El Clínic, el centre hospitalari més eficient de Catalunya: el rànquing dels hospitals catalans
Els informes de la central de resultats 2013 inclouen per primera vegada una classificació dels centres en funció d'indicadors com el temps d'ingrés dels pacients, les hospitalitzacions potencialment evitables o la gestió d'urgències
BarcelonaL'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i el de Sant Joan de Reus estan per sota dels estàndards d'eficiència general, mentre que l'Hospital Clínic i el Dr. Josep Trueta de Girona els superen. Així es desprèn dels informes de la central de resultats 2013 presentats aquest dijous pel departament de Salut i que inclouen per primera vegada una classificació dels hospitals catalans en funció del temps d'ingrés dels pacients, el nombre de cesàries practicades, les hospitalitzacions potencialment evitables i la gestió d'urgències. Segons aquest rànquing, hospitals com el de la Vall d'Hebron, el Germans Trias i Pujol de Badalona o el de Granollers estarien dins els estàndards i, per tant, dins la mitjana establerta pels resultats dels 64 centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).
Tot i això, el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació del Sistema Sanitari de Catalunya (AQuAS) del departament de Salut, Josep Maria Argimon, deixa clar que "no hi ha hospitals bons o dolents", sinó que "hi ha hospitals que van bé i que tenen bons indicadors amb un tema o malaltia concret [...] i altres que treuen més bons resultats en un altre àmbit". "Que hi hagi diferències entre hospitals no vol dir que un hospital ho faci malament, perquè si no, entraríem en un altre tipus d'intervenció", afegeix.
En aquest sentit, Argimon destaca que l'Hospital de Sant Pau "és un dels hospitals de referència", i que tot i que pugui millorar en aspectes com les hospitalitzacions evitables, és "el més ben valorat pels ciutadans quan parlem, per exemple, d'atenció a urgències" –un 8,4 sobre 10 de satisfacció, quan la mitjana és del 7,6–. Entre els centres on la satisfacció dels usuaris és més elevada també hi ha l'Hospital Plató (8,2), el de Campdevànol (8,2) o el Germans Trias i Pujol (8,2), mentre que alguns dels menys satisfactoris són l'Hospital General de Vic (7,3) o el de Mollet (7,3).
Un sistema sanitari de "qualitat" i "transparent"
Amb tot, assegura que "els resultats, en el seu conjunt, són francament bons": "Podem dir que tenim un sistema sanitari que funciona, un sistema sanitari en el qual el ciutadà rep una atenció de qualitat i de manera eficient". Més enllà de la necessitat de millorar aspectes com les hospitalitzacions potencialment evitables per insuficiència cardíaca, els informes demostren com en els darrers anys han baixat els índexs de mortalitat 30 dies després de l'alta hospitalària –un indicador nou d'aquest any– o la supervivència de malalts amb ictus a tres mesos amb recuperació funcional completa.
Els indicadors de procés també han millorat. A tall d'exemple, un 64,5% dels pacients de codi infart van ser atesos en menys de 120 minuts, enfront del 59,3% del 2011, i el tractament de l'ictus, des que el pacient arriba a urgències fins que rep el tractament adequat, és de 51 minuts, 4 menys que el 2010. Així mateix, es manté la tendència decreixent de persones que visiten els centres d'atenció primària (CAP) al llarg de l'any, tot i que les xifres encara són elevades: tres quartes parts de la població assignada a un CAP el visita com a mínim una cop a l'any.
"Cal saber que tenim uns resultats que, amb les dificultats actuals, són bons", insisteix Argimon, per afirmar que, tot i les retallades de sous o en investigació dels darrers anys, la qualitat s'ha mantingut i l'activitat als centres és superior any rere any –les altes han passat de 786.529 el 2010 a 796.362 el 2013–. D'altra banda, també subratlla la "transparència" del sistema sanitari català: "Hi ha pocs sistemes sanitaris al nostre entorn que es "despullin d'aquesta manera davant dels ciutadans".
Els resultats condicionen un 5% del finançament
Segons el director de l'AQuAS, els resultats dels informes presentats aquest divendres serveixen perquè el ciutadà els conegui, però també perquè els mateixos centres puguin millorar a partir de la comparació amb els hospitals del seu entorn. De fet, més enllà de la 'competició' entre hospitals, dels bons resultats en depèn el 5% de finançament variable que el Servei Català de la Salut concedeix per contracte als centres hospitalaris. "És una manera d'incentivar els bons resultats", admet Argimon.
