El secret pontifici, qüestionat en els casos de pederàstia

RomaLa cimera sobre la pederàstia que des de dijous reuneix més d’un centenar de jerarques de l’Església catòlica al Vaticà va reflexionar ahir sobre la transparència en els processos contra els clergues acusats d’abusos sexuals i va plantejar la possibilitat d’eliminar el secret pontifici sobre aquests delictes. El cardenal alemany Reinhard Marx, que va ser un dels tres relators de la sessió, va criticar que el “secret pontifici” sigui utilitzat sovint com a justificació per l’Església, i va proposar davant l’assemblea de líders eclesiàstics canviar les “normes processals” que regulen les disposicions pontifícies per comunicar al públic, sempre que sigui possible, el nombre de casos i els detalls relatius.

“Qualsevol objecció basada en el secret pontifici seria rellevant només si és possible indicar raons convincents, però tal com estan les coses no conec aquestes raons”, va assenyalar l’arquebisbe de Munic i president de la Conferència Episcopal alemanya. Una proposta que va compartir l’arquebisbe de Chicago, el cardenal Blaise Cupich, que davant de la premsa va reconèixer que molts d’aquests delictes “es van amagar sota el lema de la confidencialitat. Però això ja no és vàlid”.

Segons el dret canònic, el secret pontifici pel qual es regeixen les investigacions canòniques prohibeix compartir les denúncies extrajudicials de delictes contra la fe, els costums i el sagrament de la penitència, així com detalls del procés i de les decisions.

L’eliminació del secret pontifici sobre els casos d’abusos a menors per part de membres del clergat és una de les reclamacions majoritàries de les víctimes, que consideren que el rebuig de l’Església catòlica a fer públics els seus arxius protegeix els abusadors. I podria revelar-se com una de les mesures “concretes” que el papa Francesc anunciï aquest diumenge quan tancarà la cimera amb un discurs.

“En l’era de les xarxes socials -va defensar el cardenal Marx- cal redefinir la confidencialitat i el secret, i fer una distinció pel que fa a la protecció de les dades. Si fracassem, ens exposarem a la sospita de l’encobriment”, va advertir. La presumpció d’innocència i la necessitat de transparència, apunta, “no s’exclouen mútuament”.

El prelat alemany, un dels homes més propers al papa Francesc, membre del consell de cardenals que assessora el pontífex, va revelar: “Durant anys els arxius que haurien pogut documentar aquests actes terribles i indicar el nom dels responsables van ser destruïts o fins i tot no es van arribar a crear. En lloc dels culpables, van ser amonestades les víctimes i se’ls va imposar el silenci”.

“Els procediments establerts per processar els delictes van ser deliberadament ignorats, i fins i tot cancel·lats o anul·lats. Els drets de les víctimes han sigut trepitjats i deixats a mercè de cada individu”, va denunciar davant els líders religiosos, entre els quals hi havia 114 representants de conferències episcopals de tot el món.

Fer públics els noms

En el mateix sentit es va manifestar la superiora general de la Societat del Sant Nen Jesús, Verónica Openibo, la segona de les tres dones que van participar com a ponents en la cimera, que va reflexionar sobre si seria positiu fer públics els noms dels culpables per evitar futurs abusos. En aquest aspecte hi va incidir la periodista Valeria Alazraki, històrica vaticanista mexicana, que va tancar l’última sessió donant una lliçó de responsabilitat i transparència als bisbes: “Si estan en contra dels abusadors i encobridors podem ser aliats. Els ajudarem a trobar les pomes podrides i a vèncer les resistències. Però si vostès no es decideixen de manera radical a estar al costat dels nens, els periodistes serem els seus pitjors enemics”.