El cuiner Santi Santamaria mor en un viatge a Singapur
L'amo del Racó de Can Fabes ha mort als 53 anys
BarcelonaEl xef Santi Santamaria, un dels més prestigiosos a nivell mundial, ha mort de forma sobtada als 53 anys durant un viatge a Singapur. 'La Vanguardia', mitjà amb el qual col·laborava Santamaria, ha avançat la notícia, confirmada posteriorment al diari ARA per Rubén Gonzaléz, del restaurant Can Fabes. Segons l'agència EFE, Santamaria es trobava al país asiàtic visitant un restaurant de la seva propietat que dirigeix la seva filla. Santamaria ha mort d'un infart de miocardi. El seu cos ha estat traslladat a l'Hospital General d'aquesta illa Estat del sud-est Asiàtic, on romandrà fins que sigui enviat a l'Estat.
Santamaria va néixer a Sant Celoni (Barcelona) el 26 de juliol de 1957. L'any 1981 va inaugurar El Racó de Can Fabes a la masia on els Santamaria han viscut durant més de dos segles. El reconeixement no va trigar a arribar, i després de vuit anys va rebre la primera estrella Michelin, que va repetir al 1989. La segona estrella va arribar només un any més tard, el 1990. La va mantenir durant quatre anys fins que el 1994 va aconseguir la consagració definitiva amb la tercera estrella Michelin: era el primer cuiner català que rebia aquesta distinció.
A més de dirigir el Racó de Can Fabes, l'any 2000 obre un nou restaurant a Madrid, el SantCeloni, que aconsegueix en només un any la seva primera estrella Michelin: quatre anys més tard n'obtindria la segona. El 2006 obre el restaurant Evo, situat a l'àtic de l'Hotel Hesperia Tower, a Barcelona i un any més tard inaugura el Tierra, al Valdepalacios Hotel Gourmand (situat a la Serra de Gredos). El procés d'expansió no s'atura a la península i el porta fins a una illa artificial de Dubai on obre l'any 2008 el seu cinquè restaurant:Ossiano.
El 2009, Santamaria obté set estrelles Michelin: tres per Can Fabes, una per l'Evo, i una altra pel Tierra. Cap cuiner català ni espanyol n'havia aconseguit tantes.
El xef català compaginava la seva feina als fogons amb una activa tasca divulgativa. A més de col·laborar setmanalment amb La Vanguardia des del 2001, va publicar diversos llibres com ara La cuina de Santi Santamaria, l'ètica del gust (1999), El restaurante (2003) i La cocina al desnudo (2008). També va fer el pròleg d'un llibre de referència de la cuina internacional: el Larousse Gastronómico (2004).
Entre les diverses distincions va rebre al llarg de la seva carrera, destaca el Premi Nacional de Gastronomia 2009.