"Vinc a dir-te que les teves mans em van provocar dolor"

BarcelonaEs va fer llevadora després de dos parts traumàtics que li van deixar múltiples seqüeles. "Jo era una dona de 29 anys sana i vaig anar molt confiada a parir el meu primer fill. Em van fer una episiotomia de cavall i van usar fòrceps. Vaig estar un mes estirada al llit i vaig quedar amb moltes seqüeles: prolapse de recte i bufeta, problemes a nivell sexual, incontinència d'orina i problemes per anar de ventre. Si parir ha de ser una cosa normal, per què estic tan malament?", es preguntava la Maria Llavoré, avui llevadora de l'Hospital de Sant Pau. Llavoré, que llavors feia deu anys que treballava d'infermera de cures intensives, va decidir fer oposicions per a llevadora per entendre què li havia passat. S'entén com a violència obstètrica aquella que exerceixen els professionals o les organitzacions sanitàries sobre el cos i els processos reproductius de les dones. Set de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part, i organismes internacionals com l'OMS i l'ONU l'han reconegut.

Disset anys després d'aquella experiència, Llavoré va buscar el ginecòleg que va atendre els seus parts. "Li vaig demanar visita i li vaig dir: porto 17 anys patint, soc una malalta crònica perquè tindré seqüeles fins que em mori i sàpigues que les teves mans em van provocar dolor. Entenc que era la manera d'actuar però a mi em vas mutilar", explica Llavoré. Reconeix que a ella també la van formar, inicialment, en una atenció al part molt medicalitzada. "M'he especialitzat en sòl pelvià i veig desgràcies en dones des de 20 fins a 90 anys provocades, la majoria, en el moment del part. Darrere de cada dona que entra en una sala de parts hi ha una vida i una història i no tenim ni idea del que fan les nostres mans", diu aquesta llevadora.

La violència obstètrica –terme que encara incomoda alguns professionals– també impacta sobre els sanitaris. "He vist llevadores –o jo mateixa– amb llàgrimes als ulls veient algunes accions o algun tracte cap a les dones. Hi va haver un moment que les llevadores que no podien suportar la violència de les sales de parts se n'anaven a atendre parts a casa o a la primària", explica.

Set de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part, però les dones, cada cop més informades, empenyen a canviar el model assistencial i reclamen una atenció més humanitzada i menys medicalitzada. "Fins que no han sigut les dones les que han posat queixes i reclamacions no s'ha fet res, el canvi ha vingut de baix", sosté aquesta llevadora.

Sanar la ferida

La Saioa Baleztena és periodista i activista per un part respectat. El 2019 va parir el seu primer fill a l'Hospital de Sant Pau. "Vaig cometre l'error, com a mare primerenca, d'anar a l'hospital abans de temps". El part, que no es desencadenava, va acabar en inducció i li van practicar, sense consentiment, la controvertida maniobra de Hamilton (una tècnica per accelerar el part). "Allò va ser traumàtic perquè em van portar a una altra sala per fer-me-la mentre jo cridava i li demanava que parés", recorda. El part, després "de moltes intervencions innecessàries que van provocar patiment fetal", va acabar amb una cesària d'urgència a la qual va arribar amb una crisi d'angoixa, i no van deixar entrar-hi el seu company ni fer pell amb pell amb el seu fill.

Admet que la violència obstètrica, com qualsevol altra violència de gènere, "no se sana mai del tot". "Aprens a conviure-hi i ho he treballat amb teràpia que he pagat de la meva butxaca". També l'ha ajudat a sanar-ho poder parlar amb els professionals de l'hospital on va parir i contribuir a canviar protocols. "El primer pas per eradicar la violència obstètrica és que els professionals sanitaris es posin davant del mirall i acceptin que existeix. Que els principals responsables hagin fet autocrítica arran de la meva experiència ajuda a sanar", diu.

Tant és així que va decidir parir el seu segon fill al mateix hospital i donar-li una segona oportunitat. Va pagar de la seva butxaca unes llevadores perquè l'acompanyessin a casa en la dilatació i així endarrerir al màxim l'arribada a l'hospital. "Hi ha evidència científica que com més aviat arribes a l'hospital, més risc hi ha que el part sigui intervingut", explica. Un cop a l'hospital, el part es va encallar i va acabar en cesària però l'experiència, aquest cop, va ser positiva. "Al contrari del primer part, era una més de l'equip que m'estava atenent i vaig poder decidir. Parir per cesària també és parir i també han de ser parts respectats", reivindica.

Tant ella com Llavoré participen aquest dissabte en la jornada Entre dones, que organitza l'Hospital de Sant Pau i en què, entre altres temes sobre salut de la dona, es parlarà de violència obstètrica. Aquesta és una de les primeres accions que impulsa la tot just creada comissió de salut i gènere de l'hospital. "Les dones estan cada cop més conscienciades i les xarxes estan sent un espai on es poden expressar, però si aquest activisme no va acompanyat de polítiques públiques per part de les institucions, poca cosa es podrà aconseguir. No necessitem més lleis, necessitem que s'apliquin les recomanacions que ja hi ha, però no s'està fent res", lamenta Baleztena.

Més formació i més llevadores

La clau és la formació i actualització dels professionals sanitaris que atenen les dones, des de ginecòlegs fins a anestesistes. "Tenim una part important de responsabilitat i el paper de l'obstetra és visibilitzar-ho i posar-nos al costat de les dones", diu Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau. Hi ha una part d'aquesta violència que és estructural. "L'hospital està concebut per ingressar malalts i s'ha assumit el part com un procés patològic en un entorn molt intervencionista, però aquestes dones no estan malaltes. El part és un procés fisiològic que ha d'estar liderat per llevadores", observa Llurba. El problema, però, és que hi ha un dèficit de llevadores i no s'han creat noves places.

L'Hospital de Sant Pau es planteja fer l'atenció al part normal a les habitacions, un model que van provar durant la pandèmia, quan les sales de parts es van haver de traslladar, i que va funcionar molt bé. "Les dones només baixaven a quiròfan si hi havia un risc alt però parien a planta. És un model menys intervencionista i més adequat al que demanen les dones i és cap a on anem", explica Llurba. D'un temps ençà, els professionals sanitaris han percebut també més interès de les dones per parir a casa. "I no perquè ho prefereixin o perquè hi creuen sinó per evitar anar a un hospital", conclou Maria Llavoré.