Les mascaretes tornen a ser obligatòries al carrer

Madrid / BarcelonaLes mascaretes tornaran a ser obligatòries al carrer, com demanaven gairebé una desena de comunitats autònomes. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ho va comunicar ahir en la conferència telemàtica amb els presidents autonòmics des del Senat. La mesura, que només pot ordenar el govern espanyol amb un decret llei, tindrà excepcions que es detallaran avui en un reial decret, tot i que Sánchez ja en va avançar algunes. Per exemple, no caldrà portar la mascareta si s’està fent esport o si s’està en espais oberts com el camp i la platja, sol o amb el nucli de convivència. Sánchez també es va comprometre a mobilitzar les forces armades (posarà a disposició de les comunitats el personal i els hospitals de la xarxa militar) per accelerar la campanya de vacunació amb terceres dosis, ja que l’objectiu és que el 80% de la població de més de 60 anys estigui revacunada abans de final d’any.

A més, va anunciar que es facilitarà la contractació de professionals sanitaris jubilats, prejubilats i de fora de la UE per reforçar el sistema sanitari i es destinaran 229 milions d’euros a reduir la temporalitat del sector per sota del 8%. Aquesta és la resposta del govern espanyol a les xifres d’infecció inèdites que registra l’Estat a les portes de Nadal, un festiu amb gran mobilitat i un augment de les trobades en grup entre persones de diferents edats, i davant l’expansió de la variant òmicron, que posa contra les cordes el control de la pandèmia per la seva gran transmissibilitat i capacitat d’escapar-se “substancialment” de les vacunes.

Només ahir Espanya va notificar 60.000 casos nous, una xifra rècord des que existeix l’estadística covid, i la incidència acumulada a set dies està desbordada, a 486 contagis cada 100.000 habitants. Davant d’aquest empitjorament epidemiològic sense aturador, les comunitats autònomes es veuen abocades a moure fitxa. Ara bé, l’abast i la intensitat de les mesures de contenció difereixen molt entre territoris. Disparitat de mesures Amb el toc de queda i el límit a deu persones en les trobades socials, Catalunya vol instaurar les restriccions més dures per por d’un possible col·lapse del sistema sanitari.

De fet, el president Pere Aragonès va portar el paquet de mesures de la Generalitat a la conferència perquè estava convençut que la resta de comunitats havien de reproduir-lo. A la sortida de la cimera, però, va afirmar que sentia “decepció, preocupació i disconformitat” amb les decisions de l’Estat i va qualificar de “temerari” que Sánchez hagués exposat tan poques mesures, tenint en compte les xifres de contagi actuals.

Segons l’informe diari del ministeri de Sanitat –que és el que es remet a la Unió Europea i difereix del que elabora el departament de Salut perquè les xifres s’obtenen de canals d’informació diferents–, la incidència catalana a set dies no és ni de bon tros la més elevada: registra 423 casos cada 100.000 habitants. Si s’hi extrapolessin les xifres que proporciona la Generalitat, els indicadors catalans serien encara pitjors, amb 505 casos, i tot i així tampoc seria la més afectada.

Altres comunitats tenen uns nivells de transmissió molt més elevats, però cap preveu restriccions tan dràstiques com les catalanes. La Rioja (amb 944 casos cada 100.000 habitants té la taxa més alta) només aplicarà el passaport covid, i Navarra (820) i el País Basc (730) aconsellaran limitar aforaments a un màxim de 10 persones i que només es reuneixin dues unitats familiars a les trobades. La principal diferència entre aquestes comunitats i Catalunya és l’impacte hospitalari. Cap d’aquests territoris supera els 20 malalts hospitalitzats cada 100.000 habitants, tot i que s’hi acosten. Mentre la mitjana espanyola se situa en 16 ingressats, a Catalunya la taxa és de 26 i ja hi ha un 30% de llits ocupats a les unitats de cures intensives (UCI).

Sense limitacions extres

Precisament salvar el sistema sanitari és l’argument esgrimit per les autoritats sanitàries catalanes per justificar la recuperació de mesures dràstiques com el toc de queda. En aquest sentit, només Castella i Lleó (680) estudia restriccions dures per l’augment de la pressió hospitalària: vol recuperar el tancament de les barres dels bars i de l’oci nocturn a la una de la nit i limitar les reunions a 10 persones. Pel que fa a les Balears (348) i les Canàries (541), s’aplicaran restriccions en funció de la situació epidemiològica de cada illa i, si la incidència és molt elevada, es pot veure limitat el moviment entre si. A més, a les Canàries es limita a deu persones les reunions familiars el 24 a la nit i el dia de Nadal, i la restauració i l’oci continuen subjectes a la limitació dels aforaments en funció del nivell d’alerta de cada ciutat.

Als antípodes hi ha la Comunitat de Madrid, que es nega a aprovar restriccions més fortes. Malgrat que és la quarta comunitat amb una incidència més disparada, amb 760 contagis cada 100.000 habitants, i la que ha notificat a Sanitat més contagis en l’última setmana (51.545), per a la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, “no cal prendre mesures extres”. L’ocupació hospitalària està per sota de la mitjana espanyola, amb 14 malalts de covid cada 100.000 habitants i un 14% dels malalts crítics, però l’atenció primària està completament saturada, segons els metges madrilenys. Passa el mateix amb l’Aragó, que té una incidència acumulada de 655 casos per cada 100.000 habitants però només vol desplegar “mesures moderades”. I Astúries (470) i el País Valencià (370) estan a l’espera de rebre l’aval de la justícia per poder estendre el passaport covid a tota l’hostaleria, els gimnasos i les residències, així com a les discoteques, les sales d’apostes i els esdeveniments multitudinaris. Andalusia (320) només desaconsella les cavalcades de Reis.

Agilitzar terceres dosis

El president espanyol també va anunciar que el decret que es treballarà al consell de ministres també abordarà l’emissió d’autoritzacions temporals per permetre la venda en farmàcies de tests d’antígens d’ús professional perquè estiguin a disposició de tota la població. A més, la intenció és agilitzar la vacunació. Segons el pla de Sánchez, a més de tenir el 80% de la població de més de 60 anys amb la tercera dosi abans de final d’any, l’objectiu és que també ho estigui el 80% de la població de 50 a 59 anys la setmana del 24 de gener, el 80% de la de 40 a 49 anys la primera setmana de març, el 70% amb la primera dosi pediàtrica la setmana del 7 de febrer i el 70% amb la segona dosi pediàtrica la setmana del 19 d’abril.