Sánchez descarta un nou estat d'alarma: "És el passat i cal mirar al futur"

MadridContinua el debat obert entre govern espanyol i oposició sobre quines mesures cal prendre després de la fi de l'estat d'alarma. L'embolic de la Moncloa amb la necessitat o no de fer reformes legals ha donat municions al PP, però també els socis de coalició de Pedro Sánchez demanen mesures que emparin a nivell legal les comunitats. Però el president espanyol no té intenció de fer marxa enrere. Si bé dilluns, des d'Atenes, descartava noves modificacions legislatives, aquest dimarts ha assegurat des de la Moncloa que "l'estat d'alarma és el passat i cal mirar el futur".

Durant una compareixença conjunta amb el president de l'Argentina, Alberto Fernández, Sánchez ha demanat "coherència" sobretot el PP després que votés en contra dos cops de l'estat d'alarma i en el cas del darrer, de sis mesos, s'abstingués. Preguntat específicament què farà el govern espanyol si el Tribunal Suprem no avala les restriccions de les comunitats, com el toc de queda, el president espanyol no ha donat cap solució més enllà de garantir que els governs autonòmics ja tenen prou instruments i que cal tenir en compte l'avenç en la vacunació contra el coronavirus.

Ha descartat així de nou el "pla b jurídic" que proposen els populars per reformar la llei orgànica de salut pública del 1986 perquè al seu parer "una llei ordinària mai podrà substituir l'estat d'alarma". De fet, la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, ha anat més enllà i ha assegurat que el seu partit no prepara lleis perquè ja existeix un "arsenal normatiu" per a les comunitats. Fonts socialistes, però, admeten que no negocien amb els seus socis un "pla b" perquè els demanen contrapartides que no tenen relació amb l'estat d'alarma.

La Moncloa s'aferra al compte enrere per a l'objectiu del 70% de persones vacunades com a molt tard el 18 d'agost anunciat dilluns per Sánchez. "Queden 99 dies per aconseguir la immunitat de grup", ha asseverat el president espanyol, tot i que experts epidemiòlegs adverteixen que no s'aconseguirà amb el 70% de la població i menys si els menors no estan vacunats.

Per tant, davant de les crítiques de les comunitats autònomes, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha assenyalat que el que han de fer és "accelerar el procés de vacunació perquè és l'única eina legal" per respondre a la situació. També ha demanat "responsabilitat" a la població per mantenir la incidència acumulada a la baixa perquè "no podem posar en risc l'arribada dels turistes que tant necessitem".

A parer de Montero, la situació actual en relació a la pandèmia és "extraordinàriament diferent" a la de fa sis mesos, l'octubre passat: llavors hi havia una incidència acumulada de contagis per 100.000 habitants els darrers 14 dies de 360, ara és de 198 casos, gairebé la meitat.

Cops de porta dels Tribunals Superiors de Justícia

Mentre que el govern espanyol no ofereix una alternativa clara a les comunitats més enllà del Suprem, continuen succeint-se els cops de porta judicials a les mesures autonòmiques. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha tombat el toc de queda nocturn perquè el considera desproporcionat. Al seu parer, els controls dels botellons es poden fer amb la legislació ordinària. Tampoc ratifica el tancament de les terrasses de l'hostaleria a les 22h perquè considera que és una mesura lligada al toc de queda.

Afegeix així pressió a les comunitats per recórrer al Suprem. Encara cap ho ha fet tot i que Canàries sí que té intenció de fer el pas. Juntament amb el País Basc s'han trobat que els seus tribunals han rebutjat el toc de queda, mentre que la justícia l'ha avalat a les Balears i el País Valencià. Caldrà veure si l'alt tribunal realment vol fer de garant de les mesures, tot i les crítiques ja d'algun informe intern al decret anticovid del govern espanyol perquè consideren que es trasllada a la justícia una decisió política.

En paral·lel, la justícia andalusa també ha tombat el confinament perimetral d'un municipi, mentre que l'ha avalat en tres mesos, afegint més incertesa a les restriccions.