La història de superació de l'Aitziber: curar-se d'un càncer i salvar la pelvis amb el seu peroné
Un equip de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona protagonitza durant sis hores una operació pionera a l'Estat
BarcelonaAl voltant de 20 casos. Aquesta és la xifra de sarcomes d'Ewing infantils que es diagnostiquen cada any a tot l'Estat. Es tracta d'un tipus de tumor ossi molt agressiu i poc freqüent que, en els casos que fa metàstasi, presenta una supervivència molt baixa. El sarcoma d'Ewing pot aparèixer en qualsevol os del cos, però normalment ho fa al voltant del genoll, ja sigui a la tíbia o al fèmur. És en aquest punt on comença la història d'èxit d'una nena d'11 anys nascuda a Vitòria i que va ser operada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona d'un tumor d'aquest tipus instal·lat a la pelvis.
El tractament d'un sarcoma d'Ewing obliga a extirpar el tumor i administrar quimioteràpia. És la manera més probable que no presenti metàstasi i acabi en curació. Si està ubicat a la pelvis, però, els riscos d'intervenir augmenten potencialment i els metges acostumen a descartar l'extirpació perquè a la zona hi ha molts nervis, artèries principals i vísceres i, a més a més, treure un tros d'aquest os comprometria la mobilitat futura del pacient –en procés de creixement–. És per això que, en el cas de la pelvis, fins ara s'optava per la radioteràpia.
La disjuntiva entre radioteràpia o extirpació és el que va fer que la nena de Vitòria acabés sent operada a Esplugues de Llobregat. Els seus pares buscaven un centre que els assegurés el percentatge més elevat de curació total, tot i que l'operació tingués més riscos inicials, i va ser el Sant Joan de Déu qui els va oferir fer una operació pionera a l'Estat –amb escassos antecedents a la resta del món.
El cirurgià Jorge Knorr, un dels metges que va intervenir durant sis hores la petita, ha explicat a l'ARA que el primer pas va ser assegurar els mitjans per poder reconstruir la pelvis. Aquest os no pot quedar discontinu, perquè és la base de l'estabilitat de tot l'esquelet, i és per això que van optar per extreure 20 centímetres del peroné. "El peroné és una meravella, mentre no toquis l'articulació del turmell o a prop del genoll, perquè és un os que es pot trasplantar allà on vulguis", explica, sempre que es preservin els vasos sanguinis –que són microscòpics– i es reconnectin amb el sistema sanguini per assegurar-ne la inserció.
Un cop assegurada l'estabilitat hipotètica de la pelvis, els cirurgians van extreure el tumor –que feia uns 15 centímetres–. En el tros de la pelvis que va quedar buit van inserir el peroné, partit en dos trossos, per assegurar la robustesa de tot el conjunt. La reconnexió amb les artèries de la pelvis va assegurar que l'os continuava viu i, des de llavors, s'està adaptant perfectament al creixement del cos.
L'operació va ser al mes de febrer passat, i Knorr assegura que "són molt optimistes" amb el futur de la nena perquè el peroné ja "està totalment fusionat" amb la pelvis. La petita, tot i que camina una mica coixa, fa vida normal. Ara bé, l'agressivitat del sarcoma d'Ewing obliga a esperar cinc anys per veure que el sarcoma no reapareix i poder considerar la pacient totalment curada. "S'ha extret un tumor d'una zona molt complexa i, a més a més, s'ha assegurat l'estabilitat biològica de la pacient perquè continuï amb el seu creixement normal", resumeix Knorr, satisfet perquè aquesta operació pionera ha permès a una nena d'11 anys i els seus pares guanyar la partida a un tumor que semblava impossible d'operar.