La vacunació dels nounats suavitza la temuda temporada de bronquiolitis

BarcelonaEntre els mesos de novembre i març, les urgències pediàtriques s'acostumen a omplir de famílies perquè els seus nadons pateixen bronquiolitis. Amb la irrupció del coronavirus, el comportament típic del virus respiratori sincicial (VRS), causant d'aquesta patologia, va alterar-se de tal manera que, o bé els casos van desaparèixer pràcticament, o bé es van donar pics de transmissió fora de temporada. L'any passat, el virus ja va començar a donar senyals de normalitat prepandèmica en provocar una primera escalada de casos a finals del mes d'octubre, que es va saldar amb un miler de nadons hospitalitzats, 400 dels quals, greus. Ara els indicadors suggereixen que la seva propagació s'ha normalitzat del tot, però ni les consultes pediàtriques ni els hospitals han experimentat, de moment, una allau de pacients. Els experts consultats ho atribueixen, tot i que encara amb cautela, a la campanya d'immunització, que va arrencar l'octubre. Segons ha pogut saber l'ARA, un 80% dels nadons ja ha rebut la injecció.

L'últim informe del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic) constata que el VRS és el virus que més ha crescut en l'última setmana. Entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, Salut ha detectat 13 casos per cada 100.000 habitants, la qual cosa indica que el patogen es troba ja en un llindar de transmissió moderat. És a dir, que l'onada s'ha iniciat. Les dades plantegen que l'escalada de casos va començar fa quatre setmanes i que les mostres de VRS s'han duplicat des de llavors. "En realitat, els casos s'han retardat un parell de setmanes respecte a un any normal, però creiem que es deu a la baixada de temperatures, que no ha començat a donar-se fins ara. Les tendències pel que fa a intensitat, però, són semblants", valora el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz.

L'última setmana, el sistema sanitari ha declarat 1.020 casos de VRS a Catalunya; d’aquests, 474 en criatures de menys d'un any i 415 en infants d'1 a 2 anys. "Avancem cap al pic de casos, però l'impacte assistencial és força menor que altres anys en el mateix període", diu el pediatre i investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Quique Bassat. El també epidemiòleg és taxatiu: la raó és la campanya d'immunització que va començar el mes d’octubre i que s'adreça a tots els nadons nascuts a partir de l'1 d'abril del 2023 (i els infants prematurs o amb afectacions pulmonars greus que tenen menys d'un any). "Aquest any serà molt diferent: hi ha hospitalitzacions, però molts menys ingressos a les unitats de cures intensives (UCI) perquè hi ha molts nadons de menys de sis mesos immunitzats", afirma.

La protecció d'aquests infants davant pneumònies greus, que és el gran malson dels pares i mares dels lactants, procedeix del nirsevimab, un anticòs monoclonal que promet una eficàcia del 75% en la prevenció de les complicacions associades al virus causant de la bronquiolitis. No és ben bé una vacuna, perquè no hi ha inoculació de cap virus, sinó que s'administren uns anticossos que dificulten que el VRS entri a les cèl·lules. Una sola dosi té un impacte gairebé immediat: el nadó genera defenses al moment de rebre la punxada i aquestes duren cinc mesos.

La majoria dels infants amb indicació de rebre l'anticòs ja l'ha rebut, segons fonts coneixedores. "La confiança dels pares i mares de nadons de menys de sis mesos és molt alta i està canviant el perfil dels contagiats: arriben criatures no immunitzades o nens que no han rebut la vacuna per edat i que, per tant, són casos de menys gravetat", radiografia Bassat. L'expert assenyala que l'any passat, en un punt de la corba de contagis similar, els hospitals infantils rebien moltíssims més casos. Ara, en canvi, les urgències no encaren, de moment, una situació de col·lapse a causa de la bronquiolitis.

65.000 dosis

En aquesta primera campanya, el departament de Salut prioritza els infants nascuts durant la temporada [a l'octubre] i ofereix a les famílies la vacuna en les primeres 24 o 48 hores després del naixement. Pel que fa als nens nascuts entre el maig i l'octubre, estan rebent la protecció durant les revisions pediàtriques que fan als seus centres d'atenció primària (CAP). Segons Bassat, el fet que no sigui una vacuna com a tal, que només s'adreci als infants i que els últims anys s'hagi fet difusió de les greus complicacions que pot comportar que un nounat s'encomani del VRS, ha disparat la confiança de les famílies en aquesta nova eina profilàctica.

Per a Mendioroz, tanmateix, encara és massa aviat per fer una valoració completa de l'impacte que ha pogut tenir la immunització en els centres sanitaris, tenint en compte que els casos encara han d'augmentar. "Ara bé, la previsió és que, si s’immunitzen els infants amb més risc, lògicament el nombre de casos greus ha de baixar. Aquesta és la hipòtesi i el que esperem que passi", afegeix. El VRS és un virus molt contagiós que causa refredats, però pot produir bronquiolitis, pneumònies i altres complicacions. Afecta sobretot infants menors d’un any, i pot ser especialment greu en els lactants i nadons més petits, prematurs o amb malalties de risc. Aquests poden necessitar cures intensives si es contagien.

Com que no hi ha cap tractament específic, el departament confia que els 14,1 milions d'euros que costen aquests anticossos monoclonals es vegin compensats clarament per l'alleugeriment de casos i la no saturació del sistema. En total, Salut ha adquirit 65.000 dosis comptant que la xifra estimada de naixements per al període de circulació del VRS és d'uns 55.000 infants. Tot i que no evita la infecció, la immunització sí que redueix la possibilitat de complicacions en cas de desenvolupar una infecció respiratòria.