Fer la selectivitat un mes després de ser operat del cor: Vall d'Hebron assaja una tècnica pionera no invasiva

BarcelonaEn Joan Miró, de 17 anys, ha sigut el primer pacient a beneficiar-se d'una tècnica pionera a Europa que li ha evitat una cirurgia a cor obert que esperava "des de petit". Intervingut al maig a l'Hospital Vall d'Hebron, al juny va poder fer la selectivitat i aquest setembre començarà la carrera de disseny de producte, un calendari improbable si en lloc d'aquesta intervenció hagués hagut de passar per una operació a cor obert, que té un període de recuperació més prolongat. El Joan, que pateix una cardiopatia congènita, ha pogut ser candidat a una tècnica molt menys invasiva gràcies a un tractament aprovat als EUA i que s'ha assajat per primer cop a Catalunya: la col·locació d'un stent autoexpansible facilita que aquests pacients puguin rebre una vàlvula pulmonar mitjançant un catèter, una fórmula molt menys invasiva.

La tècnica, que ha aprovat l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units, encara està pendent d'aprovació a Europa. El cas del Joan ha estat el primer a tot el continent on s'ha posat en pràctica, segons ha explicat el doctor Pedro Betrián, responsable de la Unitat d'Hemodinàmica Pediàtrica de la Vall d'Hebron. Les cardiopaties congènites són les malformacions congènites més freqüents, i afecten entre 5 i 12 de cada 1.000 nadons. El Joan, que pateix tetralogia de Fallot, va ser un dels 600 nadons nascut cada any amb una cardiopatia congènita a Catalunya.

Algunes d'aquestes cardiopaties, com la que ell presenta, poden caracteritzar-se per tenir una estretor a la sortida del cor cap al pulmó. Aquesta afectació pot requerir cirurgia fins i tot a l'època de nounat, i amb el temps és freqüent que la vàlvula pulmonar es faci insuficient i que anys més tard requereixi ser substituïda. "El cor bomba la sang cap al pulmó, però per la insuficiència de la vàlvula pulmonar part de la sang retorna al cor, que se sobrecarrega", ha explicat Betrián.

Substituir la vàlvula pulmonar podia requerir, fins a l'aplicació d'aquesta nova tècnica, una intervenció a cor obert si la zona presenta gran dilatació, de manera que la vàlvula no encaixés correctament. Aquest stent autoexpansible fa possible la implantació de noves vàlvules per un catèter introduït per la zona engonal, "evitant d'aquesta manera una cirurgia a cor obert amb tot el que això comporta", ha explicat Betrián. Mitjançant aquest tractament, els pacients "poden anar a casa l'endemà, i això és una diferència molt important: amb cirurgia a cor obert es pot estar entre una setmana i deu dies hospitalitzat", ha afegit. La cicatriu també és una gran diferència, ja que les operacions a cor obert poden deixar una marca molt notable al tòrax.

Dos casos des del maig

La Vall d'Hebron valora molt positivament els resultats d'aquest tractament comparat amb l'operació a cor obert. El Joan, per exemple, era a casa 24 hores després de la intervenció, i tant ell com el seu pare no amaguen la seva alegria per haver-se estalviat el tràngol d'una intervenció més invasiva. L'hospital, de fet, ja ha assajat la tècnica en un segon pacient, també adolescent. En tots dos casos ha tingut un permís extraordinari de les autoritats europees, perquè estan encara en fase d'aprovar el tractament.

Els dos pacients beneficiats són de servei de pediatria perquè, tot i que els adults també poden ser candidats a aquesta nova tècnica, "hi ha diferents factors que poden canviar molt la forma d'afrontar el cas", segons explica Betrián. La cardiopatia que pateixi, si s'ha tractat o no abans el pacient i les condicions de cada pacient són elements que poden determinar si s'és apte o no per al tractament via catèter, puntualitza.

Tot i que es fa difícil de dir, Betrián calcula que, aproximadament, si avui hi ha un 50% de pacients amb aquestes cardiopaties que necessiten cirurgia, un 30% d'aquests podrien beneficiar-se de la nova tècnica i que se'ls col·loqui la vàlvula per catèter sense passar per una operació a cor obert.