“És més fàcil que em contagiï al centre per a sensellar que aquí al carrer”

BarcelonaA la plaça del Doctor Letamendi de Barcelona hi ha una reguera de roba estesa per les baranes i tot tipus d'estris personals escampats sobre els bancs. Un transistor escup música a tot volum i quatre persones es balancegen intentant mantenir l'equilibri i seguir el ritme mentre beuen cervesa d'una llauna. "Això és casa nostra", diu un d'ells, el Paco, un home de poc més de 40 anys, escanyolit i baix, que s'acosta lentament mentre intenta arreglar-se una mica: es fica la samarreta per dins dels texans i es pentina amb els dits de les mans. "Això és casa nostra", torna a insistir, abans d'escridassar un dels seus companys: "Abaixa això!", perquè abaixi d'una vegada el volum del transistor, ja que amb tant soroll és impossible entendre’s.

El Paco assegura que ell i la seva dona, la María José, viuen a la plaça del Doctor Letamendi des de fa nou anys. "Ells dos han vingut ara pel coronavirus", afegeix, mentre assenyala els altres dos homes que hi ha a la plaça i que segueixen amb la música. La María José, al seu costat, fa que sí amb el cap i esbossa un somriure forçat, deixant veure una dentadura desdentegada, encara que amb prou feines aparenta quaranta anys. "Fins i tot ens han donat un paper perquè no ens moguem d'aquí, excepte per buscar menjar o rentar-nos", explica ella mentre treu un document de la butxaca. Segons diu, ells també estan confinats, però a la plaça del Doctor Letamendi.

El document que la María José mostra és un certificat de l'Ajuntament de Barcelona que efectivament corrobora que ella viu al carrer i pot desplaçar-se per la ciutat per buscar menjar o rentar-se. Però no diu res ni de la plaça del Doctor Letamendi ni del confinament. "Sí, aquests documents els estem donant nosaltres per evitar que la policia els multi", diuen dues educadores socials de l'Ajuntament de Barcelona que van proveïdes amb mascareta i guants i estan a pocs metres de la plaça, al carrer d’Aribau. Allà hi ha dos sensellar més, que han muntat el seu campament al porxo del cinema Aribau.

L'Ajuntament de Barcelona ha habilitat gairebé 2.900 places per allotjar persones sense llar durant l'emergència sanitària pel covid-19, però no tothom s'ha volgut acollir a l'ajut. De fet, encara hi ha un centenar de places vacants, segons fonts municipals, que consideren que és difícil precisar quants sensellar continuen al carrer. Durant els primers dies de confinament la Guàrdia Urbana va multar diverses d'aquestes persones per no estar confinades, segons va denunciar Arrels Fundació, que assisteix aquest col·lectiu. El nou permís pretén evitar aquestes sancions. "No podem obligar ningú a anar als equipaments habilitats, no són una presó", argumenten les educadores.

Repartiment de guants i mascaretes

El Yanos afirma que es passa el dia netejant per evitar contagiar-se amb el coronavirus. És un dels sensellar que són al porxo del cinema Aribau i neteja el paviment amb una escombra. També té una ampolla de lleixiu. "L'he comprada jo mateix. M'ha costat 60 cèntims", puntualitza. Assegura que aquests dies tot és molt més difícil: no hi ha gent al carrer a qui demanar almoina, ni les botigues estan obertes. Malgrat això, diu que ell no aniria "ni boig" als equipaments habilitats per l'Ajuntament de Barcelona. "És més fàcil contagiar-se allà amb centenars de persones que aquí, que estic a l'aire lliure", argumenta. De fet, el director d'Arrels, Ferran Busquets, corrobora aquesta temor: altres sensellar també els han expressat que tenen por d'infectar-se en un lloc on hi ha moltes persones i és difícil mantenir la distància.

A la cantonada del carrer d’Aribau amb Diputació hi ha un altre sensellar assegut a la porta d'una farmàcia. És hongarès i es fa entendre com pot. Explica que abans solia demanar a la porta d'una altra botiga, però com que està tancada s'ha traslladat a la farmàcia. "Sí, sí, ja sé què és el coronavirus, i ja m'han donat guants i mascareta", afirma. El centre d'acollida Assís ha repartit fins a 1.200 kits d'higiene entre les persones sense llar que contenen guants i mascareta, però també sabó, mocadors de paper, compreses per a les dones i una ampolla petita d'aigua perquè l'omplin en els menjadors socials, ja que ara totes les fonts públiques estan tancades. L'Ajuntament les ha clausurat per evitar contagis.

Al passeig de Gràcia amb el carrer Diputació hi ha un altre home que demana almoina amb un cartell que diu "Ajuda, sisplau". Però al passeig de Gràcia no hi ha ni una ànima, i absolutament totes les botigues estan tancades. L'única presència és la dels maniquins que, estàtics en els aparadors, esperen que algú els contempli, així com algun repartidor de Glovo que passa pedalant. El director del centre d'acollida Assís, Jesús Ruiz, espera que l'actual crisi ens faci reflexionar a tots i que, un cop passi tot això, siguem conscients d’una vegada de la importància del dret a l’habitatge.