Saturació a la illa d’El Hierro: “No podem assumir cap mort més”

Barcelona“Si morís un veí de La Frontera, no tindríem on vetllar-lo”. Així de taxatiu s'ha mostrat aquest dilluns l'alcalde d'aquest municipi de la petita illa canària d'El Hierro, Pablo Rodríguez Cejas, en declaracions a l'ARA. El naufragi d'un cayuco a set quilòmetres d'El Hierro dissabte a la matinada ha estat la gota que ha fet vessar el got: almenys nou persones van morir i 54 més continuen desaparegudes. Els nou cossos localitzats sense vida van ser traslladats a La Frontera perquè el seu tanatori és l’únic de tota l’illa que té cambra frigorífica. Però es tracta d'una cambra molt petita: només té capacitat per a dos cadàvers. Així que els altres cossos els han hagut de col·locar en una sala annexa a una temperatura de quatre graus, segons detalla l'alcalde. Aquest dilluns, a més, dos cayucos més han arribat a El Hierro: un amb 77 persones i un altre amb 35. A l'illa, la segona més petita de les Canàries, ja no queden recursos per atendre els morts ni els que hi arriben vius.

“Dissabte, quan van portar els cadàvers, estaven a punt de vetllar una senyora de La Frontera, i la van haver de traslladar al tanatori de Valverde. Ara no podem assumir cap mort més”, insisteix l'alcalde. Estan totalment saturats. A l'illa hi ha un únic forense, i aquest cap de setmana ha hagut de fer doble jornada laboral per fer l'autòpsia en un temps rècord a les nou persones del naufragi localitzades sense vida. Sis seran enterrades al mateix municipi de La Frontera. Les altres tres, a Valverde. Així mateix, s'han declarat tres dies de dol a l'illa pel que ja es considera el naufragi més greu a les aigües de les Canàries en els últims trenta anys.

El cayuco naufragat va bolcar quan la majoria de les persones que hi viatjaven es van col·locar en un sol costat de l'embarcació mentre Salvament Marítim intentava rescatar-les. A bord hi anaven 84 persones, algunes de les quals eren menors o adolescents. Només se'n van salvar 27.

Les tasques de cerca dels desapareguts continuen. De moment, sense èxit. Hi participen el govern canari, la Guàrdia Civil, Salvament Marítim i la Creu Roja. Hi han desplegat dos helicòpters, dos drons i quatre embarcacions, a més d'altres mitjans a terra ferma per localitzar possibles restes del naufragi o cossos sense vida. De fet, aquest és un dels problemes: què fer si apareixen més cadàvers. Aquest diumenge els alcaldes dels tres principals municipis d’El Hierro –La Frontera, Valverde i El Pinar– es van reunir amb representants del govern canari i la Guàrdia Civil per buscar una solució d'urgència. Es va acordar habilitar una carpa frigorífica al port de La Restinga, que és el port situat més al sud d'El Hierro, per conservar els cadàvers mentre s'espera que es traslladin a Tenerife, una illa més gran i amb més recursos.

Picabaralla política

“Necessitem més recursos a El Hierro. O almenys recursos provisionals fins que aquesta crisi disminueixi”, diu sense dubtar l'alcalde Rodríguez Cejas. “M'agradaria recalcar que no és cap problema puntual, ni de cap color polític. És un drama humanitari i ens correspon a totes les instàncies involucrar-nos-hi per donar una sortida digna a milers d'éssers humans que abandonen el continent africà per la fam o els conflictes”, destaca.

Però aquest és el principal inconvenient, que no hi ha manera que els partits polítics arribin a un acord per buscar una sortida a aquesta situació. Només fan declaracions i contradeclaracions. De fet, aquest dilluns el PP, Podem i Vox han tornat a carregar contra el govern espanyol per la seva gestió migratòria. L'executiu de les Canàries, per la seva banda, reclama un acord urgent que almenys faciliti derivar a altres comunitats autònomes part dels 5.500 menors no acompanyats que han arribat a les seves costes en pastera i que té sota la seva tutela.

La setmana passada el Partit Popular, el govern espanyol i el govern canari tenien previst reunir-se per tractar precisament aquest tema, però la trobada es va anul·lar a l'últim moment per obtenir dades concretes sobre la capacitat d'acollida de cadascuna de les comunitats autònomes.