Aprofitar els tumors de fetge per dissenyar les futures vacunes contra el càncer

BarcelonaLa lluita contra el càncer ha canviat radicalment en les últimes dècades amb l'arribada de nous tractaments com la immunoteràpia i les teràpies gèniques. La comunitat científica ha aprofundit en el coneixement d'aquesta patologia, i això ha permès tenir més control dels malalts i millorar la supervivència. Ara bé, hi ha molts reptes pendents, encara. Un d'ells és disposar de vacunes contra la malaltia que activin el sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules tumorals com un element estrany i, en conseqüència, les ataqui. Una de les claus aquí poden ser les microproteïnes, unes molècules molt petites que es troben arreu del cos i, també, als tumors. Investigadors de l’Hospital del Mar, el Cima Universitat de Navarra i la Universitat Pompeu Fabra han identificat un grup d'aquestes proteïnes diminutes que només produeixen les cèl·lules canceroses del fetge, la qual cosa les converteix en una possible diana per al desenvolupament de noves vacunes en un futur.

El càncer de fetge té poques mutacions, cosa que dificulta l'encert de les immunoteràpies. Com més muta un tumor, més es diferencia d'un teixit sa i, per tant, més fàcil és que el sistema immunitari el detecti. Per revertir la poca eficàcia de la immunoteràpia en aquest tipus de càncer, els autors de l'estudi que publica la revista Science Advances han investigat els tumors hepàtics amb l'objectiu de trobar elements que permetin estimular les defenses del cos, i les seves troballes obren la porta a noves teràpies. En concret, els científics han identificat un grup de petites molècules que només produeixen les cèl·lules canceroses del fetge. "Hem vist que hi ha fibroproteïnes que només estan al tumor del fetge. Com que el sistema immunitari les pot identificar, això permetria una resposta efectiva contra les cèl·lules canceroses", explica a l'ARA la investigadora Icrea de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i primera autora de l'estudi, Mar Albà.

Els investigadors han analitzat més de 100 mostres de tumors hepàtics i han observat que la mateixa microproteïna s’expressa en diversos pacients. A diferència d’altres tipus de vacunes que es basen en mutacions específiques de cada pacient, en cas de desenvolupar un tractament dirigit contra aquestes molècules la teràpia es podria utilitzar en diverses persones, argumenten els autors de l'estudi. Albà creu que les vacunes arribaran en els pròxims anys i aclareix que el que faran serà estimular el sistema immunitari perquè eliminin tota la cèl·lula cancerosa, no només la microproteïna, que farà de "reclam".

Sense necessitat d'individualitzar

Amb aquesta recerca completada, els autors estan analitzant ara altres tipus de càncer per veure si també tenen microproteïnes exclusives que puguin fer servir de diana per a futures vacunes. Albà ha assegurat que ja han detectat molècules pròpies del càncer de mama, de pulmó i de ronyó, si bé cal continuar investigant, ha afegit. Per al cap del servei d'oncologia mèdica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a l'Hospitalet de Llobregat, Ramon Salazar, les conclusions d'aquest estudi són rellevants perquè aquestes microproteïnes es poden aprofitar per fabricar vacunes genèriques de manera massiva, sense necessitat d'individualitzar per a cada pacient, "cosa que podria significar un gran avenç". Ho ha explicat en declaracions a Science Media Centre, en què ha aclarit que és un concepte molt atractiu, si bé ha admès que encara no n'hi ha experiència clínica.