El sector del joc a Catalunya ingressa més de 900 milions d’euros
És objecte d’una forta regulació, que no permet l’obertura de noves sales
Les portes opaques dels establiments de joc presencial i privat de Catalunya van estar tancades durant part del 2020. L’emmudiment dels quatre casinos, 55 bingos i 127 salons de joc autoritzats per la Generalitat i oberts amb normalitat fins al març del 2020 (hi ha deu llicències de bingo més aprovades, però pendents d’obrir), així com de les màquines recreatives instal·lades en més de 16.000 bars i restaurants, va fer caure un 45% la facturació del joc privat català respecte al 2019. Així ho recollia una enquesta de la Cambra de Comerç de Barcelona presentada l’octubre passat. Els ingressos bruts del joc privat català l’any 2019 van ser de més de 900 milions d’euros, un 0,4% del PIB del Principat. Una dècada després de la patacada per la crisi econòmica del 2008, el món del joc va començar a remuntar l’any 2014, sobretot gràcies a l’empenta de les apostes esportives.
“És un sector molt atomitzat”, indica Patrojoc, la patronal del joc privat a Catalunya, format bàsicament per operadores, fabricants de màquines i salons de joc. Un teixit amb prop de 800 empreses l’any 2017 (en tenia 1.399 abans de la crisi econòmica) dominat per CIRSA, la gran companyia del joc privat amb seu a Terrassa.
CIRSA, un reflex del sector
D’alguna manera, la història dels germans Juan i Manuel Lao, fundadors de la Compañía Internacional de Recreativos, S.A (CIRSA), resumeix el recorregut del sector: de les màquines recreatives i escurabutxaques dels anys 80 que sonaven a molts bars i restaurants del país a les apostes i els jocs online, passant per la gestió de bingos, casinos i salons de joc. Responsable de 17 sales de bingo, una trentena de salons de joc arreu de Catalunya (amb el nom Toka) i la marca d’apostes Sportium, a més del casino de Lloret de Mar, l’èxit de CIRSA ha convertit els germans Lao en uns dels homes més rics de Catalunya. També hi ha contribuït l’expansió per l’estat espanyol, Llatinoamèrica, Itàlia i el Marroc. Tot plegat ha fet de l’empresa una multinacional que des del 2018 està en mans de fons americans de capital privat administrats per Blackstone.
Des del Parc Tecnològic del Vallès, la família Sanahuja governa el grup MGA, amb els salons Golden Park, sales de bingo i jocs presencials i online. La resta d’establiments de joc estan, bàsicament, en mans dels grups Binelde i Rank (bingos), Sport 333, Valisa i Grup Martínez (salons de joc) i Grup Peralada (casinos). La costa catalana i els voltants de Barcelona són les ubicacions preferides per als empresaris del sector, perquè “els establiments de joc s’obren allà on hi ha trànsit de persones”, adverteix Grecojoc, associació que reuneix els empresaris dels salons de joc i recreatius del Principat.
Densitat baixa per la regulació
La densitat d’oferta d’establiments de joc privat presencial de Catalunya (en relació a la població) és de les més baixes d’Espanya: 2,4 per 1.000 habitants, i la mitjana és de 9,7, segons un estudi de la Cambra de Comerç. Si només s’observa l’oferta de locals del Principat en funció de la població de cada municipi, la Jonquera, Bòssost, Peralada, Platja d’Aro i Viella són els que tenen més establiments de joc.
Aquesta singularitat, la baixa densitat d’oferta de joc, es deu a la regulació. Catalunya va ser pionera a l’hora de legislar el joc privat. “Érem la riota de la resta d’Espanya”, recorden des de Grecojoc. El nombre de locals de joc està fixat per llei i no pot créixer. Tampoc el de màquines recreatives. L’any 2004 la Generalitat va definir el catàleg de jocs i apostes autoritzats, un nombre limitat d’establiments i unes distàncies mínimes entre ells (de mil metres, tot i que s’està revisant). La regulació catalana ha frustrat la multiplicació d’establiments, que sí que s’ha donat a la resta de l’Estat des de 2012. Una obertura que l’Asociación Española de Empresarios de Salones de Juego y Recreativos ja va considerar desbocada i potser contraproduent el 2018.
El numerus clausus de locals fa deu anys que es manté força estable: entre 125 i 127 salons de joc, quatre casinos i entre 49 i 65 llicències de bingo. Un signe dels temps, en què els locals amb màquines recreatives i d’apostes doblen les taules des d’on cantar “Bingo!” Però els cartons amb números alimenten una part important dels tributs que la Generalitat imposa al joc, darrere les escurabutxaques, les principals contribuïdores.