Save the Children proposa unir en un mateix espai tots els serveis d'atenció als nens víctimes d'abusos sexuals

BarcelonaA Catalunya gairebé una de cada cinc persones (el 17%) ha patit abusos sexuals durant la infància. Un cop l'infant fa el crit d'alerta, ha de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre ells: ha d'explicar la seva història un cop rere l'altre a la policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats. Això no només dificulta la seva recuperació sinó que, a més, és perjudicial per al procés judicial. El resultat, segons ha posat de manifest Save the Children, és que set de cada deu casos oberts per abusos sexuals infantils no arriben a judici per falta de proves.

És per això que Save the Children proposa importar el model nòrdic d'atenció als infants víctimes d'abusos sexuals. Aquest model, que s'aplica als Estats Units i a una cinquantena de països d'Europa, posa l'infant al centre perquè no s'hagi de desplaçar ni hagi de repetir tantes vegades la seva història. En lloc d'anar a la comissaria a prestar declaració, la víctima va a la Casa dels Infants i per allà hi passen tots els serveis involucrats: policia, metge forense, psicòleg i serveis de salut. A la mateixa casa se li fa una entrevista forense, que es grava, i la segueixen per circuit tancat tots els actors involucrats en el cas. I si arriba a judici, s'utilitza aquesta prova preconstruïda com a evidència.

"El nen declara un sol cop des d'un entorn agradable i adaptat a ell. I ho fa un sol cop. No com aquí que ha de repetir la seva història traumàtica entre vuit i deu cops a persones diferents i la sentència pot trigar a arribar tres o quatre anys. En canvi, aquest model és més curt i adaptat als nens. Perquè cada cop que un nen ha d'explicar-ho, el seu testimoni s'altera", explica Emilie Rivas, coordinadora de l'estudi "Sota el mateix sostre", de Save the Children.

Rivas ha confirmat que ja s'han reunit amb representants dels departament d'Afers Socials i de Justícia i assegura que hi ha "voluntat i predisposició del Govern" per implementar a Catalunya les Cases dels Infants. "Ara s'ha de concretar en una proposta i veure com es fan", ha afegit. Segons els càlculs de Save the Childre, a Catalunya serien necessàries cinc cases: dues a Barcelona i una cada capital de demarcació. No obstant, proposen començar amb una prova pilot a Barcelona.

Una de cada dues víctimes és menor d'edat

També sostenen que el model és econòmicament viable a Catalunya, ja que no caldria "una gran inversió de recursos" sinó redistribuir els que ja existeixen i aplegar-los sota un mateix sostre. Els professionals que ara treballen de manera separada formarien part dels equips dels nous centres i passarien a treballar junts.

La casa estaria situada lluny de comissaries i hospitals –"Ja que els nens ni són delinqüents ni estan malalts"–, en un entorn amigable i amb una decoració adaptada a la seva edat i amb professionals especialitzats en victimologia infantil.

L'any passat, segons dades de Save the Children, es van interposar a Catalunya 549 denúncies per abusos sexuals a nens i nenes. Segons Rivas, una de cada dues víctimes és menor d'edat però el sistema no està adaptat a les necessitats d'aquests infants.

Tant les Nacions Unides com el Consell d'Europa promouen la creació d'aquestes cases i en els últims deu anys se n'han obert 50 a Europa. A Islàndia, per exemple, el nombre de casos en els quals l'agressor ha estat acusat s'han triplicat des de l'aplicació d'aquest model.