a peu de carrer, en àmbits com el de la salut, l’educació o la feina.