Segon cas de curació de sida

Un trasplantament de cèl·lules mare fa remetre el virus del VIH en un pacient i marca el camí de la recerca

Els investigadors d'IrsiCaixa que han participat en l'estudi
Xavier Pujol Gebelli
05/03/2019
4 min

BarcelonaFins a data d'avui només es coneixia un únic cas de curació del VIH. Es va fer públic l’any 2009 i ràpidament es va fer popular arreu amb el sobrenom de ‘pacient de Berlín’. Deu anys més tard, el cas de Timothy Brown –així es deia el pacient– ha abandonat la seva solitud. Un nou malalt, del que per ara es preserva l’anonimat, ha estat identificat a Londres com el segon al món en què es pot parlar, tot i que amb reserves, de curació. Les sofisticades tècniques d’anàlisi en sang i en reservoris potencials repartits pel cos del pacient no han aconseguit detectar ni VIH ni traces del virus 18 mesos després d’haver abandonat el tractament amb antiretrovirals. Des d’IrsiCaixa a l’Hospital Germans Trias de Badalona s’ha coordinat la recerca analítica i l’evolució del malalt en un projecte liderat per l’University College de Londres. Els detalls del cas es publiquen avui en una edició especial de la revista 'Nature'.

Entre els dos casos, Londres i Berlín, hi ha similituds evidents. Brown, un pacient nord-americà resident a la capital alemanya, va rebre el 2007 un trasplantament de cèl·lules mare adultes –progenitors hematopoètics– perquè a part de la sida havia desenvolupat una leucèmia. El malalt va superar la malaltia hematològica. Però, sorpresivament, el recompte de càrrega viral del VIH es va anar reduint fins a fer-se indetectable. Dos anys més tard es faria públic i es va considerar que s’havia assolit la curació. Deu anys més tard, Timothy Brown segueix viu, sense rastre del VIH i, el que és important, sense tractament contra la sida des d’aleshores.

La raó, com s’ha vist ara amb el pacient de Londres, s’atribueix a una mutació del gen CCR35 en el donant de les cèl·lules mare. Aquest gen, explica Javier Martínez-Picado, professor ICREA i coordinador del projecte a IrsiCaixa, en condicions normals expressa una proteïna que permet l’entrada del VIH a les cèl·lules sanes. És a dir, fa de “porta d’entrada” del virus i, per tant, facilita la infecció. El gen mutat, en canvi, no expressa aquesta proteïna. La porta al virus es tanca.

“El cas de Londres és molt similar”, explica María Salgado, investigadora d’IrsiCaixa. Es tracta d’un pacient diagnosticat de sida l’any 2003 que el 2012 se li detecta un limfoma Hodkins. Altre cop, una malaltia hematològica greu. L’evolució del pacient empitjora fins al punt que l’any 2016 se li practica un trasplantament de cèl·lules mare. Prèviament s’havia vist que el donant tenia també la mutació al gen CCR35. El pacient es recupera satisfactòriament del seu limfoma i, com en el cas precedent, la càrrega viral es fa indetectable. Per aquest motiu, precisa Salgado, es decideix retirar-li el tractament antiretroviral 16 mesos després del trasplantament. I ara, 18 mesos després que se li retirés la medicació, el virus segueix sent indetectable. Es pot parlar de “curació funcional”.

“És prematur parlar de curació total”, declarava Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa, en la presentació de resultats tot just la setmana passada. Cal deixar que passi més temps i que, efectivament, els resultats avalin l’absència del virus. Però tant important com això, destacava Clotet, és que la comunitat científica i mèdica està aprenent de la recerca d’aquests dos casos tant pel que fa a les indicacions per als malalts com per a la gestió de la malaltia i del trasplantament de cèl·lules de moll de l’os, punt d’on s’extreuen les cèl·lules mare adultes.

L’excepcionalitat del cas es correspon amb les limitacions que s’expressen als mateixos malalts. “El cas no és escalable”, assenyala Maria Salgado. Per a Martínez-Picado no es pot parlar d’un tractament universal. “Cal que siguin malalts de sida amb una malaltia hematològica greu associada per a qui el trasplantament és la única alternativa possible”. A més, ha de coincidir que el donant tingui la mutació al gen CCR35, cosa que s’ha vist que passa en només l’1% de la població europea. “No es poden generar falses expectatives”, insisteix.

Tot i això, del treball publicat a la revista 'Nature' se’n desprenen aprenentatges importants, segons els investigadors. El primer de tots és que el ‘pacient de Berlín’ “no és una anècdota”. “Estem davant d’un segon cas de remissió completa que ens fa ser molt optimistes”, diu Martínez-Picado. Per a l’especialista, obre noves línies de recerca i “molt probablement de finançament” per a la investigació i tractament de la sida.

Per a María Salgado, sembla obvi que per primer cop es pugui parlar d’expectativa de curació tot i que sigui per a uns casos molt limitats. En tot cas, obre la porta a “començar a pensar” en noves teràpies i, a nivell més immediat, dona indicacions per planificar i gestionar el trasplantament de cèl·lules mare, una tècnica d’alt risc per al pacient. En el mateix sentit, dona pistes sobre com i quan interrompre el tractament amb antiretrovirals, és a dir, quan deixar de prendre la medicació contra la sida i com mesurar els resultats.

Consorci internacional

El cas del 'pacient de Londres', com de moment se l’anomena, sorgeix de la coordinació propiciada per un consorci internacional que actualment lideren la Universitat d’Utrecht, a Holanda, i l’IrsiCaixa des de Badalona. En el consorci hi participen 24 equips de tot el món amb l’objectiu de seguir casos de pacients amb sida que pateixen una malaltia hematològica greu als quals es practica un trasplantament de cèl·lules mare amb independència de si el donant té o no la mutació al gen CCR35. En paral·lel, des del consorci s’investiga qui pot tenir la mutació en gairebé dos milions de persones adultes potencialment donants, inclosos 32.000 cordons umbilicals com a font de donació.

El consorci SciStem arrenca el 2014. Actualment segueix el cas de 38 pacients trasplantats a tot el món. D’aquests, 19 ja han superat l’any del trasplantament. I en un únic cas, el del pacient de Londres, correspon a un donant amb la mutació genètica a qui s’ha aturat el tractament contra la malaltia. IrsiCaixa, a més de tasques de lideratge i coordinació, hi participa aportant tècniques de laboratori sensibles per a la detecció de VIH o traces de virus.

stats