La segona onada desperta el fantasma del col·lapse sanitari

Santa Coloma de GramenetEl covid torna a sacsejar Catalunya. Els centres sanitaris s'han anat mentalitzant i reforçant per al segon embat del virus, però continuen vivint un elevat grau d'incertesa i vertigen, sobretot l'atenció primària, que no ha afluixat el ritme en vuit mesos. La por a reviure els mesos de març i abril creix entre uns professionals que van esmorteir la primera envestida amb molt d'esforç. I si bé el sistema sanitari ha pogut treballar per avançar-s'hi, encara temen que l'escalada de contagis els empenyi, de nou, a l'abisme.

Hospitals: "El virus no pot tornar a monopolitzar-nos"

Els hospitals són el mirall del ritme de contagis: a mesura que augmenten les infeccions de covid, hi ha més probabilitats que una part dels afectats acabin hospitalitzats. El Parc Taulí, amb una població de referència de 400.000 habitants del Vallès Occidental, treballa amb la hipòtesi que un de cada deu contagiats acabarà ingressat. "I això ens fa estar alerta, sobretot perquè últimament l'arribada de pacients és erràtica: fa uns dies van arribar-ne 24 de cop", explica el director general, Joan Martí. Ara el centre sabadellenc atén 85 malalts de covid, nou dels quals a les unitats de cures intensives (UCI).

La majoria dels hospitals de Catalunya comencen a notar un augment de la pressió assistencial generada pel coronavirus. Alguns, com el Parc Taulí, ja han viscut en aquesta temuda segona onada un primer pic de malalts, concretament 100 pacients hospitalitzats al mes d'agost. D'altres, com el Germans Trias i Pujol de Badalona, han vist com el degoteig de casos s'accelerava de la nit al dia: "Els ingressos han crescut un 10% respecte a la setmana passada".

Cap dels professionals consultats per l'ARA parla de saturació o col·lapse sanitari, però sí de "vertigen", "preocupació" i "respecte". El precedent del març i l'abril és molt recent i molt dur, massa, i ningú no vol reviure el malson: per les vides que hi ha en joc i pel desgast físic i emocional de les plantilles, però també per les nefastes conseqüències que tindria per al conjunt de la població que els hospitals tornessin a dedicar-se en exclusiva al covid-19. "El virus no pot tornar a monopolitzar-nos", afirma Martí.

Pensar i treballar en dual

Tots els hospitals tenen preparats plans de contingència per multiplicar els llits -tant d'UCI com convencionals- i créixer, en cas que sigui necessari, fora dels murs. Per exemple, en pavellons esportius, hotels, equipaments municipals o edificis annexos. "Esperem no haver d'activar els plans perquè hem de donar servei a tota la societat en tots els aspectes que calgui", explica el cap de malalties infeccioses de l'Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada. Una de les fases previstes per gairebé tots els centres i la que més temen repetir en aquest segon capítol inclou destinar al virus gairebé tota la infraestructura i tot el personal.

En el pic de la pandèmia, el sistema públic va tenir a disposició dels malalts de covid 27.000 llits -el doble del normal, que són 12.215-, sumant-hi els propis i els de la sanitat privada, l'atenció domiciliària, els pavellons i els hotels salut. D'aquests, 2.059 eren d'UCI. Salut preveu una capacitat màxima per als mesos vinents de 25.000 llits. Els de crítics són 914, però la xifra arribarà a 1.500 de cara al gener.

L'objectiu principal és no deixar de fer l'activitat ordinària. "Tenim dues plantes dedicades al covid i això ens permet mantenir l'activitat ordinària. Hem de fer tot el possible per no perdre-la", defensa Martí. També l'Arnau de Vilanova de Lleida obrirà aviat una segona planta per la pressió creixent d'altres patologies, especialment a l'UCI.

Des del maig l'obsessió dels hospitals és la recuperació dels serveis: des d'operar les cataractes fins a col·locar una pròtesi de genoll, passant per una colonoscòpia. Pensen i treballen en dual, seguint rigorosos circuits de triatge i d'atenció per separar els malalts que tenen el virus dels que no, sigui quin sigui el motiu pel qual requereixen assistència. El repte ara és mantenir aquesta organització tant com sigui possible.

Durant dos mesos el virus ho ha acaparat tot i les intervencions quirúrgiques -tret de les oncològiques, cardíaques i urgents, com les apendicitis- es van endarrerir, com a mínim, un 20%. El retard es va anar arrossegant i les llistes d'espera van duplicar-se, tant en el cas de les proves diagnòstiques (+62%) com de les visites a especialistes (+52%), segons dades publicades pel Sistema Català de Salut (CatSalut). L'aturada de l'activitat ha provocat una pèrdua de la qualitat de vida de la població, i per això els hospitals treballen des del juny per recuperar calendaris. Per posar un exemple, Bellvitge, Germans Trias o Taulí operaran els dissabtes per reduir llistes d'espera.

