María José Abadías: “Al Vall d’Hebron no hem tancat llits sense justificació ni hem perdut plantilla”

BarcelonaEl Vall d'Hebron és el vaixell insígnia del sistema sanitari català: és l'hospital més gran i un dels centres sanitaris de referència a tot l'Estat. La seva directora assistencial, María José Abadías, va entomar el càrrec l'abril, i en una conversa amb l'ARA repassa els reptes de present i de futur que té l'hospital.

Com plantegen el futur del Vall d'Hebron?

— La prioritat és que l'hospital continuï sent un centre punter com fins ara i que consolidi les línies estratègiques que hem definit des de la direcció. L'atenció al càncer, la pediatria, les neurociències i l'envelliment són els nostres camps prioritaris. Però, a més, som un hospital general, atenem pacients abans que neixin i els acompanyem fins que moren. Cada any tenim 1,2 milions de visites a l'àrea d'hospitalització. Volem cuidar tot això i incorporar-hi innovació i digitalització.

Fa quatre anys l'hospital va organitzar el model assistencial per àrees de coneixement: com està funcionant i en què consisteix exactament?

— Ara som més eficients. Per exemple, abans els pacients que havien de rebre un trasplantament de ronyó havien d'anar a la planta d'urologia i els que havien de rebre un trasplantament de pulmó a la planta de cirurgia toràcica. Ara tenim una àrea que reuneix tot el coneixement del centre en trasplantaments, és a dir, tots els professionals que són experts en trasplantaments, independentment de l'òrgan, treballen conjuntament. Així l'atenció és millor.

Com pot seguir creixent el Vall d'Hebron?

— Totes les institucions volen créixer en reputació, en quantitat de pacients atesos, en talent i en professionals. Nosaltres apostem perquè els nostres treballadors puguin formar-se fora del centre, aprenguin noves maneres de fer i retornin el coneixement adquirit a l'hospital. Aquesta és una manera molt important de créixer. No és absolutament necessari fer-ho en nombre de treballadors ni en diners, ja que potencies el talent intern.

I en nombre de professionals?

— Des de la pandèmia fins ara tot el sector sanitari ha crescut i nosaltres també hem incorporat més professionals, com la resta de centres. La plantilla ha augmentat i hem fet un creixement sostenible. Després hi ha altres factors que fan que no puguis créixer en nombre de persones.

Quins són aquests factors?

— És un factor extern: la planificació sanitària. Nosaltres no la fem, la fa el departament de Salut. Nosaltres som una institució pública i hem de complir el pressupost que marca la conselleria. Posar més diners no està al nostre abast, és decisió del Govern i de la planificació que fa. Com qualsevol altra institució, el Vall d'Hebron voldria tenir més pressupost. És molt rendible apostar per la sanitat pública.

Quin percentatge necessitaria l'hospital per créixer com voldríeu?

— Estaria molt bé créixer a un ritme del 25% anual com ho ha fet el sector salut en els últims 5 anys, però entenc que creixements molt desequilibrats entre departaments no permeten fer altres polítiques públiques. Segur que els Mossos d'Esquadra i el departament d'Educació també voldran créixer.

¿El tancament de llits i la no renovació de contractes que hi ha hagut aquest any també els atribuïu a la planificació sanitària?

— Nosaltres gestionem diners públics, complim un pressupost i fem ajustaments en funció de les necessitats de l'hospital. No hi ha cap tancament no justificat. Quan hem ajustat els llits de pacients crítics és perquè teníem 25 llits lliures, i si hi ha altres necessitats en l'àmbit quirúrgic has de poder fer aquests ajustaments per fer les intervencions. Si arriba l'estiu i no faràs tantes operacions, no necessites tantes plantes d'hospitalització obertes. Això s'ha fet sempre.

Aquests tancaments afectaran l'activitat de l'hospital d'aquest any?

— Tindrem un bon tancament en nombres assistencials i complirem el pressupost, que és el que ens demana la Generalitat. Quan s'acabi l'any rendirem comptes, però puc avançar que no hem decrescut en plantilla, hem seguit creixent. No al ritme del 25%, però el Vall d'Hebron no ha decrescut en plantilla, tampoc aquest any.

L'hospital també té previst créixer en infraestructures. Com serà l'edifici Teixonera?

— Serà un edifici monogràfic per a consultes externes, que tindrà deu plantes d'alçada i s'hi farà tot el que sigui d'àmbit ambulatori. Serà més accessible i oferirem una millor resolució. Les obres probablement s'allargaran uns tres anys, per tant si comencen ara, a principis de l'any que ve, esperem inaugurar-lo el 2028. Tindrà un cost d'uns 120 milions d'euros.

De cara a l'any que ve també s'ha de renovar el pla estratègic del centre.

— Correcte. En un hospital general com el nostre no t'acabes les àrees que tu milloraries, perquè són moltes, però la pediatria, el càncer, les neurociències i l'envelliment, les grans línies estratègiques dels últims quatre anys, hi seran. Són molt importants per a nosaltres. En aquests anys, per exemple, hem creat un servei de geriatria que és molt important per atendre bé la fragilitat i les persones grans. L'envelliment és una epidèmia del segle XXI i treballem per oferir a aquests pacients el millor en cada moment de la seva condició clínica. Això vol dir que no necessàriament has d'estar ingressat en un hospital de tercer nivell: poder anar al domicili amb garanties de no retorn també és treballar molt bé la cronicitat, i nosaltres ho fem.

I sobre reptes més immediats, ¿l'hospital està a punt per si arriba un pic de grip o de covid aquest Nadal?

— Tenim molt ben planificada tota l'estructura que desplegarem en les pròximes setmanes si és necessari per atendre un increment de malalties provocades per virus respiratoris, com la grip i la covid. De fet, ja hem començat i hem obert una planta d'hospitalització al nostre edifici Garbí.