La ‘salvació’ de les tres xemeneies activa la transformació del Besòs
BarcelonaDestaquen més que la Sagrada Família i, de fet, les tres xemeneies de l’antiga tèrmica del Besòs són més altes que el temple de Gaudí. 200metres, la construcció més alta de tot el litoral català. A l’abril farà cinc anys que no treuen fum i des de llavors esperen que algú decideixi què se’n farà d’elles quan siguin grans. El 2008 els veïns de Sant Adrià van votar en referèndum que s’havien de conservar, que eren, com es diu ara, una icona metropolitana. I amb els anys han agafat força com a símbol de la necessària regeneració del Besòs. D’acord, però, ¿i això qui ho paga? La resposta a aquesta pregunta és la clau del debat actual sobre el futur de les tres xemeneies. I no té resposta, encara. De moment s’estan fent passos, encara molt imprecisos, cap a un objectiu final ambiciós que suposarà l’última gran transformació urbanística del litoral barceloní. La conservació de les tres emblemàtiques xemeneies va de bracet d’una reforma global de tota la zona.
Ara mateix s’està treballant, amb la participació de totes les administracions implicades, en el canvi del planejament urbanístic, i com a fase prèvia als treballs s’han organitzat unes jornades de participació ciutadana que van acabar fa una setmana, durant les quals cent representants d’entitats de Sant Adrià i Badalona van dir-hi la seva sobre el que volien que fos, i el que no, aquella zona. Però, de què estem parlant?
Un símbol metropolità
Endesa la vol enderrocar i l’Ajuntament, que es declari BCIL
La central tèrmica de les tres xemeneies és relativament moderna. En aquests mateixos terrenys hi havia hagut des del 1913 una central tèrmica de carbó, però la central que veiem avui es va construir sobre l’antiga tèrmica entre el 1971 i el 1976.
“No té cap valor arquitectònic, només és formigó i acer”, assegura un portaveu de Fecsa Endesa, que insisteix que la voluntat de l’empresa és continuar l’enderroc. “En aquest cas només s’apel·la al valor sentimental, però no es pot considerar patrimoni”, afegeix. L’empresa va presentar a finals del 2015 la petició d’enderroc, que es va denegar perquè en aquell moment ja havien començat els tràmits per declarar les tres xemeneies i la sala de turbines Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). “Representen la memòria històrica de la industrialització, són un símbol per a tot aquest entorn metropolità i tenen una potència com a equipament d’àmbit fins i tot internacional”, afirma Joan Callau, l’alcalde de Sant Adrià. Al febrer es va presentar l’informe de la Diputació de Barcelona previ a la declaració de la instal·lació com a Bé Cultural d’Interès Local. Ara està en fase d’al·legacions i s’espera que abans de l’estiu es pugui aprovar al ple municipal, cosa que “blindaria” l’edifici i evitaria l’enderroc.
“Nosaltres tenim el compromís amb el ministeri d’Indústria d’enderrocar tota la infraestructura i deixar el solar tal com estava fa 100 anys”, assenyala el portaveu d’Endesa, que no revela si l’empresa recorrerà la declaració. “Des del 2011 ja hem desmantellat totes les instal·lacions i ara només queden els pilons submergits dels antics pantalans, les tres xemeneies i la sala de turbines”. El pas següent, explica, serà descontaminar els terrenys i posar tot el solar a la venda.
Un gran solar davant el mar
El sector on s’intervindrà inclou sòl industrial privat i sòl públic
Fecsa Endesa afirma que la seva intenció “no és fer calaix”, però té clar que es vol desfer del terreny i sap que si hi ha una requalificació obtindran més guanys. Les 28,2 hectàrees del sector que es preveu transformar urbanísticament tenen diferents amos i pertanyen a dos municipis, Sant Adrià i Badalona, que en té una cinquena part. Els terrenys tenen una part pública -la zona de platges i la que toca al riu, on hi ha una àrea esportiva i un parc-, i una part privada propietat de Fecsa Endesa -la més gran- i del Banco Santander, propietari dels terrenys de l’antiga fàbrica Procolor. A través de la seva immobiliària Altamira, el Santander ofereix ja els 75.000m de la zona a la seva web com a sòl residencial, tot i que avisa que la tipologia està “en gestió”.
“Només hi ha dues maneres de donar un ús públic a aquest sector, a través del planejament urbanístic o comprant els terrenys”, explica l’alcalde de Sant Adrià. I té clar que ara mateix no hi ha cap administració, i menys el seu Ajuntament, amb capacitat per adquirir uns terrenys que algunes estimacions han valorat en una xifra d’entre 125 i 165 milions d’euros. Per això, el Consorci del Besòs va encarregar a l’estudi dels urbanistes Jornet i Pastor que fessin una proposta de planejament, procés en el qual s’emmarquen les jornades de participació ciutadana. A l’estiu o a la tardor hi haurà un primer avanç de planejament, i l’objectiu final és que hi hagi una modificació del Pla General Metropolità que permeti iniciar les actuacions.
Canvi en el planejament
Uns terrenys que són alhora una oportunitat i també un malson
El planejament ha de solucionar molts condicionants més enllà de la propietat: la mobilitat de la zona que faci permeable l’accés a la platja des de Sant Adrià, la connexió del tramvia fins a Montgat, la desviació de l’enorme col·lector d’aigües brutes -d’uns tres metres de diàmetre- que ara passa per sota de la platja i que Costas exigeix que es desviï, i la millora de l’espai públic per als veïns. Sense comptar, com recorda Endesa, que al solar hi ha una subestació elèctrica que dóna servei a 50.000 usuaris i que s’hauria de reduir, o traslladar, en el futur.
La crisi va alentir la comercialització de la zona, tot i que hi havia hagut interès de promotores immobiliàries internacionals, i els veïns confien que finalment no s’acabi fent un altre pelotazo. Per això, no es parla encara de crear un nou barri, i els tècnics i polítics van amb peus de plom sobre els futurs usos dels terreny. La pressió veïnal per guanyar zona verda, equipaments o fins i tot mantenir l’ús industrial xoca amb el pragmatisme econòmic de les administracions. El cost de la urbanització es preveu molt alt i per ara l’opció més plausible passa per requalificar els terrenys i permetre fer negoci als privats -que podrien construir centenars d’habitatges- i mirar de guanyar el màxim d’espai públic.
“No veig per què no hi ha d’haver una operació pública -diu José Luis Muñoz, secretari de la plataforma 3xemeneies-. Jo també he pagat la Línia 9. Hem passat molts anys mirant només cap al Baix Llobregat. Mentrestant, Sant Adrià s’ha menjat des de tèrmiques fins a incineradores i potser ja toca compensar el Besòs”.