Salut

Tornar a la vida després de sis hores sense pols

Salven una excursionista aparentment morta a causa d'una hipotèrmia severa

Audrey, una que va estar sis hores en paro cardíac després de sofrir una hipotèrmia als Pirineus
Gemma Garrido Granger
05/12/2019
5 min

BarcelonaL'Audrey Mash, una aficionada britànica a l'alpinisme de 34 anys, no recordarà mai com va caure inconscient, amb una temperatura corporal de 18 graus i sense pols, quan una tempesta de neu i vent va enxampar-la en plena excursió als Pirineus. Però el seu és un dels casos d'aturada cardíaca reanimada més duradors del món: després de sis hores sense batec, el passat 3 de novembre l'Audrey va tornar a la vida.

El seu marit, el Rohan, la creia morta. I aparentment ho estava: patia una hipotèrmia severa, no respirava, el seu cor havia deixat de bategar i no responia a cap estímul. Tampoc la quarantena de persones que l'atenien, entre equips de rescat i d'emergències i els professionals de la Vall d'Hebron que es van fer càrrec del seu cas, les tenien totes. Però ho van aconseguir: l'Audrey està viva i no presenta cap seqüela neurològica per a sorpresa del personal mèdic.

El fred és una arma de doble tall. L'hipotèrmia accidental pot ser letal, però també pot donar fins a sis hores més de marge per a la reanimació i fer que el cervell aguanti més temps en situació d'hipòxia, és a dir, sense rebre oxigen. I això és precisament el que va passar amb l'Audrey: després de sis hores en aturada cardíaca, va tornar a la vida i el seu cor va començar a bategar de forma autònoma, tot i que controlada. "En el context d'una hipotèrmia, tenia possibilitats de sobreviure", explica el doctor Eduard Argudo, del servei de Medicina Intensiva que la va atendre.

La parella encara no és capaç de pair la magnitud del seu rescat, ni tampoc l'enorme esforç que van fer els serveis d'emergències, els bombers i l'hospital Vall d'Hebron per mantenir-la amb vida malgrat l'absència de constants vitals. "No tinc cap record d'aquell primer cap de setmana de novembre, però sí que sé que tinc una gran sort de seguir aquí, viva i sense cap mal, i tot és gràcies a vosaltres", ha agraït l'Audrey, en referència al personal d'emergències i rescat.

https://www.ara.cat/societat/haguessin-trigat-minuts-seria-aqui_0_1732026907.html“Si haguessin trigat cinc minuts més, ara no seria aquí”

Un rescat de pel·lícula

Era diumenge al matí. L'Audrey i el Rohan feia hores que creuaven la Vall de Núria des del refugi d'excursionistes de Coma de Vaca, direcció al pic de Torreneules. Cada vegada feia més fred i, si bé a mig camí es van plantejar girar cua i tornar al refugi, no van anticipar-se a la tragèdia: les condicions meteorològiques van anar empitjorant i cap a la una del migdia una tempesta de neu i vent els va acorralar al mig de les muntanyes.

El Rohan, que estava en contacte telefònic amb uns amics també excursionistes, va aconseguir que avisessin els bombers i els passessin la seva ubicació. També va enviar algunes fotografies de l'entorn per assegurar-se que els podien trobar. Gràcies a aquestes imatges l'equip de rescat els va poder localitzar. Amb tot, l'Audrey va començar a parlar d'una forma estranya i incoherent, com si estigués perdent la consciència, i poc després es va deixar de moure. El seu marit va pensar, en aquell moment, que havia mort.

Els bombers es van dirigir al Pic de l'Àliga cap a les 15 hores, però els helicòpters no tenien garanties d'arribar al punt on es trobava la parella pel mal temps. Tot i que a les 15.30 hores van visualitzar-los des de l'aire, no van poder aterrar i, per rescatar el matrimoni, els tècnics van haver de fer una baixada amb estacionari a dos metres d'altura.

