Manel Balcells: "El 2023 no es podrà fumar a les terrasses i espero que tampoc als cotxes"

BarcelonaManel Balcells (Ripoll, 1958) sap el que és ser conseller de la Generalitat. Va ocupar el càrrec de manera efímera l’any 2006, quan va entrar al govern tripartit com a titular de la cartera d’Universitats i Recerca. S’hi va estar només 21 dies, fins que Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern pel seu no a l'Estatut. Ara torna a una conselleria que coneix bé. Hi va treballar el 2004, a les ordres de l’aleshores consellera socialista Marina Geli, com a responsable d'Estratègia. 

Metge traumatòleg, especialitzat en ortopèdia i considerat un dels pioners de la medicina esportiva a Catalunya, Balcells ha ocupat diversos càrrecs en l'administració pública i té també experiència en la gestió directa, ja que ha estat director mèdic de l’Hospital General de Granollers. 

S’acostuma ja al càrrec o li continua sonant estrany això de conseller de Salut? 

— És tot molt immediat i fa poc temps, però ja m’hi començo a acostumar.

Va dubtar o va dir que sí ràpidament? 

— Ho vaig tenir claríssim després d’una conversa llarga i molt interessant amb el president [Pere Aragonès] en què em va explicar la seva visió i les seves pretensions amb aquest Govern, quin equip es formaria i quins eren els objectius. 

No ho va consultar amb ningú?

— En vaig parlar amb la meva dona. Quan el president et truca per demanar si pots anar a Palau un diumenge a les 9 del matí ja t’imagines que no vol parlar de futbol. En vaig parlar abans a casa. 

I què li va preguntar a Aragonès? Quines eren les seves inquietuds? 

— Li vaig plantejar tres inquietuds. Primer: aquest govern quina durada ha de tenir? Perquè per anar-hi per poc temps tampoc val la pena. Segon, saber si tindrem pressupost. I la tercera, a fer què? És a dir, volia saber si tenim ganes de transformar. Aquestes eren les preguntes i, com que les respostes van ser molt satisfactòries… no pots dir que no. 

Hereta un sistema tensionat, que arrossega problemes estructurals i que pateix les conseqüències de la pandèmia. Què és el que més li preocupa?

— Em preocupa una mica tot. Hem de partir de la base que el sistema de salut a Catalunya és una joia, el sistema és fantàstic. Que està tensionat? I tant. Que està infrafinançat? També. Que ens fan falta professionals? També. Que els professionals estan molt cansats? També. Per tant, és en aquests moments que l’experiència acumulada, el coneixement del sector i la complicitat amb la població són imprescindibles. Tenim una cosa tan important com un sistema públic de qualitat i finançat pels impostos, i per tant universal, que no només hem de preservar sinó potenciar. 

Hi ha un element central: falten metges i infermeres. Què s'hi pot fer?

— Diverses coses. És cert que falten professionals, però podem plantejar els papers que han de tenir. Per exemple, a la primària, els metges ocupen moltes hores fent tasques administratives. Hi ha tasques d’infermeria que es podrien fer amb suport administratiu i n’hi ha de metge que pot fer infermeria. La infermeria ha de tenir molt més empoderament, i hem de pensar fórmules imaginatives. Per exemple, amb el model de pediatria. 

Com es podria fer?

— Amb el model que s’ha aplicat al Pirineu, per exemple. Els pediatres estan concentrats en un lloc determinat i hi ha tasques que assumeix infermeria. I si al final la població s’ha de desplaçar uns quilòmetres per a una visió més especialitzada, doncs s’ha de fer. Però sempre tens una infermera a la vora. Són transformacions que hem d’impulsar de bracet dels actors implicats, és a dir, del Col·legi de Metges, del d’infermeria, les patronals i altres col·legis professionals. I ja hem quedat per veure’ns, ja estan citats per parlar-ne. 

Un dels problemes és la fuga de professionals. Què se’ls pot oferir perquè es quedin? 

— Millors condicions salarials. Hem d’aconseguir que els professionals sanitaris estiguin més ben equiparats amb Europa. Perquè la veritat és que tenim els professionals molt tensionats i en els propers anys hi haurà molta gent del baby boom que es jubilarà i la fàbrica de professionals és lenta.

¿I ampliar places per estudiar medicina i també per fer el MIR? És el grau més demanat i el que té la nota més alta. 

— Sí, tot això va junt. Hem d’incrementar places, està clar; aniria molt bé poder gestionar nosaltres el sistema MIR. És una demanda que hem fet repetidament al ministeri. De moment no s’ha produït. 

Una altra qüestió central és la salut mental, que empitjora en la població en general i especialment entre la gent jove. Per què creu que ha passat això? 

— La pandèmia ens ha passat factura a tots. Hi ha hagut un impuls aquestes últimes legislatures, però encara anem endarrerits. I és un tema prioritari. Ja hi ha en marxa el pla que integra els centres d’atenció primària, les escoles, etc., i hem de caminar cap aquí. És imprescindible donar eines als professionals que poden preveure aquests casos a les escoles, instituts, als CAP, i, per tant, l’abordatge ha de ser integral.

Pel que fa al covid-19, com estem?

