Vacunar contra el covid després de l'ovulació pot evitar algunes alteracions de la regla

BarcelonaLes alteracions a la regla han sigut, des dels primers compassos de la vacunació contra el covid-19, un dels efectes secundaris que han relatat milers de dones d'arreu del món. Les xarxes socials es van omplir de testimonis que apuntaven a regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arribaven amb dies de retard o molt abans del que esperaven. I la ciència es va posar a estudiar-ho. Ara, una anàlisi coordinada pel CSIC conclou, després d'analitzar el cicle de centenars de dones, que vacunar-se just després de l'ovulació i no abans (en el que s'anomena fase fol·licular) pot evitar l'endarreriment de la menstruació, és a dir, l'increment de la durada del cicle menstrual que han experimentat moltes dones.

"Les dades ens diuen que la fase del cicle en què estigui la dona pot condicionar aquesta alteració", diu l'investigador de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) Borja Velasco-Regulez. Aquesta conclusió s'extreu de l'estudi de 1.800 cicles menstruals de 371 dones que van introduir la informació a través d'una aplicació mòbil que ha permès analitzar-les de manera anònima i extreure'n un patró. De fet, es va observar que un 11% de les dones que van rebre la vacuna en la fase prèvia a l'ovulació van veure com la regla se'ls endarreria més de vuit dies, un període que ja es considera "clínicament significatiu", segons l'estudi. En canvi, en el grup de dones vacunades en la fase posterior a l'ovulació, l'endarreriment de la regla pràcticament no existia.

Velasco destaca que els resultats són "rellevants" i que ara cal reforçar-los amb més proves i nous mètodes que corroborin que aquests desajustos que han patit moltes dones poden, d'alguna manera, pal·liar-se. Tot i això, matisa que les dades no són prou concloents pel que fa a altres alteracions que també han descrit les mateixes usuàries de l'aplicació, com ara el sagnat més abundant o regles més curtes o més doloroses de l'habitual després de rebre alguna de les dosis. "En altres alteracions, la dada estadística no era prou significativa per extreure'n conclusions", apunta l'expert entrevistat per l'ARA.

El treball tampoc ha fet un cribatge segons les vacunes administrades perquè la mostra no és prou robusta per poder afinar tant, reconeix l'investigador. L'anàlisi segons la marca i tipus de vacuna és "un tema important sobre el qual encara hi ha poca evidència", admet.

Tot el treball, publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology, s'ha fet mitjançant un mètode que consisteix en el fet que, en aquest cas, la mateixa usuària sigui qui compara els cicles anteriors i posteriors al moment de la vacunació (el que es coneix com self-controlled case series). Un cop introduïdes totes les alteracions detectades a l'aplicació, que en aquest cas és App Lunar i és propietat d'una companyia argentina, es fa un cribatge dels resultats en funció de la fase del cicle en què les usuàries havien rebut la vacuna. Per poder desenvolupar tot l'estudi han col·laborat els investigadors de l'IIIA-CSIC, de la Universitat de Ginebra, de l'Hospital de Sant Pau i de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Velasco destaca que les xarxes socials han ajudat a fer aflorar les disfuncions en la menstruació derivades de les vacunes contra el covid i han donat "pistes" sobre com enfocar algunes recerques. Tot plegat, apunta, ha funcionat en paral·lel al circuit oficial que existeix i que recull sempre tota mena d'alteracions i problemes que poden derivar-se dels fàrmacs (i en aquest cas les vacunes) de nova creació.