"Seguim tallant la Meridiana perquè la injustícia continua"

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van desallotjar ahir els manifestants que des de fa 45 nits tallen una de les artèries principals de Barcelona per protestar per la sentència del Procés. Fins ara els protagonistes d’aquests talls havien conviscut amb la presència policial sense que els agents hi intervinguessin tan activament. En els últims dies la protesta s’havia convertit en un estira-i-arronsa entre els manifestants i els agents.

“Està verd”, deien, i tots començaven a travessar tranquil·lament. Gent gran, joves, famílies, nens... Tots travessaven el carrer davant la mirada dels conductors que ja havien sortit de treballar i volien tornar a casa, i dels agents de les furgonetes de la Brigada Mòbil (Brimo), que tenien ordres d’evitar més talls de trànsit. Quan el semàfor verd dels vianants començava a fer pampallugues ningú accelerava el pas. “Som gent de pau!”, cridaven. Vermell. El semàfor dels vehicles es posava verd i els conductors de la primera fila es preguntaven si podrien passar o si, com tants altres dies, haurien de buscar una altra ruta. Però els manifestants, a poc a poc, tornaven a la vorera.

“És la manera que hem trobat per seguir protestant sense que els Mossos ens donin gaires faves... tot i que de tant en tant encara rebem”, explicava la Núria, que és de Tarragona però ara viu per la zona. Per als independentistes dels barris de l’entorn és un motiu d’orgull. “Meridiana resisteix”, cridaven. Són l’últim reducte que manté talls de circulació de manera sistemàtica des que la sentència és pública.

Per a alguns, el tall hauria de ser més contundent, ja que l’afectació al trànsit és molt menor (només provoca petites aglomeracions), però fins ara ha estat la manera d’evitar l’actuació dels agents, que ahir van canviar de tàctica. Fins ara, cada cop que els manifestants s’entretenien massa per tornar a la vorera, els agents baixaven de les furgonetes. Es posaven el casc, escuts, porres... Però se’ls veia tranquils. Era com si representessin una obra mil cops assajada: els agents s’acostaven i els manifestants s’anaven retirant i passaven a l’altre pas de vianants. Vermell, verd i torna a començar. Les úniques tensions eren amb algun motorista o conductor que perdia una mica els nervis i intentava passar quan no tocava. “Multa, multa, multa!”, cridaven els manifestants envoltant-lo i mirant els guàrdies urbans.

Persistència

“És intolerable que ni Òmnium, ni l’ANC, ni els partits no vinguin. I que els mitjans de comunicació no diguin res. Però ens és igual; encara que no sortim a la televisió, seguirem tallant”, explicava l’Albert. “L’independentisme surt del poble, no dels polítics. Tant ens fa”, afegia el Rafael, que venia des d’Esplugues. És independentista i malfiat: “Perdona, et pots identificar com a periodista?”, preguntava. De fet, les prop de 300 persones que acostumen a participar en el tall es coneixen de vista de tants dies i fins i tot, diuen, tenen identificats els agents infiltrats. “Mira, aquella d’allà és mossa”.

Ahir, entre els concentrats durant el tall hi havia la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, el diputat al Parlament del mateix grup Francesc de Dalmases, juntament amb altres que no hi assistien per primer cop, com el periodista Antonio Baños (que va ser també diputat de la CUP i ara és membre de l’ANC) i Roger Español, que va ser candidat de JxCat al Senat. Mireia Boya, de la CUP, també és una de les que ha donat suport in situ aquesta setmana a l’acció de la Meridiana.

“Està verd!”, i altre cop. Aquesta vegada, però, els agents no només s’ho miren. “ Brimoooooo, brimooo de la noche! ”, tornen a cridar els manifestants. “Tantes hores extres, no les cobrareu”, asseguren. Aquesta nit el tall té un altre final, amb els agents fent-los retrocedir per normalitzar el trànsit. El semàfor es torna a posar verd, per últim cop durant la protesta de cada vespre. “Adeu, fins demà”, es diuen els participants entre ells.