— És la pregunta que li he fet aquest matí a la secretària de Salut Pública, la doctora Carmen Cabezas. La covid no ha marxat i segurament es tractarà com una epidèmia de grip.

Preveuen que la situació empitjori aquesta tardor-hivern?

— La predicció és que augmentin els casos però no els casos greus, gràcies a l’efecte de la vacuna i les noves variants, menys agressives. Però podem tenir una tardor i un hivern complexos des del punt de vista epidemiològic i d’atenció sanitària.

Tenint en compte la situació, ¿ens podem oblidar de treure’ns la mascareta al transport públic?

— Jo seria prudent amb això i, de fet, no donaré cap ordre en aquest sentit si no està completament avalada pels experts. I els experts em diuen, de moment, que hem de ser prudents, per no prendre decisions que ens obliguin després a fer marxa enrere. Alemanya i França, de fet, s’estan replantejant la mesura. 

L’esforç fet durant la pandèmia ha impactat en altres patologies. Ha augmentat el temps d’espera per a algunes proves diagnòstiques.

— Això és així i cal posar-hi remei. Com? S’han d’accelerar les proves diagnòstiques, s’han de disminuir les llistes d’espera de proves, s’ha de disminuir el temps d’espera d’accés a especialitat i s’ha de prioritzar davant d’una sospita de patologia greu. Estem davant d'unes conseqüències de tot aquest temps de pandèmia que encara no s’han pogut recuperar del tot, tot i que el sistema va a tota màquina.

I quan podrem tornar a la normalitat?

— No crec que tardem massa per estar com abans, que tampoc era una situació òptima. Aquí hi ha diferents problemes crònics, i un d’important és la necessitat d’un canvi de model que hem de fer en l’atenció sociosanitària i social.

Això què vol dir? Pot posar-ne un exemple perquè ho puguem imaginar?

— Les persones es van fent grans, tenen diferents patologies i al voltant seu hi ha diferents serveis. I aquesta atenció moltes vegades es fa de manera fragmentada i descoordinada. Volem posar en marxa l’Agència Social i Sanitària perquè aquestes persones tinguin una atenció més coordinada. Això vol dir augmentar les atencions a domicili, disminuir els ingressos hospitalaris, reduir les visites a primària i sobretot estalviar, en la mesura possible, l’ingrés a residències. Ens hem proposat que això sigui una realitat. Ho hem fet de comú acord amb Afers Socials. Això és possible, ho farem i són mesures que canvien la qualitat de vida de la gent. 

La pobresa impacta directament en la salut de la població. L’altre dia una infermera del CAP Raval ens deia a l’ARA que moltes de les consultes que atenen són per condicions de vida precàries.

— Aquí abordem un treball que hem de fer entre tots, amb diferents departaments. Perquè la realitat és que la crisi ve i la inflació ara mateix no s’atura. Això s’ha d’abordar tenint en compte polítiques d’habitatge, d’afers socials, les polítiques públiques en general.

Però els CAP es converteixen en una de les primeres trinxeres.

— Sí, però la solució no passa només per posar més metges. Passa per solucionar la pobresa energètica, els problemes per pagar el lloguer o per comprar menjar. Moltes vegades ens equivoquem abordant amb una visió sanitarista coses que són socials. És necessari que el departament d’Afers Socials creixi i pugui atendre coses que ara mateix atén el sistema de Salut. Hem de posar cada cosa al seu lloc i treballar coordinadament.

Llei antitabac. Prohibir fumar a les terrasses. Es manté per al 2023?

— Sí, i tant. 

S’havia parlat també de prohibir fumar al cotxe. Entrarà també en la nova normativa? 

— Espero que sí. S’està fent la llei, s’ha de pactar, però la meva posició és que es prohibeixi. Perquè a més al cotxe, si hi ha canalla, és gairebé un delicte. Vull dir que hem de ser rigorosos amb això. La relació entre el tabac i el càncer de pulmó és directa. I la protecció de la salut dels infants i la gent vulnerable és important. Hem de ser estrictes i ho serem. La llei va endavant i sense cap retallada. 

Fa pocs dies un ciberatac va afectar el Consorci Sanitari Integral on hi ha tres hospitals catalans importants (Hospital Moisès Broggi, Dos de Maig i el General de l'Hospitalet). ¿Saben quants pacients i professionals han quedat exposats?

— N'hem parlat amb l’agència de ciberseguretat. S’estan prenent totes les mesures per protegir-nos de nou. Però som conscients que ens haurem d’acostumar als ciberatacs. I hem de treballar per tenir capacitat de resiliència per recuperar les dades ràpidament. La situació d’aquests centres s’està normalitzant. 

Vostè tot just estrena el càrrec. Com li agradaria ser recordat? Quin conseller de Salut vol ser?

— A mi m’agradaria que el meu pas pel departament servís d’alguna cosa. Que serveixi per incrementar les polítiques de promoció de la salut a través d’hàbits de vida saludables. M’agradaria consolidar el nou model posant en funcionament una agència de gestió social i sanitària. Millorar el sistema de finançament i el tracte als professionals. M’agradaria que l’atenció primària sortís reforçada en el meu mandat. I m’agradaria haver millorat l’equitat d’accés al sistema de tots els ciutadans i de tots els territoris. M’agradaria tot això.