Jutgen un secretari judicial acusat del desallotjament il·legal d'una casa okupa
Els habitants de l'edifici i la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró el consideren culpable de coaccions i usurpació de funcions però la Fiscalia en demana l'absolució
BarcelonaLa Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i els membres de l'antic centre social okupat l'Estella han dut a judici aquest dilluns un secretari judicial acusat d'un desallotjament il·legal que no hauria ordenat cap jutge. L'acusen d'usurpació de funcions i de coaccions o, en tot cas, com a mínim de violació de domicili, segons consta a l'escrit d'acusació, i reclamen dos anys i vuit mesos de presó i 60.000 euros d'indemnitzacions. Per la seva banda la Fiscalia demana l'absolució del funcionari. Tot plegat és arran del desallotjament de la casa okupada l'Estella, al carrer Lepant de Mataró, el 18 de febrer de 2005, fa gairebé deu anys.
El secretari judicial, David Atienza, ha negat durant el judici que ell donés cap instrucció als Mossos d'Esquadra, segons explica l'ACN. Ha admès que es tractava d'unes diligències per a la "identificació" dels okupes però ha dit que els joves van abandonar la nau de manera "voluntària" després que els mossos els ho "suggerissin". Però la seva versió es contradiu també amb la dels agents que hi van ser, que afirmen que es va activar el "protocol de desallotjament" i que tot l'operatiu es va fer "seguint ordres dels jutjats".
Segons l'escrit d'acusació de la Federació d'Associacions de Veïns el jutjat havia ordenat que els Mossos d'Esquadra entressin a l'edifici per identificar qui hi hagués i citar-los en la investigació sobre l'ocupació de l'edifici. Però l'acusat va dir als Mossos i al procurador que "es faria un desallotjament" i va ordenar-lo "incomplint clarament i sabent-ho" la decisió judicial. Ni tan sols hauria identificat les quatre persones que hi havia a la casa, que era l'ordre que tenia, i els va donar una hora per marxar-ne amb els objectes personals més importants.
Un cop van haver marxat l'acusat diu que va avisar l'empresa propietària de l'edifici per lliurar-los l'immoble. L'acusat ha assegurat que "mai" ha fet unes diligències per a un desallotjament ni ha donat ordres a cap agent de l'autoritat, però alguns dels testimonis que l'havien de defensar l'han contradit al judici. El representat de l'empresa propietària de l'edifici ha explicat que va ser el secretari judicial qui el va avisar prèviament que hi hauria el desallotjament aquell dia. Els mosos també l'han contradit i han insistit que l'ordre que els havia arribat del jutjat era de desallotjament.
L'advocat de la defensa afirma que el delicte d'usurpació de funcions hauria prescrit i que la resta de delictes no han quedat demostrats. A més afirma que, si hi haguessin hagut coaccions o detenció il·legal, serien responsabilitat dels Mossos d'Esquadra i no pas del secretari judicial. Per la seva banda, l'advocat de l'acusació particular, Jaume Asens, diu que el cas és una prova per a la institució que "demostrarà la seva fortalesa". Asens explica que "és molt difícil per a un jutge jutjar un company", però espera que en aquest cas el magistrat "tingui la fredor i distància necessària respecte dels fets per fer justícia". El judici ha durat unes cinc hores i els acusadors han accedit a fer-lo en castellà perquè l'acusat ha dit que no entenia el català i no han volgut allargar-lo més.
Quan els okupes van reclamar veure l'ordre judicial, segons l'escrit d'acusació, el secretari judicial els va respondre que no estaven personats a la causa i no la podien veure. També asseguren que no va fer cap inventari dels objectes personals que es van intervenir, incloent-hi alguns ordinadors personals, i que quan van marxar els okupes treballadors del propietari van començar a enderrocar la finca amb alguns dels objectes encara a dins.
L'escrit també assegura que el secretari judicial es va riure d'una advocada avisada pels okupes i que li va dir que tampoc no li ensenyaria l'ordre perquè no hi havia ningú personat a la causa. L'advocada va fer un escrit al jutjat de guàrdia que va ordenar que s'aturés el desallotjament, segons explica la Federació. Però "el mandat judicial no es va complir els operaris van continuar l'enderrocament que es va acabar sis dies després".
Nou mesos després els okupes van poder recuperar els objectes que quedaven però "a causa del temps que havia passat i de les condicions d'emmagatzematge la majoria eren inservibles o estaven espatllats". L'escrit d'acusació també reclama 60.000 euros d'indemnització, en total, a tres dels okupes.