Viure a prop de zones verdes redueix el risc de patir un ictus

BarcelonaViure a prop d'una zona verda redueix el risc de patir un ictus isquèmic. En concret, i segons un estudi de l'Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), allunyar-se del trànsit rodat disminueix en un 16% les probabilitats de patir un accident cerebrovascular. Informes previs estimaven que el suposat benefici de residir lluny dels contaminants vinculats als vehicles s'enfilava fins al 25%, però aquest nou treball, el més ampli d'aquestes característiques fet fins ara a Europa, escurça una mica aquest percentatge. Els investigadors, que han publicat aquests nous resultats a la revista Environment International, han analitzat l'exposició a contaminants del trànsit rodat de 3,5 milions de residents a Catalunya de 18 anys o més que no havien patit un ictus abans de l’inici del treball i, a partir de dades anonimitzades, han pogut corroborar que hi ha una relació directa entre l’increment dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i el risc de patir un ictus.

Els investigadors han recopilat la informació dels anys 2016 i 2017 i han fet un mapa de la quantitat i la densitat de zones verdes existents en un radi de 300 metres dels seus domicilis per dissenyar el model d'exposició als contaminants. Així, han constatat que per cada increment de 10 micrograms (µg) per metre cúbic de NO2 a l'aire, el perill d'acabar patint un ictus isquèmic creix un 4%. El mateix passa quan els nivells de partícules de menys de 2,5 micres (PM2,5) s’incrementen 5 µg per metre cúbic. I en el cas de les partícules de sutge, el risc creix un 5% per cada increment d’un µg per metre cúbic a l’atmosfera. En canvi, la gent que viu envoltada de verd al seu lloc de residència té més protecció enfront de l’aparició de l’ictus, segons la investigadora del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i una de les autores principals del treball, Carla Avellaneda. 

A l'Estat, el vessament cerebral és la primera causa de mort en dones i la primera causa de discapacitat adquirida en les persones adultes. A Catalunya es produeix un ictus cada 40 minuts i aquesta afecció causa més de 13.000 ingressos hospitalaris cada any. Els resultats de la investigació són iguals per a tota la població, independentment de factors socioeconòmics, l'edat o l'addicció al tabac, per exemple. “L’estudi demostra la importància dels determinants ambientals en el risc de l’ictus. Tenint en compte que la predicció és que la incidència, la mortalitat i la discapacitat atribuïdes a la malaltia aniran creixent en els pròxims anys, és important conèixer tots els factors de risc que hi estan implicats”, insisteix Avellaneda. Aquesta relació ja s'havia demostrat amb els nivells de sutge i la contaminació acústica i, de fet, a tots se'ls qualifica de "disparadors de l’ictus".

Replantejar els nivells europeus

Els investigadors plantegen que cal fer una reflexió sobre els actuals nivells de contaminació atmosfèrica considerats segurs, ja que els registrats durant el període analitzat eren inferiors, de mitjana, als marcats per les autoritats europees. Actualment, la Unió Europea fixa el llindar del NO2 a 40 µg per metre cúbic –que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) redueix a 10 µg per metre cúbic– i de 25 µg per metre cúbic en el cas de les PM2,5 –que l’OMS limita a 5 µg per metre cúbic–. En canvi, no hi ha nivells fixats per a les partícules de sutge. Entre el 2016 i el 2017 els nivells se situaven en 35 µg per metre cúbic de NO2, de 17 µg per metre cúbic de PM2,5 i 2,28 µg per metre cúbic en el cas del sutge. 

“Malgrat que es compleixin els nivells marcats per la Unió Europea, ens trobem amb la paradoxa que encara hi ha risc per a la salut, com el que hem trobat en aquest estudi, en què hi ha una relació directa entre l’exposició a contaminants en el nostre entorn i el risc de patir un ictus”, explica l'autora principal del treball i investigadora de l’AQuAS i de l’IMIM-Hospital del Mar, Rosa Maria Vivanco. “El perill encara hi és i s’han de prendre moltes més mesures”, tenint en compte l’increment de població urbana i el seu envelliment, afegeix.