Saso Georgievski: "La UE ha de respectar la voluntat democràtica dels seus ciutadans"

Fa 23 anys que Macedònia és un país independent, des que va autoproclamar-se estat sobirà a principis dels noranta, durant la desintegració de Iugoslàvia. Tot i que l'antiga unió de Repúbliques socialistes dels Balcans va desaparèixer fa temps, Macedònia es veu forçada a presentar-se com a Antiga República Iugoslava de Macedònia en organitzacions internacionals com l'ONU. És un nom provisional mentre no es desencalla la disputa que manté amb Grècia pel seu nom. Atenes tem que si el país veí es fa dir República de Macedònia (com dicta la seva Constitució), reclami la província grega del mateix nom. El bloqueig grec tanca les portes del país a l'OTAN i a la Unió Europea, tot i que Brussel·les li va donar el 2005 l'estatus de país candidat. Saso Georgievski és expert en reconeixement de nous estats i assessora el govern macedoni en aquest sentit.

Quina és l'estratègia de Macedònia per obtenir reconeixement internacional?

Des del principi ha estat pacífica. Sabem, o almenys creiem, que tenim la llei internacional al nostre costat. De fet, el 2011 el Tribunal Internacional de Justícia va dictaminar a favor nostre després que Grècia bloquegés el nostre accés a l'OTAN. El Tribunal va acusar el país de no respectar un acord firmat el 1995 per facilitar l'entrada de Macedònia als organismes internacionals.

Tot i la sentència, seguiu fora de l'OTAN. ¿Són útils les corts internacionals en casos com el vostre?

Grècia segueix trobant maneres de bloquejar la nostra entrada a l'Aliança Atlàntica i a la UE. Voldríem pensar que aquests tribunals internacionals ens poden ajudar, i encara tenim l'esperança que sigui així. El Tribunal Internacional de Justícia és un cos de l'ONU. Les seves sentències tenen autoritat legal, però també ètica i moral. Per tant, haurien d'ajudar, però en el nostre cas encara no ho hem notat. Fa nou anys que vam rebre l'estatus de candidats a formar part de la UE, i encara no hem començat converses. En canvi, els nostres veïns, que van rebre l'estatus més tard, com ara Sèrbia, ja les han començades. I Croàcia, que era país candidat des del 2004, ja és membre de la UE.

Una enquesta independent deia fa un any que un 95,8% dels macedonis no canviarien el nom del país, encara que això els obrís les portes a la UE.

La situació és paradoxal, hi ha dos sentiments contradictoris. Tens un corrent molt pro Europa, els percentatges a favor de la integració són molt alts. Les raons són menys econòmiques que polítiques. Els macedonis creuen que entrant a la UE guanyaran més seguretat i estabilitat, un sentiment molt lògic. Però, en canvi, com esmentes, hi ha un percentatge alt que no cedirà al fet que ens imposin un nom.

No volen accedir a la UE amb una identitat canviada.

No, i al país hi ha una expectació genuïna quan parlem d'Europa. Es veu com una comunitat fonamentada en uns valors que no preveuen que a una nació se la forci a canviar la seva identitat.

¿El debat a Macedònia sobre la situació afecta l'estabilitat interna?

És un cas molt delicat, i si els partits no el porten com cal pot tenir conseqüències serioses en l'àmbit intern, i pot tocar els fonaments més bàsics d'una societat democràtica. Val a dir que aquests fonaments també s'esquerden quan un país bloqueja el camí d'un estat sobirà a institucions internacionals.

Ja heu viscut disputes internes?

El nostre país és una societat multiètnica, i hi ha -com en tot procés democràtic- desacords en el camí cap a Europa, sobretot entre les dues principals comunitats ètniques. Els macedonis senten més el nom del país, mentre que els albanesos de tant en tant no aguanten l'espera per accedir a la UE i demanen que se cedeixi a les peticions de Grècia.

Són processos diferents, però algunes similituds són clares. Com veu el cas català?

Com a outsider i persona no experta en la vostra situació, però que ha passat per processos semblants al de Catalunya, crec que la UE no és una institució internacional ordinària, és una entitat que va néixer amb un procés d'integració profund, una entitat formada per estats i sobretot per pobles. Basant-me en això i en els seus valors fundacionals, crec que la UE hauria de respectar la voluntat dels seus ciutadans, i ser proactiva. Quan un poble ha expressat una voluntat democràticament, ser proactiu implica que no pots amagar el cap sota l'ala i ignorar el que passa.

¿L'amenaça de deixar una Catalunya o una Escòcia independents fora de la UE no respectaria els valors fundacionals de la Unió?

La posició del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va contra el valor integrador de la UE. Espero que la institució faciliti un procés democràtic basat en la bona voluntat i el bon comportament de totes les parts. Vint anys enrere, durant la desintegració de Iugoslàvia, la Comunitat Econòmica Europea va facilitar els processos d'emancipació dels nous estats, i no entenc per què no hauria de fer-ho ara si els afectats són ciutadans europeus.