La UCE fa emergir l'alt compromís nacional de Santi Santamaria

PradaLa Universitat Catalana d'Estiu ha realitzat aquest migdia un dels primers homenatges al cuiner internacionalment reconegut Santi Santamaria, mort el passat 16 de febrer a Singapur, en un acte que no s'ha limitat a lloar el gust del propietari d'El Racó de Can Fabes per la cuina tradicional, sinó que ha fet emergir aspectes més personals de Santamaria, com el seu compromís nacional. D'aquesta manera, l'historiador i escriptor culinari Jaume Fàbrega ha destacat que ell "sempre a les plataformes internacionals deia que era català", a diferència d'altres cuiners premiats a nivell internacional, i "tenia clar que la cuina que feia tenia una referència de Països Catalans".

En un exemple d'aquesta convicció que no s'arronsava en acostar-se a Madrid -com és habitual en els catalanistes moderats-, Martí Boada, amic de Santamaria, ha explicat que en un col·loqui a la capital de l'Estat va defensar davant 20 començals de l'elit madrilenya -entre els quals un ministre i el director d'El País- la necessitat que els Països Catalans "s'alliberin de l'Estat opressor". El president del CIEMEN, Aureli Argemí, ha subratllat que Santamaria "va saber transmetre què és fer cuina catalana" i que "per ser universals, hem de ser locals". En aquesta línia, el cuiner havia organitzat jornades de debat a El Racó de Can Fabes, on es lligava la qüestió política i la gastronòmica.

Altres ponents, com el diputat sard Carles Sechi o l'especialista en cuina catalana Eliane Comelade, han subratllat l'èxit de Santamaria amb una cuina senzilla però renovada i com la sabia lligar a un imaginari gastronòmic català. La seva capacitat literària, els seus orígens humils i proletaris o les pugnes -inexistents, segons s'ha defensat- amb altres cuiners com Ferran Adrià han estat altres elements que s'han destacat en un merescut homenatge que ha comptat amb la presència de la seva vídua i la seva filla Regina, propietària d'un restaurant a Singapur.