250 anys sent independents

Sant Sadurní d'AnoiaSant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) celebrarà durant aquest 2014 els 250 anys de la seva separació del terme de Subirats, del qual en va ser una parròquia fins el 1764, malgrat que el 7 de febrer de 1762 ja apareix documentat per primera vegada el terme 'Sant Sadurní de Noya'. Els dos municipis commemoraran aquesta efemèride amb activitats i intercanvis d'entitats. Una comissió mixta dels dos municipis s'encarregarà de programar diferents activitats a les dues viles perquè aquest moment històric arribi a tots els ciutadans. Els dos ajuntaments, juntament amb els centres d'estudis de Sant Sadurní i Subirats, són els que lideren aquesta proposta.

Els motius de la separació, segons explica Salvador Llorac, president del Centre d'Estudis Sadurninencs, van ser econòmics, ja que Sant Sadurní acollia els militars que hi passaven, però "a l'hora de passar comptes les altres parròquies feien el possible per eludir despeses i no assumir-les de manera equitativa". El fet que Sant Sadurní es trobés en el camí de les tropes que lluitaven en diverses guerres suposava un "perjudici" de cara a uns ciutadans que "havien de pagar l'allotjament i l'avituallament dels militars".

Mig segle de demandes

Sant Sadurní formava part, al segle XVIII, del terme del Castell de Subirats, que estava compost per quatre parròquies. Aquesta vila "estava al peu del camí ral i s'hi havia format un nucli de població compacte", un fet que no passava a les parròquies de Sant Pere de Subirats, Sant Pere de Lavern i Sant Pau d'Ordal, que "eren més aviat masies". El "problema del pas de tropes" ja era latent durant el segle XVII. Els sadurninencs volien "governar-se per ells mateixos, sense tenir en compte el parer de les altres parròquies", recorda Llorac. El principal motiu que va originar "la tibantor" entre els habitants va ser que "a l'hora de passar comptes les altres parròquies feien el possible per eludir despeses i no assumir-les de manera equitativa", diu.

És per això que l'any 1717 els habitants de Sant Sadurní van demanar al capità general de Catalunya "la separació de la parròquia". L'historiador constata que "des de finals de la Guerra de Successió les relacions entre la vila de Sant Sadurní i les altres parròquies no anaven bé". La separació, que Llorac la considera "estratègica i econòmica", va trigar 50 anys a arribar.

Aquesta tibantor va fer que l'1 d'agost del 1761 un grup d'habitants de Sant Sadurní "acèrrims partidaris de la segregació" van "demanar la separació al Real Consejo Supremo de Madrid". Això fa que el 7 de febrer del 1762 ja aparegui documentat el terme de 'Sant Sadurní de Noya', però la separació real i efectiva no va arribar fins dos anys més tard.

La Reial Cèdula que concedia a Sant Sadurní la possibilitat de governar-se per ella mateixa va ser despatxada a Madrid el 16 de març del 1764, segons explica el Centre d'Estudis Sadurninencs. Però Llorac precisa que "l'acte legal de separació" es va fer a la Casa del Comú de Sant Sadurní -l'actual ajuntament- el 28 de maig del 1764 i el primer alcalde va ser Joan Notó, que va prendre possessió el 26 d'agost d'aquell mateix any.

Un any recordant

Els actes principals de la commemoració es faran la setmana del 28 de maig. Però des de començaments d'any els dos municipis, Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, faran actes perquè la població conegui els fets. El programa complet es presentarà en els propers dies. El president del Centre d'Estudis de Subirats, Josep Mata, reconeix que "poca gent" coneix els detalls d'aquella separació, motiu pel qual volen fer, durant l'any, diversos actes per commemorar-la. Entre els actes, que es presentaran el dia 13 de gener, hi haurà "intercanvis d'entitats culturals dels dos municipis", com els grups de teatre, entitats esportives i els balls de foc.

A més a més, s'ha creat un logotip per la celebració d'aquest 250è aniversari de la independència de Sant Sadurní de Subirats. La imatge l'ha creat Emma Rafecas, que ha estat la guanyadora d'un concurs que es va convocar per dotar aquesta efemèride d'una imatge que la representi. El disseny juga amb dos torns de verd i mostra el nom dels dos municipis.