Primers nadons de tres 'pares' genètics al Regne Unit
Des que el 2015 es va aprovar la llei per modificar els òvuls i evitar malalties dels mitocondris, n'han nascut menys de cinc
LondresVuit anys i dos mesos després que s'aprovés legalment la possibilitat de fer servir material genètic de tres persones per obtenir un embrió sa i evitar problemes mortals amb els mitocondris, l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia (HFEA, en les sigles en anglès) del Regne Unit ha confirmat que fins al 20 d'abril d'enguany han nascut al país menys de cinc nadons de tres pares. Almenys, amb tres pares genètics des d'un punt de vista teoricocientífic. Es tracta d'una tècnica que utilitza el teixit dels òvuls de donants sanes per, a través d'una fecundació in vitro, crear-ne sense les mutacions genètiques que porten les mares i que amb tota probabilitat transmetrien als fills.
Tot i la implicació de l'ADN d'una tercera persona per aconseguir un òvul sa, quasi la pràctica totalitat dels gens de les criatures provenen dels dos pares. Només al voltant del 0,1% d'una tercera persona, una donant sana, ha sigut utilitzat en el procés. La tècnica, desenvolupada a la Universitat de Newcastle, pretén evitar que els nens neixin amb les anomenades malalties mitocondrials, de conseqüències devastadores.
Del tot incurables, poden ser fatals passats pocs dies o fins i tot unes poques hores del naixement. Els mitocondris es poden definir com els petits compartiments que hi ha dins de gairebé totes les cèl·lules del cos humà que converteixen els aliments que rep l'organisme en energia, imprescindible per a la supervivència. Una errada genètica dels mitocondris impedeix l'alimentació del cos i provoca danys irreversibles al cervell i a la resta d'òrgans vitals de forma quasi immediata.
A partir dels mateixos sistemes fets servir per a la fecundació in vitro, es fecunden dos òvuls, un de la mare i l'altre de la donant. Un cop obtinguts feta aquesta part, es retira el nucli de tots dos per transferir el que conté l'ADN de la mare i el pare a l'òvul de la donant, que amb posterioritat és implantat a l'úter de la mare. D'aquesta manera, el 99% del material genètic –concentrat al nucli cel·lular– és dels pares i només el 0,1% correspon a la donant. La donació mitocondrial també es pot fer abans de la fecundació de l'òvul.
La mare que va perdre set fills
Tot i que, com s'ha apuntat, l'aprovació de la llei es remunta al 2015, al Regne Unit no es va procedir de forma immediata a la reproducció aplicant aquestes tècniques. El primer nadó de què es té notícia que va néixer al món fent-la servir va veure la llum als Estats Units, fill d'una família de Jordània.
A mitjans de la dècada passada, el Regne Unit va estar molt sensibilitzat per aquests problemes de transmissió genètica arran del cas de Sharon Bernardi, una dona que va perdre set fills a causa de les malalties derivades del mal funcionament dels mitocondris. La llei es va aprovar per una majoria de 254 vots.
L'HFEA és l'òrgan que regula i vetlla sobre qüestions ètiques relacionades amb la fertilitat. Fins ara no havia mai facilitat cap mena d'informació al respecte. Ara, però, ho ha fet en compliment de la llei de llibertat d'informació, a petició del diari The Guardian. L'entitat, però, no ha precisat el nombre específic de nadons que han vist la llum seguint aquesta tècnica, segons han informat, per evitar possibles vies d'identificació de les famílies implicades.