La primera valoració de l'Audrey indicava que la situació era greu: estava immòbil, inconscient i molt rígida, amb signes molt clars d'hipotèrmia. "Vam decidir fer una evacuació única i ràpida, malgrat els riscos de moure-la, i començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques a l'helisuperfície de Campdevànol", explica el membre del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Pere Serral.

En els casos en què la persona es troba en aturada cardíaca, la reanimació cardiopulmonar (RCP) ha de ser ininterrompuda. Primer de forma manual, i amb l'arribada del SEM, amb la col·locació d'un compressor mecànic.

Quan les sis unitats del SEM va començar a atendre l'Audrey, els seus pulmons i el seu cor feia dues hores que no funcionaven i la temperatura corporal havia baixat bruscament fins als 18 graus. Ho detalla un emocionat cap territorial del SEM a la Catalunya Central, Chus Cabañas, que no havia vist la seva pacient des d'aquell primer diumenge de novembre.

L'infermera i el tècnic van continuar l'RCP i es va començar el procés de reescalfament del cos. Amb tot, es feia de nit i l'Audrey seguia en mort aparent. Les esperances es perdien. Per la gravetat del seu cas, el centre de control d'emergències va decidir traslladar-la al Vall Hebron i no al Josep Trueta de Girona, el centre on li corresponia l'atenció per àmbit territorial.

Cas d'èxit amb l'ECMO

Un helicòpter de vol nocturn va traslladar l'Audrey a l'hospital referència de Barcelona en només 20 minuts. La pacient va travessar el túnel d'urgències a les 17:45 hores. "Només examinar-la vam decidir que calia aplicar-li l'oxigenació amb membrana extracorpòria (ECMO) immediatament: el cor no tenia activitat elèctrica, tenia la pell freda i semblava que estava morta. La seva temperatura corporal encara era de 20 graus", assegura Argudo, que va ordenar el trasllat directe a quiròfan.

Feia més de tres hores que la britànica estava en aturada cardiorespiratòria i més de 130 minuts que era sotmesa a maniobres de RCP. A un quart de set del vespre, es va posar en marxa l'ECMO per substituir la funció del cor i dels pulmons de la pacient. Aquesta màquina, que extreu sang, la drena, l'oxigena i la retorna al cos, permet fer una circulació sanguínia extracorpòria i recuperar la temperatura normal del cos.

"[L'ECMO] va permetre guanyar temps perquè el cervell rebés oxigen mentre tractàvem la causa de l'aturada cardíaca", apunta Argudo. Quan la temperatura corporal de l'Audrey va arribar als 31 graus, el cor va intentar despertar i l'equip mèdic va aplicar-li una descàrrega elèctrica perquè recuperés el batec de forma autònoma. Eren les 21:46 de la nit i això significa que l'Audrey havia tornat a la vida sis hores després de, pràcticament, morir.

Els membres de l'equip d'ECMO del Vall d'Hebron expliquen a l'Audrey i el Rohan com funciona la màquina que va ajudar a salvar la vida de la britànica.

La pacient presentava una fallida multiorgànica que requeria tractar-se a l'UCI, on va estar-se durant sis dies. "Ens preocupava especialment que patís seqüeles neurològiques, ja que no hi ha gaires casos de persones que hagin estat amb el cor aturat tant de temps i hagin pogut ser reanimats", subratlla el doctor, que puntualitza que tret d'un parell de costelles trencades i alguns problemes amb el fetge per les maniobres de ressuscitació, l'Audrey està totalment recuperada. Als dos dies ja podia respirar de forma espontània i va rebre l'alta de l'UCI sis dies després. Només li ha quedat una lleugera falta de sensibilitat i mobilitat als dits.

"Va ser la pitjor experiència de la nostra vida", resumeix el Rohan. Amb tot, la parella no abandonarà la muntanya. "No deixaré d'anar-hi, però segurament no ho torni a fer a l'hivern", ha bromejat l'Audrey, que ha remarcat que, ara, se sent bé. Com si acabés de renéixer.

stats