La sanitat privada es dispara

Barcelona“Digui’m una sola privatització que s’hagi produït des del 2011”, va deixar anar Boi Ruiz al Parlament, el juny de l’any passat, quan es debatia sobre el futur del model sanitari. Després d’haver hagut d’assumir la primera tisorada de la història en el pressupost de la Generalitat, l’exconseller reivindicava que l’ajustament del 15% en quatre anys s’havia fet sense excloure ningú, sense reduir la cartera de serveis i, per tant, amb la rebaixa salarial, la despesa farmacèutica i la reducció de les inversions com a únics contratemps.

La situació, però, és més complexa i, tot i que efectivament no s’ha produït la privatització de cap servei i tothom ha vist garantit l’accés a la salut, la realitat és que els recursos dels hospitals de la xarxa pública han patit una davallada notòria entre el 2010 i el 2014, enfront d’uns hospitals privats que han vist millorar tots els seus indicadors. Els resultats, extrets de comparar l’ Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya -un informe també conegut com a EESRI-, que elabora anualment Salut, demostren punt per punt que mentre els 151 centres públics van retallar la seva despesa, fins i tot per sobre del que van caure els seus ingressos, els 44 centres privats van incrementar els dos apartats. De fet, van tancar el 2014 amb 2,2 milions d’euros de superàvit. L’estadística subratlla que la divisió entre públics i privats es fa en funció de la font majoritària de finançament, tot i que n’hi ha de públics que també fan activitat privada i de privats que tenen activitat contractada amb el CatSalut. A més a més, inclou tots els establiments sanitaris amb règim d’internament i, per tant, no només comptabilitza els 66 hospitals d’aguts de la xarxa pública i els 35 de la privada, sinó que hi suma els sociosanitaris i psiquiàtrics.

Fer més amb menys

Si les inversions són el senyal del que ha de succeir en el futur més immediat, no sembla que la tendència hagi de canviar. Als hospitals públics la inversió es va enfonsar en aquest període un 72,9%, mentre que als privats es va disparar un 120%. Una de les dades més destacables, en qualsevol cas, confirma que la sanitat pública va ser capaç d’assumir el repte de fer més coses amb menys recursos, i és que els centres públics van aconseguir mantenir pràcticament inalterable la seva activitat, malgrat la reducció del 2% del seu personal. Als privats, en canvi, i assumint que cada cop vénen més turistes mèdics que paguen els serveis de la seva butxaca, els treballadors van créixer un 14,6%, i la seva activitat, un 20%.

Tot plegat es produeix en un context en què les condicions laborals empitjoren de manera clara. El personal d’infermeria retrocedeix un 2,8% als centres públics i, en paral·lel, el nombre de metges només s’amplia entre els que fan menys de 36 hores o els que són col·laboradors. Això porta a una “sobrecàrrega assistencial insofrible”, diu el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Francesc Duch, que també lamenta la “sensació generalitzada de maltractament” entre els facultatius. La crítica de Duch, però, s’estén a l’allargament “notable” de les llistes d’espera, sobretot pel que fa a proves diagnòstiques i primeres visites a l’especialista, així com a “l’obsolescència dels equipaments” dins dels centres.

La suposada privatització de la sanitat pública ha sigut un debat recurrent en els últims anys a Catalunya. L’actual conseller, Toni Comín, ha repetit en diverses ocasions que la frontera entre sanitat pública i privada s’ha de situar en l’existència o no d’un afany de lucre, i per això ha anunciat que exclourà de la xarxa pública del SISCAT l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, dos centres que, tot i que realitzen activitat per al CatSalut, consten a l’informe EESRI com a centres privats. Preguntat pel reforçament de la sanitat privada en detriment de la pública, el departament recorda que ha encarregat un estudi sobre l’activitat, els fluxos i el pressupost de totes els centres amb finançament del Govern, tot i que apunta que la reducció de xifres a la pública pot tenir relació amb un increment de l’eficiència, la potenciació de les cirurgies sense necessitat d’ingrés hospitalari i un augment de la resolució en l’atenció primària, entre altres factors.

En tot cas, una altra dada reforça la idea que la sanitat privada va a l’alça. Segons les xifres preliminars de la Memòria de les entitats d’assegurança lliure del 2014, i que Salut preveu publicar definitivament d’aquí mesos, el nombre de catalans amb una assegurança mèdica privada tornarà a batre un rècord i superarà els 2 milions de persones. Tot plegat permet concloure que les retallades han perjudicat el sector públic, mentre que el privat, potser només per un efecte col·lateral, n’ha sortit enfortit.