La variant "sigil·losa" de l'òmicron, lleu però més contagiosa, arriba a Catalunya

Santa Coloma de GramenetLa variant òmicron, predominant a Catalunya, ha mutat i ha donat lloc a un subllinatge, l'òmicron BA.2, que sembla que faria el virus més contagiós i més difícil de detectar, però, en canvi, igual de lleu. A Catalunya ja s'han identificat els dos primers casos de la mutació que la comunitat científica ha batejat amb el nom de "sigil·losa", tot i estar present en almenys una quarantena de països, perquè no té la mutació característica del gen S (una de les dianes més identificatives de l'òmicron original). Aquesta absència complica la seva identificació en una prova diagnòstica convencional, sigui per PCR o per test d'antígens. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, havia plantejat aquest dimecres al matí que la "sigil·losa" també podria haver arribat a Catalunya perquè hi havia "un o dos casos" sospitosos que s'estaven seqüenciant.

Poc abans que transcendís la confirmació dels casos catalans, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha informat de la identificació del primer cas a Espanya de la “sigil·losa”, si bé no ha donat detalls ni ha concretat on s’ha detectat. Amb tot, el servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Son Espases de Palma (Balears) ja va anunciar dimarts que havien detectat alguns casos. 

Els virus muten contínuament i no totes les mutacions tenen prou capacitat biològica per substituir les predominants. De fet, Cabezas ha negat que la identificació d'aquesta variant impliqui "cap canvi" respecte a la situació actual. Ha explicat que, segons les publicacions científiques, la "sigil·losa" té més mutacions que l'òmicron i sembla més transmissible, però no hi ha evidències que tingui més gravetat ni més capacitat d'escapar-se de les vacunes.

No obstant això, s'obre un nou escenari d'incertesa. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha catalogat aquest llinatge com a variant d'interès, és a dir, que cal estudiar-la perquè té potencial per mutar, alterar el comportament del virus i dificultar el control epidemiològic. El país amb més diagnòstics de "sigil·losa" és Dinamarca, on ara es reporten 47.476 casos nous cada dia i on la mutació representaria més del 80% dels casos seqüenciats. 

A Catalunya, la transmissió del covid segueix disparada i, tot i que hi ha una desacceleració de noves infeccions, el ritme de creixement no acaba d'afluixar del tot. L'última setmana s'han declarat 249.935 contagis, i Cabezas ha detallat que la incidència és molt alta entre els joves, sobretot entre els menors de 15 anys i en les franges d’edat que corresponen a la dels seus pares (de 30 a 50 anys). Amb tot, la secretària ha volgut deixar clar que aquestes xifres tan elevades es deuen també a l’esforç diagnòstic que s'està fent en els entorns educatius. “Estem fent 10.000 proves per cada 100.000 habitants”, ha afirmat, i ha afegit que en molts casos s'estan trobant positius asimptomàtics o amb poca repercussió que d'una altra manera no figurarien al registre i que ara afecten la tendència global.

Distingir qui està malalt per covid a l'UCI

Pel que fa a l'impacte assistencial, Cabezas ha dit que arriben menys casos ara a l'atenció primària que fa unes setmanes, però la variant òmicron original ja ha culminat el procés de substitució de la delta als hospitals. La mutació sorgida a Sud-àfrica causa el 72% dels ingressats a planta, on gairebé un terç dels malalts no estan vacunats. Segons ha indicat la directora del CatSalut, Gemma Craywinckel, a les unitats de cures intensives (UCI) l'òmicron només representa el 23% dels casos, però el 85% dels pacients no estan vacunats o bé pateixen malalties greus de base, com ara un sistema immunitari feble. "Amb l'òmicron, els ingressats que arriben a l'UCI són els casos especialment greus", ha destacat.

Salut considera que la situació de les UCI s'està estabilitzant o fins i tot decaient -aquest dimecres hi ha menys de 500 crítics- i ha avisat que aquesta xifra podria baixar encara més perquè s'introduiran canvis en el sistema de notificació de casos de covid per evitar els biaixos informatius. A partir d’ara es deixarà clar el motiu d’ingrés a l’UCI per saber si el malalt ingressa per covid (la infecció li causa complicacions) o per una altra patologia i, a més a més, també té covid. Craywinckel apunta que fins a un 10% dels casos corresponen a aquest segon grup. “Ara hi ha tanta circulació que hi pot haver molts positius que no són a l’UCI per covid, sinó que ingressen per altres motius i amb covid. El sistema actualment no ho discrimina i començarem a distingir-ho”, ha explicat.

Un altre canvi per minimitzar el biaix informatiu serà depurar el llistat de centres que ara reporten dades al ministeri de Sanitat, ja que més de 10.000 llits ocupats que consten al registre espanyol no són d'hospitals, sinó que pertanyen a altres tipus de centres, com sociosanitaris o residències. Segons Salut, les dades que publica Sanitat sobre Catalunya són molt més elevades que les que proporciona el departament.