La vacuna catalana contra el covid que només compra Espanya

Brussel·lesLa competició de les farmacèutiques per treure un medicament contra el covid es tractava sobretot d'una qüestió de temps i la vacuna de l'empresa catalana Hipra no s'ha començat a administrar fins fa poc més d'una setmana, amb la pandèmia totalment estabilitzada. A més, la Unió Europea va firmar a correcuita grans contractes amb Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca a anys vista i els sobren dosis per a uns quants anys. Així doncs, ni el bloc europeu ni els diferents estats membres necessiten adquirir ara mateix més vacunes i l'únic país que n'ha comprat és Espanya.

El govern espanyol no tenia més remei perquè ja s'hi havia compromès abans que el fàrmac català rebés l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès), que va arribar després de nombrosos entrebancs i retards. De moment n'ha comprat 3,2 milions, per les quals ha pagat més o menys 30 milions d'euros. Madrid ja les ha començat a distribuir a les diferents comunitats autònomes i el 13 de juliol ja van arribar a diferents centres d'atenció primària (CAP) de les comarques gironines i de la demarcació de Barcelona.

Més enllà del factor temps, la companyia d'Amer defensa que la seva vacuna –batejada amb el nom comercial de Bimervax– té unes característiques que la fan més competitiva respecte a les que ja fa temps que són al mercat. És més barata i valdrà uns 10 euros, mentre que la resta, segons l'Unicef, costen entre 12 i 21 euros la dosi. També proporciona una immunitat superior durant més temps, provoca menys efectes secundaris i es pot conservar en una nevera normal sense que calgui ultracongelar-la com les d'ARN (Pfizer i Moderna). En aquest sentit, la companyia creu que són una bona opció per a col·lectius vulnerables, en general com a dosi de reforç i per a països que tenen menys capacitat de logística per fer arribar els medicaments a zones més remotes.

Tot i això, fins i tot els catorze països de la Unió Europea, com França o Àustria, que havien acordat amb Hipra una compra de fins a 250 milions de vacunes de moment no les han adquirit. Aquesta mena de contracte, però, no és com el que Brussel·les va firmar amb les grans farmacèutiques al principi de la pandèmia, i aquests catorze estats senzillament tenen dret a comprar els medicaments de l'empresa catalana de forma prioritària, però no obligatòria. A hores d'ara tampoc l'han comprat països asiàtics i llatinoamericans que, tal com havia apuntat Hipra, temps enrere havien mostrat interès pel seu fàrmac.

Malbaratament de dosis

La compra conjunta de vacunes a la Unió Europea no es va fer de manera gaire transparent i no s'ha tret mai l'aigua clara exactament de quantes dosis i per quin preu les va adquirir la Comissió Europea. En tot cas, el que és segur és que Brussel·les n'ha comprat moltes més de les que necessitava i que els estats membres estan saturats de vacunes. Segons el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en les sigles en anglès), ara mateix la Comissió Europea ha distribuït 1.462 milions de dosis als països del bloc i només se n'han administrat 976 milions.

Molts governs europeus no saben què fer-ne i s'han vist obligats a llençar-ne grans quantitats. Alemanya, que és el país més gran de la Unió Europea, ha sigut un dels casos més exagerats. Les últimes dades del govern germànic apunten que Berlín ha malbaratat fins a 83 milions de dosis, que tenen un cost aproximat de 1.600 milions d'euros, i en tenen 120 milions més d'emmagatzemades i encara en rebran desenes de milions més, en un moment en què la vacunació està molt estancada. Pel que fa a Espanya, Madrid va admetre que almenys a finals de l'any passat en va haver de llençar uns 14 milions.

Per aquest motiu, tal com demanaven els estats membres, la Comissió Europea ha renegociat els contractes amb Pfizer i BioNTech, que subministraran menys vacunes i durant un marge més espaiat de temps, fins al 2026. Aquesta modificació dels acords encara complica més les coses a Hipra, que veu com aquests contractes amb les grans farmacèutiques pot bloquejar-los durant més temps la possibilitat de vendre als Vint-i-set, sobretot a curt o a mitjà termini. Tot i això, la companyia catalana manté l'esperança: la Comissió Europea sempre ha assegurat que vol tenir un percentatge de vacunes de tecnologia com les d'Hipra, que no és d'ARN, i que vol potenciar les empreses que concentren la seva cadena de valor a la Unió Europea per reforçar l'autonomia estratègica en matèria de salut.