Atenció primària: mans insuficients per a 40.000 sospites setmanals

"No sé com ens ho farem per continuar visitant covid sense abandonar la població amb altres necessitats. Ja comencem a veure-ho i no ens ho podem permetre", exclama la metge de família del CAP Barraquer de Sant Adrià de Besòs Carolina Roser. "Ens diuen que fem trucades de sis minuts, però hi ha pacients que en necessiten mínim quinze o vint", lamenta la metge del CAP Montnegre de Barcelona Clara Orti, que fa un toc d'alerta: "El virus acabarà perjudicant la salut de la població, tant si estan contagiats com si no, perquè no tenim prou mans per donar-los l'atenció de qualitat que mereixen".

Els professionals tenen molt clar que la demanda ja els sobrepassa, i que si la primera onada va ser dura per la seva excepcionalitat, la segona ho serà per la càrrega de feina que arrosseguen des de fa vuit mesos. No han tingut ni un sol mes de treva, ja que, després del confinament, al juliol la corba epidemiològica de seguida va rebotar.

El resultat és faraònic: cada dia se'ls acumulen unes 300 peticions per programar visites o baixes laborals tot i no tenir temps material per resoldre-les, i això genera una gran sensació de frustració i desemparament entre metges i infermers, administratius, psicòlegs i treballadors socials. Una bona part han d'abandonar les agendes per prioritzar el covid, i per això són molts els que busquen forats per atendre els pacients crònics a l'hora de dinar, quan fan la compra o després d'allitar els fills.

Un terç de la feina a causa del covid

Més d'un terç de la feina que s'està fent als CAP la genera el covid. L'activitat del primer nivell assistencial ha crescut un 15% abans de la segona onada, i les autoritats calculen que la pressió pot pujar fins a un 30% més. Tot plegat, denuncien els sanitaris, amb un reforç mínim de la plantilla: asseguren que els 300 metges contractats es destinen només a les residències. Una responsabilitat, matisen, que volen mantenir, com ara fer les PCR o preparar els hotels salut si cal.

"Però la gent truca, no els podem agafar el telèfon i, com és normal, venen al CAP. Es formen unes cues brutals i molts nervis perquè no els atenem", diu Roser. "Crèiem que al juny recuperaríem l'atenció als crònics, però l'estiu ens ha sobrecarregat", relata Orti. Un 10% dels metges estan de baixa, segons el sindicat Metges de Catalunya. Abans eren el 3%.

El volum de persones que s'adrecen a la primària amb símptomes compatibles amb el covid és molt elevat. Segons l'informe mensual de salut pública, entre el 28 de setembre i el 5 d'octubre es van notificar 40.000 sospites. El degoteig no s'ha alentit en vuit mesos. "El virus és el cop de gràcia per a la saturació de la primària", lamenta Roser. "Tirarem endavant com fem sempre, però si no hi ha canvis, ho farem en detriment de la salut de la població", afegeix Orti.

Adrià Comella, director del CatSalut: "Podrem tenir esculls com al març però els abordarem diferent"

L'augment de l'ocupació hospitalària ha precipitat el desplegament de restriccions a la interacció social. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, assegura que l'objectiu és evitar la sobrecàrrega del sistema sanitari i minimitzar l'impacte assistencial de la segona onada del coronavirus.

Què canviarà respecte a la primera onada?

Moltes coses. Podrem tenir esculls similars, però els abordarem diferent. Abans la prioritat era buidar els hospitals per alliberar llits; ara tenim clar que el sistema no pot paralitzar-se -l'activitat ordinària no es recuperarà fins al 2022-. A part de treballar amb pavellons medicalitzats que podem muntar en 48 hores, estem construint espais annexos amb una vida útil de dècades que es podran reutilitzar en funció de les necessitats. Tampoc no hem de tenir problemes amb els materials de protecció: tenim estoc per a quatre mesos amb un ús intensiu i ens en seguim aprovisionant.

I pel que fa a l'atenció primària?

És la peça bàsica i no ha tingut cap moment de descans: a la primera onada va evitar el col·lapse dels hospitals i ara atén residències, domicilis i fa vigilància epidemiològica amb les PCR. Sabem que els calen mans, recursos tecnològics i espais. Hem habilitat espais propers als CAP per a la vacunació de la grip i per fer proves, i en alguns, com el Gòtic, estem fent obres per ampliar-los.

Es reforçaran les plantilles de primària?

El mes passat vam presentar un pla de reforç que preveu la incorporació de 3.800 professionals, que se sumaran als 22.000 que ja hi treballen. De metges n'hi haurà pocs, però, perquè el país no en té. Reforçarem la infermeria amb assistents clínics, i després volem fer-ho a l'atenció intermèdia i sociosanitària.