Una visita cada set minuts: les urgències de la Vall d’Hebron tornen a la normalitat
L'hospital ha remodelat el servei, que atén més pacients ara que el 2019, però en deriva uns 600 a l'atenció primària
BarcelonaLa normalitat regna a les urgències de la Vall d’Hebron: cada set minuts hi arriba un pacient. Les malalties del cor, els ictus, els traumatismes i les intoxicacions tornen a copar el servei d’urgències general del complex hospitalari més gran de Catalunya, que ara atén més malalts que el 2019. “Si abans de la pandèmia teníem una mitjana d’urgències d’uns 260 o 300 pacients, ara n'entren 350 o 400”, explica la cap del servei d’urgències, María Arranz. Amb tot, el servei no viu situacions límit o de col·lapse amb l'augment de la demanda. D’una banda, perquè les consultes estan completament renovades. De l’altra, perquè la coordinació estreta entre l’hospital i els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Cotxeres, Casernes i Horta permet la derivació de 600 pacients amb patologia banal al mes. Abans només se’n derivaven una trentena. “Estem molt per sobre de les xifres del 2019, però el servei no té cap problema amb l’agilitat. Tenim els espais clars perquè hem fet una revisió de la nostra filosofia”, diu Arranz.
El covid és cada vegada més residual a les urgències hospitalàries i, de fet, dels 350 malalts que s’hi atenen, només una desena tenen coronavirus. Un escenari del tot impensable fa un parell d’anys, quan aquesta amenaça microscòpica va portar al límit tot el sistema sanitari. “El nombre d’atencions urgents no baixa, simplement hi ha un canvi de patologies. Veiem malalties cardíaques, infeccions o deshidratacions. Però el covid ja no és una patologia que monopolitza les urgències o les unitats de cures intensives (UCI), sinó que és una més”, corrobora Belen Fernández, la supervisora d’infermeria del servei d’urgències.
Aquest divendres l’OMS ha decidit posar fi a l’emergència internacional de salut pública, però la setmana passada l'organisme ja celebrava que els sistemes sanitaris del món estaven començant a recuperar-se de l’impacte del covid, d'acord amb els resultats d'una enquesta feta a 139 països membres. Segons el gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, la pandèmia no només va posar a prova el sistema, sinó que també ha exercit de motor per accelerar la modernització del servei d’urgències de l'hospital que dirigeix i que, diu, era necessària des de feia molt de temps. Després de cinc anys d’obres, el centre compta per fi amb un model de triatge “estructurat i integral”, que té en compte criteris socials i no només clínics.
El nou model d’urgències compta amb fins a set sales de triatges i consultes polivalents que s’adapten segons les necessitats, tres boxs equipats amb tecnologia intel·ligent per atendre situacions d’emergència i complexitat elevada i vuit de dedicats al pacient inestable, com també dues sales d’espera amb espais aïllats per gestionar malalties infeccioses. "A més, els professionals treballen en equips multidisciplinaris i això agilitza l’atenció, redueix l’estada dels pacients al mínim imprescindible i ofereix una assistència integral, més flexible i personalitzada, en un entorn més amable", valora Arranz. "I tenim menys moments de col·lapse, és anecdòtic tenir pacients als passadissos", afegeix Fernández.
Triatge "per no perdre el temps"
La remodelació física del servei d'urgències no seria tan eficaç si no fos pel "canvi de cultura" que s'ha implementat en el nou sistema de triatge, asseguren les professionals. "No és que hàgim guanyat en espais o estructura, sinó que hem dignificat la infraestructura i l'hem adaptat també a les necessitats del pacient", valora Fernández. L'Hospital de la Vall d'Hebron ha incorporat la figura del treballador social i que en el moment de l'entrada al servei ja pot activar els recursos si es detecta que el malalt té també una necessitat social. I també s'ha desplegat la figura de la infermera de fragilitat, que fa una valoració de tots els pacients amb malalties cròniques. Per exemple, en el triatge valora si tenen risc de deteriorament cognitiu i, per tant, si requereix que un familiar l'acompanyi en tot moment.
Pel que fa al triatge, s'han simplificat alguns tràmits "per no perdre temps", diu Arranz. Les infermeres classifiquen els pacients en nivells de gravetat, que van de l'1 al 5, en funció de la seva prioritat a l'hora de rebre valoració mèdica. Un pacient de nivell 1 té risc vital, requereix atenció immediata i espais equipats per a la seva reanimació amb tecnologia sofisticada. Per exemple, si té un ictus, un infart o una sèpsia.
En canvi, els pacients de nivell 4 o 5 són lleus i, en principi, poden esperar temps de visita sense risc de deteriorament de la salut. "Són pacients que venen per un dolor dental, un mal a l'orella o un refredat banal. La majoria poden ser atesos als CUAP i és això el que fem", explica Arranz, que matisa que l'únic criteri per no fer la derivació és que els pacients tinguin una dificultat en la mobilitat, una edat avançada o més d'una patologia crònica. Per això aquest mes d'abril, mentre les urgències a la Vall d'Hebron augmentaven un 3% respecte a l'abril del 2022, als CUAP aquestes visites s'han disparat un 20%, puntualitza Arranz.