¿El virus mortal de Nipah és un risc global per a la salut?
El patogen reapareix al sud de l'Índia, on es declaren brots periòdicament, i ja ha causat dues morts
BarcelonaDes del 1999, el sud-est asiàtic pateix esporàdicament brots del conegut com a virus de Nipah (VNi), un patogen d'origen animal que pot arribar a causar greus seqüeles neurològiques i encefalitis mortals. Malàisia va ser el primer país que el va detectar –en el seu primer i únic brot es van infectar 300 persones i més d'un centenar van morir–, però en l'última dècada és a Bangladesh i l'Índia on el virus reapareix periòdicament. Una de les zones més afectades és la de Kerala, al sud de la península índia, on aquesta setmana han mort dues persones. Per contenir la propagació, s'han tancat escoles i s'estan fent proves serològiques a centenars de persones que han estat en contacte amb els afectats. "No hem de tenir por, però sí enfrontar-nos a aquesta situació amb precaució", ha intentat tranquil·litzar el ministre en cap de la regió, Pinarayi Vijayan. Aquest és el quart brot declarat a Kerala des del 2018, però feia dos anys que no se'n detectava cap.
Transmissió
El contagi entre humans és possible, però poc eficient
El virus de Nipah és zoonòtic i, per tant, es transmet d'animals a humans, principalment dels ratpenats (frugívors de la família Pteropodidae), que són l'hoste natural, i dels porcs. A diferència del coronavirus, no es transmet per via respiratòria, però sí mitjançant aliments contaminats per la secreció d'animals infectats. També es contagia entre persones a través dels fluids corporals d'un contagiat, com ara la saliva i la sang. "Tot i que existeix, la cadena entre humans no sembla tan eficient", explica Natalia Rodríguez-Valero, del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic de Barcelona. L'experta assenyala com a possible font de contagi el consum de suc de palmera datilera que es pot haver contaminat amb la femta de ratpenats infectats o pel contacte directe amb l'espècie Pteropodidae.
Expansió
El virus està molt delimitat a l'Àsia
Les zoonosis són cada vegada més freqüents i causen més de 700.000 morts cada any al món. Ara bé, el risc que aquest virus es propagui sense control, com va passar amb el coronavirus, és baix i, de fet, no en consten casos importats ni tampoc brots de gran magnitud. "Ara mateix, al Clínic, ens preocupa més el dengue que el Nipah. Però en els països on es propaga està morint gent i l'hem de tenir tan controlat com sigui possible. Hem d'invertir econòmicament en el coneixement i el control de malalties emergents com aquesta", adverteix Rodríguez-Valero.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou el virus de Nipah a la llista de malalties prioritàries del pla de recerca i desenvolupament i la considera un problema de salut pública, dins la mateixa categoria que l'Ebola i el Zika. No tant pel seu risc d'expansió global com pel seu potencial a l'hora de causar brots amb una elevada mortalitat. "És un virus molt poc freqüent, amb uns pocs brots circumscrits a l'Àsia, sobretot a la zona de Bangladesh i el sud de l'Índia. Aquest no és el primer ni l'últim brot que hi haurà de Nipah", explica l'experta.
Letalitat
El risc de mort és molt elevat, influït per la feblesa dels sistemes sanitaris
L'Índia va detectar els dos primers brots a Bengala Occidental, però a partir del 2018 els brots s'han concentrat en diversos poblets de Kerala, i un es va saldar amb 17 defuncions. L'últim brot del qual es va informar va ser el 2021 i es va notificar una mort, la d'un nen de 12 anys. L'abast de l'actual brot es desconeix, però de moment s'han confirmat dues morts i 700 persones s'han identificat com a contactes estrets, 77 dels quals són d'alt risc.
La taxa de letalitat s'estima que varia entre el 40% i el 75% dels casos, però pot canviar segons el tipus brot i depenent de la capacitat de l'administració de cada país per a la vigilància epidemiològica i l'assistència hospitalària. "La gent es posa molt malalta i els hospitals no sempre disposen d'instal·lacions adequades de suport al malalt crític", planteja Rodríguez-Valero. En aquest sentit, la ministra de Salut de Kerala, Veena George, ha informat que s'han activat unitats mòbils per reforçar els centres mèdics i que es faran estudis i proves per dimensionar l'abast del brot.
Símptomes
D'un quadre gripal a un coma mortal
Generalment, el període d'incubació va dels 4 als 14 dies i els símptomes inicials són similars als de la grip (febre alta, mal de cap, complicacions respiratòries i dolor muscular), però també causa marejos, somnolència i alteració de la consciència. En els casos més greus, la infecció pot provocar encefalitis (infecció del cervell) i convulsions, que progressen al coma en 24 o 48 hores. Ara bé, el contagi de Nipah és difícil de detectar. I tampoc és senzill saber si hi ha un gran ventall d'infeccions asimptomàtiques. El problema és que no se n'acostumen a fer estudis epidemiològics ni serològics (buscar anticossos a la sang de persones per saber si han estat en contacte amb el virus).
Tractament
No hi ha cap vacuna i s'estan assajant els primers tractaments
De moment no hi ha medicaments antivirals específics ni vacunes per a la infecció pel virus de Nipah i, per tant, els metges només es poden ocupar del tractament simptomàtic i de proporcionar atenció als malalts crítics en unitats de cures intensives (UCI). El 20% de les persones que superen la infecció pateixen greus seqüeles neurològiques. L'any 2021 es va publicar una revisió sobre l'estat de la investigació en fàrmacs contra la família dels henipavirus i hi ha 40 candidates a vacuna, però només una ha arribat a la primera fase d'investigació clínica.