Sant Roc: pobresa cronificada més enllà dels ‘pisos patada’

BadalonaMolta roba estesa de cara al carrer, budells i escales de blocs degradats visibles des de fora i poca intimitat dels veïns de les plantes baixes són alguns dels denominadors comuns de les barriades més pobres de les perifèries. En el cas del barri de Sant Roc de Badalona, la pobresa cronificada conviu amb ocupacions de pisos tan habituals que els han batejat amb un nom propi. Es parla sobretot castellà al barri i els anomenen “ pisos patada ”, en al·lusió a la forma d’accedir-hi. Va ser en un d’aquests pisos, ocupat per una família romanesa, on va originar-se, per la sobrecàrrega energètica de la llum punxada, el foc que el dia de Reis va escampar-se per un bloc de l’avinguda Marquès de Mont-roig i va provocar la mort de tres persones i diversos ferits. Sis de les persones que vivien al pis van ser detingudes per haver deixat la porta oberta i marxar sense avisar els veïns, actitud que va motivar que el PP de Xavier García Albiol els denunciés per homicidi imprudent.

L’alcalde de la ciutat, Àlex Pastor, celebra avui una junta de seguretat sobre el barri, de la qual ha de sorgir un mapa amb els punts negres de sobrecàrrega energètica per tal d’evitar nous incendis. Però la pobresa, energètica i econòmica, va més enllà de l’ocupació, a Sant Roc.

“Sí, ahir van passar a mirar els comptadors de llum”, confirma l’Enrique Amaya, un dels centenars de veïns del barri que han estat a punt de ser desnonats. Ell, de fet, va ser el primer del barri, l’any 2011, que va patir aquesta situació perquè abans que esclatés la bombolla immobiliària, denuncia, va anar al banc a demanar ajuda per pagar els 15.000 euros que li costava el casament del seu fill i va sortir de les oficines amb una hipoteca de 600.000 euros que no va poder pagar mai. “El van enganyar aprofitant-se que no sap llegir ni escriure”, explica l’Enric Marín, voluntari de l’Associació Sant Roc-Som Badalona, que fa d’intermediari entre Bankia i el propietari per tornar a aconseguir un lloguer social.

Com la dels Amaya, l’Enric Marín i la plataforma en la qual col·labora han atès unes 400 famílies en risc de desnonament en els darrers dos anys i mig, de les quals han aconseguit que més de 100 ho evitin amb una solució a mitjà termini, sigui mitjançant la negociació o la pressió al carrer. Extreballador del Banc Sabadell que entén a la perfecció la lògica dels bancs i les hipoteques, Marín va deixar la PAH al veure que Sant Roc mereixia una atenció especial per la gran quantitat de desnonaments que s’hi donaven. “Si vols negociar amb algú, has d’entendre els seus interessos i intentar que conflueixin amb els teus”, explica Marín apuntant la clau de les seves victòries, “i jugues bàsicament amb el nom del banc”, diu en relació a l’única tecla que poden tocar les famílies en risc. La majoria dels bancs, explica, han venut els pisos del barri a fons voltors i immobiliaris com Cerverus o Dybarian i, ara que vencen molts dels contractes de lloguer social que els veïns van signar amb els bancs l’any 2015, els volen vendre o llogar a preu de mercat, en funció de quin sigui el fons, moment que multiplica l’amenaça de desnonament. “Els bancs ara s’assabenten de les execucions hipotecàries per nosaltres i estan histèrics perquè saben que no els deixarem sortir d’aquesta història, que són ells qui l’han originat”, adverteix Marín, que només aquesta setmana té previst intentar aturar deu desnonaments.

El seu company a la plataforma, el Carles Sagués, passeja pel barri i es va trobant a veïns i veïnes que el pregunten pel seu “cas”. Una d’elles, en bata i sabatilles d’estar per casa, explica que va perdre el seu pis, ja en propietat, per donar-lo en aval per el casament d’una filla que mai no va poder pagar. Aquests casaments, la caiguda de vendes als mercadillos i l’analfabetisme són una combinació perdedora que condemna a algunes famílies d’ètnia gitana en la crisi de l’habitatge. La dona, que prefereix no donar el seu nom, ensenya el pis, calefacció encesa inclosa, que ocupa i el dels seus afillats , també ocupat al mateix bloc, on juguen a videojocs dos nens que no han anat a escola perquè “fa massa fred”. L’absentisme escolar a Badalona Sud, d’on forma part Sant Roc, és del 40% a primària i del 60% a secundària.

Un dels veïns dels nens, que sí que paga llum i pis, posa cara de resignat mentre agafa l’ascensor. “Aquí ja no es pot viure. Hi ha molts pisos que no paguen la comunitat i punxen la llum i això degrada l’edifici”, lamenta. L’Enrique Lara, de l’associació de veïns, s’hi troba cada dia. “Des que va tenir lloc l’incendi, els veïns vénen amb dades de llum punxada, espantats perquè pugui haver un incendi i no sé què els hi puc dir. Entenem que molts dels que ocupen ho fan per necessitat, però els que no ocupen ni punxen la llum també són pobres i també s’ha de mirar per ells”, reflexiona. Demana un major “acompanyament i control” dels pisos ocupats que trenqui amb la “deixadesa” de les administracions els darrers anys, tant amb ocupacions com amb plantacions de marihuana que encara disparen més el consum de llum. “Per molts veïns, alguns analfabets, és més ràpid punxar la llum que presentar els documents pels ajuts”, alerta. El control i les ajudes energètiques que ha promés el consistori no atacaran l’arrel de la pobresa al barri.