La sanitat privada torna a batre el seu rècord absolut

BarcelonaAny rere any, el sector sanitari privat es consolida com una realitat cada cop amb més múscul a Catalunya. Ho ha tornat a corroborar la Memòria de les entitats d’assegurança lliure, publicada pel departament de Salut. Segons les últimes dades -corresponents al 2014-, el sector ha assolit un nou rècord absolut i les mútues han superat per primer cop els 1.500 milions d’euros d’ingressos. La tradició mutualista sorgida a finals del segle XIX té un estat de salut envejable també des del punt de vista del nombre d’usuaris, que supera ja els dos milions. Això equival a dir que un 27% de la població a Catalunya ha optat per contractar una assegurança.

El creixement del sector privat no és nou, tot i que sí que ho és l’episodi de reducció pressupostària que ha viscut el sistema públic. De fet, sense tractar-se de vasos comunicants, les xifres demostren que entre el 2010 i el 2014, el període en què la Generalitat va reduir un 15% el pressupost del departament de Salut -de 9.883 a 8.216 milions d’euros-, les asseguradores van veure com s’incrementaven els seus ingressos un 16%, dels 1.303 als 1.515 milions. El nombre d’usuaris també ha augmentat, però en una proporció inferior, del 6,5%. Aquesta realitat era previsible, atès que la mateixa Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya -que també elabora anualment la conselleria- ja havia posat en relleu que en els hospitals privats han augmentat de manera notable els professionals que hi treballen, així com el volum de les seves inversions, en paral·lel al descens generalitzat dels indicadors a la pública.

La novetat és que ara es coneix el volum d’aquest augment a la sanitat privada i s’aprecia que s’ha accelerat. Després d’un 2013 en què el nombre d’assegurats es va estancar, i fins i tot va retrocedir, les dades de l’any següent demostren que aquesta frenada va ser només una situació puntual. El conseller de Salut, Toni Comín, que des que va arribar al càrrec ha repetit la seva voluntat d’excloure del sistema públic els centres amb ànim de lucre, referma en la introducció de la memòria la seva “aposta inequívoca” i el seu “compromís inqüestionable” amb la sanitat pública. Tot i això, també admet que el sector privat és “de qualitat”, té uns “bons índexs de satisfacció” i un “prestigi” internacional.

Una part “imprescindible”

“Es posa de manifest la imprescindible complementarietat de tots els recursos sanitaris existents”, va valorar ahir Cristina Contel, presidenta de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), una de les patronals més importants de la sanitat privada. Ho va fer amb motiu de la presentació a Barcelona de l’estudi anual sobre el sector que elabora l’Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat (IDIS), un estudi que va més enllà de les assegurances i es fixa també en els concerts sanitaris amb els centres de titularitat privada, però sense distingir si es tracta d’institucions amb ànim de lucre o no. Segons aquestes xifres, Catalunya és la primera comunitat d’Espanya en recursos destinats a concerts, amb més de 2.300 milions d’euros públics. Els centres de titularitat privada, a més, concentren el 73% dels equipaments per fer mamografies i el 58% dels equips de ressonància magnètica, entre d’altres.

Tot plegat revela la importància de la sanitat privada pel que fa al diagnòstic, segons l’ACES. “Avui de manera polititzada es qüestiona i es combat” l’essència de la col·laboració público-privada, va lamentar Contel. La patronal també va reivindicar la seva tasca per ajudar a disminuir “notablement” la pressió assistencial i millorar l’accés de la població a la salut. En el conjunt de l’Estat, les primes que es paguen a Catalunya representen un 22,4% -la població és un 16%.

El debat sobre la cohabitació entre sanitat pública i privada guanya força dins del mateix Govern -Salut ha proposat la compra de l’Hospital General de Catalunya, propietat del Grup Quirónsalud, que ahir va acollir la presentació de l’estudi al seu Centre Mèdic Teknon-. Ahir el secretari general de l’IDIS, Luis Mayero, també va dir-hi la seva: “L’administració tindria serioses dificultats per sostenir els drets bàsics de la població, com és el dret a la salut, si no fos per la cooperació privada”, va vaticinar.

El mateix context econòmic ha esvaït la possibilitat de rebaixes fiscals per als que paguen una assegurança mèdica -una possibilitat que va apuntar-se abans de la crisi-, però el cert és que Catalunya, amb prop de 1.100 euros de despesa sanitària pública per càpita, és una de les zones de l’Estat que menys inverteixen per habitant, i això en part és possible pel grau d’expansió de les assegurances privades.

Les xifres, però, també tenen ombres. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha alertat que la “guerra de preus” entre mútues per captar nous clients era un risc per als pacients, als quals recomanava llegir la “lletra petita” dels contractes per evitar ensurts. També lamentava l’empitjorament de les condicions laborals dels professionals. El “marc normatiu amb regles clares” que demanaven, però, ara per ara no sembla pròxim.