La Satalia, un barri que pren forma després de salvar-se de la picota
El teixit urbà existent es consolida amb nous equipaments i habitatges de protecció oficial
Els veïns del barri de la Satalia respiren tranquils. Després d’anys amb l’amenaça d’enderroc planant sobre les seves cases -moltes de les quals, autèntiques joies arquitectòniques-, l’Ajuntament de Barcelona va decidir a finals del 2013, amb la modificació del pla general metropolità de Montjuïc, desafectar el barri, que s’aixecava sobre un terreny que es va qualificar com a zona verda. La Satalia és un dels últims reductes del model ciutat jardí de Barcelona i té en les cases unifamiliars amb hort i jardí a banda i banda un dels seus grans trets identitaris. També camins històrics, com l’Antic de València, que data de l’època romana, i un ritme de vida tranquil que contrasta amb el bullici del Poble-sec. “No podia ser que tinguéssim tots els veïns d’un barri [uns 500] sota l’espasa de Dàmocles, havíem de resoldre un conflicte que s’arrossega des de fa més de trenta anys”, explica el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, ara que el procés per consolidar l’espai avança a bon ritme.
De moment, ja s’ha fet l’aprovació inicial del pla de millora urbana que ha de definir les condicions urbanístiques per donar la forma definitiva al barri. Però l’objectiu ha sigut modificar el mínim: consolidar una zona que -com reivindica la presidenta de l’associació de veïns, Ana Menéndez-“no era un barri il·legal”. De fet, relata que els veïns han participat activament del procés per redactar aquest pla i que han aportat les llicències dels diferents immobles.
El document, que ja quedarà en mans del pròxim govern municipal, preveu crear nous equipaments -es destinarà a aquest ús l’edifici conegut com la Mangrana- i destinar dos blocs per a pisos de protecció oficial al passeig de l’Exposició, un dels quals acollirà els veïns que s’hagin de reallotjar. Les diferents actuacions es faran en un termini de vuit anys i impliquen una inversió de 4,7 milions d’euros. El pla també ha servit per concretar el nivell de protecció patrimonial de diferents finques: 4 de nivell B, 16 de nivell C i 21 de nivell D. I és en aquest punt en què els veïns, que elogien que el procés de redacció ha sigut “autènticament participatiu”, difereixen més del criteri municipal, ja que, com explica Menéndez, s’esperava que el nivell de protecció d’algunes cases fos més elevat per garantir que no n’hi ha prou amb documentar-les si algun dia es decideix enderrocar-les.
Millorar l’accés a Montjuïc
En línies generals -i amb l’excepció de l’obertura d’un accés al carrer Martras- Menéndez assegura que els veïns estan “molt satisfets” amb el pla, que permet salvar un “racó singular” de la ciutat i que busca mantenir al màxim les estructures i traçats que ja hi eren.
A principis d’aquest any l’Ajuntament també va notificar que es desafectava el barri del Plus Ultra, també a Sants-Montjuïc, construït entre els anys 1925 i 1930, quan la zona estava envoltada de camps de conreu, en bona part vinyes. Un dels reptes que els barris que confinen amb Montjuïc tenen pendent ara és cosir-se millor a la muntanya. De fet, el consistori treballar ara en un pla que ha de solucionar aquests dèficits. “Necessitem una reflexió que ens porti a millorar l’enllaç amb la muntanya”, reconeix el gerent d’Hàbitat Urbà, Albert Civit.
