Sant Felip Neri, un terreny disputat a la Barcelona turística

BarcelonaEl confinament va buidar de turistes les places i els carrers del Barri Gòtic de Barcelona i els va retornar, a mesura que se suavitzaven les restriccions, als seus veïns. Va deixar imatges de nens jugant a les escales de la catedral o a la plaça Reial en una estranya provisionalitat que recordava la Barcelona d'anys enrere, la ciutat preolímpica que no havia fet l'explosió turística. La pandèmia i tot el que ha portat associat, amb una autèntica sagnia del comerç orientat al turista a la zona del Gòtic, ha fet emergir amb força el debat sobre com equilibrar els usos de places i carrers entre veïns i visitants perquè els primers no se'n sentin expulsats i els espais no es converteixin en decorats. Un debat que aquests dies es viu amb una força especial al cor del barri, a la petita plaça de Sant Felip Neri, on des de fa més de seixanta anys hi ha una escola, amb el mateix nom que la plaça, que utilitza l'espai per a l'estona del pati. Durant aquest curs pandèmic, el centre ha sigut un dels més de 170 de Barcelona que han fet ús de places o parcs per descongestionar els centres i poder funcionar en grups bombolla i a l'aire lliure. En quin espai? El més pròxim: la plaça.

Si des del 2017 es col·locaven tanques en dues franges horàries, al matí i després de dinar, perquè els alumnes poguessin fer el pati a la plaça sense haver d'esquivar grups de turistes, atendre a peticions de fotos o estar pendents de si algun Trixi decidia creuar pel mig de manera temerària, aquest curs el tancament s'ha aplicat durant el gruix de l'horari escolar –a partir de les tres de la tarda, s'habilitava, això sí, un pas per poder creuar la plaça en diagonal–. El centre ha tret activitats com les sessions de psicomotricitat dels més petits a l'aire lliure i la plaça ha pres més protagonisme en el seu dia a dia. Les tanques en els dos carrers que donen accés a Sant Felip Neri, però, no han agradat a tothom. Alguns comerços dels carrers de l'entorn se senten perjudicats per la mesura i ja han demanat a l'Ajuntament que no la mantingui de cara al setembre. Consideren que és posar barreres a l'espai públic i dificultar més les coses als seus clients potencials, en un moment ja prou complicat, i també als veïns que busquen moure's lliurement pels carrers.

"Una cosa bona que ens ha portat la pandèmia és aquesta reapropiació de l'espai públic, que els nens se sentin més seva la plaça, que la visquin, i ara no ho volem perdre", defensen des de l'associació de famílies (Afa) del centre. Expliquen que l'escola ha fet històricament l'estona de l'esbarjo a la plaça perquè només disposen d'un pati petit al terrat i un altre, també petit, a la part de darrere, que és el que fan servir els alumnes de secundària i que no té connexió amb les instal·lacions de primària. Anys enrere, diu Vicent Borràs, president de l'Afa, el problema era la convivència amb els que consumien droga al carrer, però des de fa un temps el que els és difícil de gestionar és el pas de grups i grups de turistes pel mig de la plaça. Alguns, expliquen, interrompien els jocs de la canalla per fer bromes com participar en el partit de futbol de torn o els demanaven que s'hi posessin bé per fer la foto més bonica. Per això, el 2017 es va recórrer a les tanques, d'aquestes de plàstic que es posen i es treuen, per protegir els alumnes de curiosos. "Hem vist que, quan es controla l'espai, la canalla no se'n sent expulsada, i això és molt important en un barri amb tanta pressió com el Gòtic", diu Eva Vila, de la comissió de l'Afa enfocada a la relació amb el barri.

El debat de les tanques

Fins a la pandèmia, el tancament es feia només durant les estones de pati, però amb el context de covid l'Ajuntament va oferir la possibilitat d'allargar la mesura durant l'horari escolar. I el centre, que tot just valorava com organitzaria el nou curs amb les restriccions, va acceptar a ulls clucs. El que està en converses ara entre les diferents parts és com es mantindrà –o no– aquest tancament el curs que ve. En l'últim consell de barri del Gòtic, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va apuntar que es treballava amb la idea de tornar al model antic, al de tancar només en les hores de pati, però aquest és un punt que ara s'està abordant amb els afectats. L'escola, de fet, prefereix no pronunciar-se encara a l'espera d'aquestes converses. L'Ajuntament defensa que "la prioritat és mantenir l'espai educatiu perquè l'escola el necessita" però que s'està estudiant de quina manera es pot ajustar aquest ús en l'espai i els horaris. El curs passat ja es van introduir canvis, com obrir un pas per permetre creuar la plaça a partir de les tres de la tarda, i el que defensen les famílies és que el tancament no és rígid sinó que els veïns poden demanar creuar si ho necessiten i que moltes de les botigues, en aquesta zona de la ciutat, tenen la seva hora forta a la tarda, quan ja no hi ha barreres de cap mena.

"Mantenir-lo? Ni pensar-hi", sentencia Carmen Carreiras, que regenta una botiga d'antiguitats al carrer Sant Sever i insisteix que la plaça és pública i ha d'estar oberta a tothom, també a la gent que vol passejar-hi i fer-hi fotos: "És una plaça històrica, la gent la vol venir a visitar. No és una plaça d'una escola, ha d'estar oberta". Un sentiment que comparteixen amb molts matisos bona part dels comerciants. Alguns consideren que el problema són les tanques, que l'escola podria fer el mateix ús de l'espai sense necessitat de posar-hi barreres, i d'altres apunten a la possibilitat de mantenir sempre un pas obert per poder creuar la plaça. "Ara la gent es pensava que no es podia passar per aquí, que la plaça estava en obres", denuncia Marc Ventosa, que té una botiga al carrer Sant Felip Neri. El gran problema de la zona, diu, són els grups de desenes de turistes que passen uns darrere dels altres per la plaça, sense ni temps per mirar les botigues ni fixar-se gaire en res: "És això el que s'hauria de regular, aquest ús intensiu de l'espai, i no posar barreres a la plaça i trencar itineraris".

El president de l'associació de comerciants del Call, Daniel Santillo, considera que l'ús escolar es va sobrepassar pel fet de col·locar les tanques i que s'hauria de fer un pas enrere per tornar a l'antiga normalitat. "La prioritat la té l'escola i ningú no els la vol treure, però hem de veure com fer-ho tot compatible", defensa. "A escala comercial, el tancament ha sigut un desastre", afegeixen des de la gelateria que queda a tocar de la plaça.

L'Ajuntament preveu que 153 dels 171 centres que han guanyat espais exteriors amb el covid els mantinguin el curs que ve, perquè entén que l'experiència ha enriquit els projectes educatius i que tothom n'està content. En el cas de Sant Felip Neri, però, el debat és més delicat.