Segon intent per utilitzar mosques transgèniques a Tarragona

BarcelonaL’empresa britànica Oxitec ha rescatat un projecte que ja havia intentat dur a terme, sense èxit, l’any 2013. La seva intenció és alliberar milers de mascles de la mosca de l’olivera - Bactrocera oleae - modificats genèticament perquè, en reproduir-se amb les femelles autòctones, donin pas a individus que moriran durant la seva fase larvària i, per tant, no arribaran a malmetre els conreus d’olivera.

El director general d’Agricultura de la Generalitat, Alfons Vilarrasa, ha explicat que la companyia va demanar aquesta segona autorització a finals d’abril, tot i que encara no ha sigut estudiada perquè primer l’ha d’analitzar la Comissió Nacional de Bioseguretat. Aquest organisme estatal ja ha comunicat la petició a la Comissió Europea perquè també hi digui la seva i previsiblement al setembre serà quan el Govern es pronunciarà. Vilarrasa ha especificat que la competència última per autoritzar l’experiment és de la Generalitat i, sense entrar a valorar-ne els detalls o la idoneïtat, ha remarcat que “no es tracta d’alliberar mosques al medi ambient, sinó d’un experiment limitat a una zona confinada” d’on els insectes no podran escapar.

5.000 a la setmana

Els detalls de l’experiment concreten que els exemplars d’OX3097D, el nom que han rebut les mosques transgèniques, serien alliberats en una finca de 1.000 metres quadrats ubicada a vuit quilòmetres del port de Tarragona, lluny d’espais naturals protegits. També especifica que l’indret comptaria amb diverses xarxes per garantir que les mosques no poguessin sortir de la zona i, tot i que admet que forçosament interaccionarien amb altres éssers vius, considera inviable que hi hagi cap perill per al medi ambient. Oxitec estima que alliberaria un màxim de 5.000 mosques per setmana durant un any sencer, en funció del nombre d’individus a combatre. El projecte, però, ha topat amb l’oposició d’ecologistes i agricultors, que subratllen el risc potencial que representa la modificació genètica, la impossibilitat de seguir els exemplars un cop alliberats i l’existència de mètodes de control més naturals.

Oxitec té experiència en aquest camp i, des de l’any passat, gestiona una fàbrica de mosquits al Brasil amb una modificació similar. El govern sud-americà va autoritzar l’alliberament de milions d’aquests insectes en diferents zones del país per combatre el dengue, una de les malalties que provoca l’ Aedes aegypti.

Acusen un home dels EUA de matar el Cecil

El lleó més estimat de Zimbàbue, el Cecil, no va morir a mans d’un espanyol, tal com se sospitava inicialment, sinó de Walter Palmer, un dentista i pare de família dels EUA que ja ha abatut desenes d’animals per tot el món, alguns dels quals en perill d’extinció. Segons va explicar The Telegraph, Palmer ja té antecedents policials de l’any 2008 per haver mentit sobre la zona on havia caçat un ós negre a Wisconsin.